1 de maig de 1351.– Per la pacificació de Sardenya el gran rei Pere III havia emprès la guerra contra els genovesos que eren constantment els causants de sublevacions parcials. Aquella guerra va fer-la Catalunya estant aliada amb Venècia l’altra potència marítima d’aquella època. De bell antuvi no es pot pas dir que els èxits obtinguts per Venècia i Catalunya aliades fossin una victòria completa, car amb tot i haver reduït a la mitat l’esquadra genovesa, les pèrdues nostres eren grans.
Manresa va contribuir a l’esforç nacional amb homes i diners i és fama que aquella guerra va costar a la nostra ciutat més de 10.000 lliures, suma importantíssima per aquella època. En data d’avui els representants del Consell varen fer important entrega de diner al rei.
Més tard, Pere III va voler acabar d’un cop amb la rivalitat marítima dels genovesos, i va ordenar l’ampliació de l’Esquadra. Les Corts, reunides a Barcelona, votaren els crèdits i imposaren la condició que el nostre il·lustre Bernat de Cabrera fos l’almirall que comanés personalment l’expedició.
En l’avinentesa de parlar d’aquells fets, volem fer remarcar que Bernat de Cabrera era manresà, i esperem provar-ho aviat, malgrat les afirmacions d’alguns autors que el presenten com un personatge aragonès.
(publicat el 4 de maig de 1926)