(Teatre Conservatori, 31/3/1979)

L’Agrupació d’Electors Independents de Manresa, a quina candidatura represento en aquest acte, és una mica la ventafocs de tota la panoràmica electoral manresana. Nosaltres encara que s’hagi dit o insinuat amb la mentida per endavant que al darrere hi havia altres coses, la veritat és que només hi ha el miler llarg de firmes que l’han recolzada i que han cregut que la veu dels que no s’identifiquen plenament en cap dels plantejaments [se senten xiulets mentre parla] dels partits s’havia de fer sentir a l’Ajuntament.

El propòsit és lícit i democràtic, el que no és lícit ni democràtic és utilitzar l’anonimat, la manipulació, la mentida i el fariseisme per acusar uns manresans que no es deuen a cap altre interès que no sigui el millorament de la ciutat.

Manresa és quelcom més [se senten xiulets mentre parla] que un punt utilitzable per a altres operacions estranyes a Manresa. En els programes tots volem lo millor per a la ciutat. El nostre, naturalment, també, però no ens cansarem de dir i repetir que el poble té d’adquirir consciència que els condicionants financers, o sigui els diners, seran el filtre per a la realització de tots els programes. De quina manera això es pot afrontar? En primer lloc, procurant que l’Estat assumeixi, com ha dit, els deutes municipals. En segon lloc, clarificant i quantificant la participació municipal en els impostos directes i indirectes devengats a Manresa i cobrats per l’Estat. En tercer lloc, estudiant científicament la política d’hisenda que podria fer-se des de l’Ajuntament. No pot ser la que s’hauria de fer, sinó la que es podria fer. La política –la municipal també– és l’art de lo possible i no es pot gravar més enllà dels límits que poguessin convertir Manresa en una ciutat cara i aleshores poc atractiva per invertir-hi i per viure-hi. I en quart lloc, aconseguir un Ajuntament d’administració austera i controlant el dispendi municipal tant en quant a les despeses concretes i que s’heretaran com quant als nous dispendis i inversions. Si no hi ha una administració transparent, amb control ciutadà de les despeses, no pot haver-hi noves imposicions als contribuents manresans. Som partidaris que l’Ajuntament se sotmeti cada exercici a una auditoria no solament de comptes sinó de circuits administratius. Som partidaris de no crear cap nou tribut sense una anàlisi de les bases dels impositors actuals, sense un estudi de la pressió fiscal natural, comparativa i d’incidència sectorial, sense negociar amb les parts afectades, sense que suposi un millorament per als serveis.

El nostre programa és fonamentalment un programa d’administració. Aleshores no admetem qualificacions fàcils i interessades. Tots els programes són bons sobre el paper. Els homes i la confiança en la seva serietat i honestedat i qualitat és el que els farà viables. Si insistim sobre aquestes qüestions és perquè si es vol fer feina no es pot oblidar les preses clares de postures davant saber qui, com i quan s’haurà de pagar. Hem de tocar de peus a terra.

Hem insistit també en el nostre programa en el tema de l’agricultura, també és una problemàtica ciutadana oblidada i tradicionalment marginada tenint com té gran repercussió en el cistell de la compra. També ens preocupa la pèrdua dels regadius que tant de bo els tinguessin moltes altres poblacions. Diem també que s’ha d’emprendre la modernització i acabar amb el lamentable estat actual de la sèquia.

Pensem que ha sigut molt fàcil parlar de l’esport però han de parlar-ne els professionals del desenvolupament de les polítiques esportives. Per això li hem donat un caire de funció pública i social.

Tractem del desenvolupament i promoció comarcal en relació a les futures inversions i la creació de llocs de treball, així com de la defensa des de l’àmbit municipal de la petita i mitjana empresa. S’ha de tractar de restablir la confiança ciutadana massa [inintel·ligible] [estossecs] al permissivisme al carrer tant de dia com de nit. Promocionar les festes i actes culturals de caràcter popular com per exemple els festivals d’estiu.

No vull entrar en més detalls, perquè crec que ja hem fet el possible perquè tot Manresa conegués la nostra actitud davant la problemàtica municipal, i seria reiteratiu repetir-me en aquestes qüestions. L’Ajuntament ha de comptar amb la participació del poble mitjançant la recollida en els consells municipals de totes les associacions, entitats i agrupacions interessades, vinculades i representatives en els respectius problemes. Hem proposat la realització d’un pla comarcal d’expansió que ha de passar per un estudi previ com en tots els altres problemes, però no es pot receptar a un malalt sense haver sigut diagnosticat i no es pot diagnosticar si no se l’ha escoltat i analitzat degudament.

Manresa és un cap natural d’una comarca, quasi macrocomarca també natural. Nosaltres creiem que sota aquesta òptica s’han de mirar molts problemes, plantejaments i possibles solucions a la nostra ciutat. Us oferim a vosaltres, que us heu molestat a escoltar-me, i a vosaltres, companys electorals, la nostra col·laboració per realitzar la tasca que s’apropa des de dintre o des de fora de l’Ajuntament, perquè Manresa ha d’ésser una tasca de tots sense personalismes, exclusivismes i garantismes, una tasca de convivència i de solidaritat, una tasca sèria, honesta, àgil i capaç, com sempre hem dit i ho mantenim.

[aplaudiments, xiulets i crits]