15 d’octubre de 1358.- El bon governament del gran rei de la dinastia catalana En Pere, el Cerimoniós, es feia notar en tots els aspectes de la vida nacional tan floreixent fins a la mort del rei En Martí. Fullejant només les notes manresanes de l’època dels reinats d’En Pere o dels seus fills, trobem constantment testimonis de la gran compenetració a què havien arribat els reis amb el poble. Un mateix ideal els guiava, i per això trobem que si Manresa feia grans sacrificis per ajudar els reis en les guerres contra Castella, Gènova i Mallorca, i per mantenir l’esplendor del ducat de Girona, llavors vinculat en l’hereu de la corona, també els reis fomentaven la riquesa i l’engrandiment de la nostra generosa i lleial ciutat. Si avui Manresa és el que és, bé es pot dir que ho deu a la Cèquia, feta amb l’esforç dels nostres avantpassats i amb l’ajuda i apoi decidit del rei.
Avui ens limitarem a anotar una disposició administrativa, podríem dir, del rei En Pere, signada per ell el 15 d’octubre de 1358 sobre la delimitació de la Manresa estricta, assenyalant ben bé ço que era terme i ço que era <batllia estreta>, com es deia llavors.
Es tanmateix sorprenent veure com tot el que és avui ciutat, des de Santa Clara a la Carretera de Cardona, i des de la de Vich fins al Cardoner, va ésser assenyalat ara fa 567 anys pel rei En Pere com a rodalia del Batlle. Sembla com si el gran rei hagués previst el creixement de la ciutat i hagués volgut assenyalar els camins d’expansió. Gairebé en cada lloc on avui hi ha una barraca de consums, és un dels que el rei va assenyalar llavors per posar-hi les fites.
Pel demés, en ço que pertany al terme de Manresa, ja llavors comprenia poc més o menys la demarcació d’avui.