10 de febrer de 1298.– Des del 6 de juny de l’any passat que seguim els consells de bons amics nostres vàrem començar la publicació d’aquests “Fulls”, només hem tingut motius de contentament al veure’ns assistits per la col·laboració de honorables ciutadans i alliçonats per admirats amics.
Una vegada, però en tractar de l’estada dels jueus a Manresa, al senyalar la conveniència d’estudiar bé aquella època, una fulla gairebé clandestina, en l’ordre periodístic, i absolutament clandestina en l’ordre moral, emprant la mala fe acostumada va intentar graduar el nostre catolicisme, enfrontant al text nostre que parlava d’un aspecte polític de sis segles enrere, amb un article sobre la qüestió econòmica, moderna i la influencia judaica, d’ara.
És clar que els mots d’encoratjament de persones honorables i de eclesiàstics exemplars, ens demostren que solament les migrades intel·ligències podien caure en el parany de creure oposats aquells textos, escrits dintre l’ortodoxia catòlica tots dos. En tornar a parlar dels jueus, hem fet aquesta aclaració per si algun lector nostre ha tingut la debilitat de rebaixar-se a certes lectures, sorpresa per una bandera de seny ostentada com a reclam per gent que, o no en tenen o altres baixes passions els l’anul·len.
Anotant avui que el mercader jueu Astruch, de Ripoll, segons consta en el “Liber primus Judeorum” de l’Arxiu Notarial de la Ciutat, va vendre per 25 lliures catalanes una noia sarraïna negra que es deia Maria. La traducció que hem vist de l’escriptura llatina diu que el comprador va ésser un tal P. Mercer o Merceri, més nosaltres ens inclinem a creure, un cop comprovat l’original, que “P. Mercer” es refereix més aviat a un Pare Mercedari, de l’ordre creada feia poc, en aquell mateix segle pel gran rei En Jaume el Conqueridor, car la seva missió era la redempció de captius i la conversió dels gentils.
(publicat l’ 11 de febrer del 1926)