15 de juliol de 1020.- Havent estat novament destruïda pels moros la nostra ciutat, arran de l’última invasió del segle anterior, en data d’avui fa 905 anys, Ermessenda, la comtesa vídua, que va regir els destins de Catalunya durant la minoria d’edat del seu fill, el comte Berenguer Ramon, d’acord amb el bisbe Oliva, de Vich, i el comte hereu, decideixen reconstruir la ciutat i la seva església.
No trobant-se ni llibres d’actes ni documents que acreditessin els drets, privilegis i dotació que a favor de la ciutat i església havien fet en altre temps els comtes i prelats, decidiren construir la rodalia de la parròquia, segons acta que es guardà junt amb els privilegis en l’arxiu vell de la ciutat, i començar la reconstrucció de Manresa, que novament es reconeixia comtat.
L’obra de la Seu, no va començar, però fins a l’any 1328 quan la ciutat estava ja en ple període de prosperitat, però la dotació feta a l’any 1020, no sols es mantenia igual sinó que en 1246, des del Castell de Lleyda, el gran Rei Jaume l’havia confirmat amb una reial lletra. Més tart, en 13 de Març de 1386, l’infant Joan, príncep hereu de Catalunya i Aragó, essent governador general del principat, va confirmar de nou la dotació de la Seu, estan l’obra en plena construcció i essent Manresa una gran ciutat que havia sapigut aixecar-se una vegada més sobre les seves runes.