19 de novembre de 1345.- Entre la ciutat de Manresa i el Bisbe Miquel, de Vich s’arribà definitivament a una concòrdia, sobre l’Acèquia, que resolia totes les dificultats i obstacles, per mitjà d’una colla de clàusules i pactes, que no detallem, perquè el nostre company, que signa <Xaregall> ja fa un estudi prou documentat sobre la nostra Acèquia, on ben segur tractarà abastament d’aquesta concòrdia.
Avui només volem senyalar que després dels 7 anys d’excomunió que pesaren sobre la nostra ciutat, va ésser precís un miracle de Déu, amb la vinguda de la Santa Llum, el dia 21 de febrer d’aquell mateix any per treure el Prelat de la nostra Diòcessi del seu error i perquè Manresa pogués realitzar més fàcilment, sense tants contratemps, la gran obra de l’Acèquia fonament de tota la nostra riquesa.