Introducció
Entre el 9 i el 17 d’octubre de 1975, 25 militants antifranquistes de Manresa i Berga, vinculats a les Plataformes Anticapitalistes¹ i, sobretot al PSUC² i a CCOO³, van ser detinguts o retinguts per la Guàrdia Civil de Manresa. Catorze d’ells van ser posats a disposició judicial i traslladats, uns dies, a la presó de Manresa i cinc d’aquests, finalment, van ser empresonats a la Model de Barcelona. Vuit militants del PSUC es van amagar per por a ser detinguts, quatre dels quals, estaven en cerca i captura i, finalment, van ser interrogats per la Guàrdia Civil.
Aquestes detencions van ser l’última gran operació repressiva de la dictadura a la Catalunya central.
Aquesta proposta té com a objectiu que l’alumnat conegui:
- El context polític en què es van produir les detencions.
- Els conceptes de repressió, oposició, clandestinitat i il·legalitat.
- Les persones que van ser detingudes, la seva militància política i sindical, i els motius pels quals van ser arrestades.
- Les tortures i els maltractes rebuts durant els interrogatoris.
- Les mostres de suport i solidaritat rebudes.
- L’empresonament a la Model de Barcelona i l’obtenció de la llibertat.
- La importància de les mobilitzacions davant la repressió i la injustícia.
____________
¹ Plataforma que agrupava diferents organitzacions obreres que lluitaven contra el capitalisme i la dictadura.
² Partit Socialista Unificat de Catalunya. Es va fundar el 1936. Va ser el partit més important a Catalunya d’oposició al règim durant la dictadura.
³ Comissions Obreres. Organització sindical.
1. El context
La victòria dels franquistes a la Guerra Civil espanyola (1936-1939) va posar fi a la República democràtica (1931-1939) i va iniciar la dictadura franquista (1939-1975).
L’objectiu del règim era construir un nou estat que no fos democràtic, i per aconseguir-ho va dur a terme una dura repressió contra els vençuts. Va eliminar totes les institucions, els drets i les llibertats democràtiques i va suprimir l’autonomia de Catalunya.
La repressió es va exercir durant tot el període i va ser més dura els primers i els darrers anys del franquisme. Aquesta repressió va conduir a la passivitat la majoria de la població, però també va fer aparèixer una oposició al règim que va augmentar, sobretot a partir de la dècada dels seixanta, amb el creixement econòmic i els canvis socials i culturals.
L’atemptat d’ETA¹ contra el president del govern, Luis Carrero Blanco, el 20 de desembre de 1973, va iniciar la descomposició del franquisme, ja que Carrero era la mà dreta del cap de l’Estat, Francisco Franco, i la persona destinada a garantir la continuïtat del franquisme després de la mort del dictador.
El seu substitut com a president del govern va ser Carlos Arias Navarro. Aquest va voler fer petites reformes polítiques que van fracassar i, davant l’augment de l’oposició, el govern va endurir la repressió. Concretament, el 27 de setembre 1975, es van produir els afusellaments de dos militants d’ETA i tres del FRAP², i també nombroses detencions i empresonaments de militants antifranquistes, com va ser el cas de Manresa.
Francisco Franco va morir el 20 de novembre de 1975 i, dos dies més tard, Joan Carles I va ser proclamat rei d’Espanya.
____________
¹ Euskadi Ta Askatasuna. Organització armada basca, creada el 1959. El seu objectiu era la independència d’Euskadi.
² Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic. Organització armada que va aparèixer el 1971 amb l’objectiu d’enderrocar el franquisme i instaurar una república popular.
1. A partir de la cronologia que teniu a continuació, confeccioneu un eix cronològic situant les etapes històriques i els principals esdeveniments d’aquells anys.
2. La militància política i sindical en la clandestinitat
La majoria dels detinguts de Manresa eren joves militants del PSUC, de CCOO i de les Plataformes Anticapitalistes. També n’hi havia, entre d’altres, de l’HOAC¹ i de la JOC². Aquestes organitzacions eren il·legals, per tant els seus militants havien d’actuar en la clandestinitat.
____________
¹ Hermandad Obrera de Acción Católica. Organització obrera cristiana. Fundada el 1946, durant els anys seixanta molts dels seus membres militaven, també, a CCOO.
² Joventut Obrera Cristiana. Moviment de joves treballadors cristians. Es va fundar a Bèlgica, el 1925.
Document 1
Escolteu l’entrevista a Rufí Cerdán Heredia que parla sobre la militància política. Llegiu, si us cal, la transcripció.
1. Quin càrrec sindical tenia Cerdán a l’empresa on treballava?
2. En quins dos aspectes l’organització en la qual militava centrava la seva tasca en la clandestinitat?
3. Quin era l’objectiu principal de la seva lluita?
Document 2
Escolteu l’entrevista a Josep Ramon Mora Villamate que parla, també, sobre la militància política. Llegiu, si us cal, la transcripció.
1. En quin àmbit centrava Josep Ramon Mora la seva lluita antifranquista?
Document 3
Llegiu aquests fragments d’entrevistes a diferents testimonis.
Josep Armengou Fernández
“La nostra feina (…) era organitzar el màxim possible els treballadors contra la dictadura i (lluitar) pels drets dels treballadors, que en aquells moments no en tenien absolutament cap. (…) que se sabés que hi havia gent que estava treballant en contra de la dictadura, però a la vegada, per les forces d’ordre públic, passar desapercebuts, perquè poguéssim continuar fent aquesta feina, que no ens agafessin a l’hora de tirar les octavetes¹, de repartir-les”.
¹ Full de mitja quartilla que té imprès un missatge de propaganda, especialment de caràcter polític o social.
Manolo Ramos Gómez
“Yo me organicé en el PSUC allá por el 71 o el 72. La actividad mía era dedicarme al barrio, al movimiento vecinal. (…) Soy fundador de la asociación de vecinos del Xup, la primera asociación de vecinos reivindicativa que se hizo aquí en Manresa”.
Maria Lluïsa Batlle Sanpere
“En el moment que em vaig ficar en aquestes coses, ja era conscient que podia passar alguna cosa”.
Conxa Comas Riu
“A casa meva sentien un gran disgust per la nostra militància (…) (els pares) vivien amb molta por (…) no en volien saber gaire res de la nostra militància”.
(Font: Web Les últimes detencions del franquisme a Manresa, 2024. Associació Memòria i Història de Manresa).
1. Quins eren els objectius de la seva lluita? En quins àmbits la centraven?
2. Per què havien d’actuar en la clandestinitat? Què significa aquest concepte?
3. Quins perills comportava, en aquell context, la militància política clandestina?
4. Quina podia ser la reacció dels familiars davant d’aquesta militància? Per què?
3. El motiu de les detencions
Una de les causes que probablement va portar a les detencions va ser la troballa, per part de la Guàrdia Civil, d’una octaveta signada per CCOO, el contingut de la qual es va acordar en una reunió clandestina celebrada el dia 1 d’octubre, a casa de Joan Sala Fainé. A la trobada hi van assistir entre dotze i quinze persones, militants de les Plataformes Anticapitalistes, del PSUC i de CCOO. La Guàrdia Civil, que feia dies controlava militants vinculats al PSUC i CCOO, sabia qui havia assistit en aquella reunió.
El seu objectiu era desmantellar aquestes organitzacions i, en especial, el seu aparell de propaganda, a causa de les protestes i mobilitzacions que a les darreres setmanes s’havien produït en moltes fàbriques de Manresa.
Document 1
Llegiu l’octaveta, difosa el 4 d’octubre de 1975, contra la condemna a mort dels militants d’ETA i del FRAP. Fixeu-vos en els fragments subratllats.
1. Quina era la postura de CCOO respecte al terrorisme?
2. Quins drets democràtics demanaven?
Document 2
Escolteu l’entrevista a Josep Fuentes Ribas sobre L’organització del PSUC i CCOO. Llegiu, si us cal, la transcripció.
1. A qui perseguia principalment la Guàrdia Civil amb aquestes detencions? Per què?
4. Els detinguts
Des de la presó de Manresa, el 25 d’octubre de 1975, els cinc detinguts, que després van ser traslladats a la presó Model de Barcelona, van escriure una carta adreçada a l’opinió pública agraint la solidaritat rebuda i denunciant els maltractes que van patir.
Document 1
Consulteu les fitxes de totes les persones detingudes que trobareu a l’apartat “Dades de les persones detingudes, empresonades o cridades a declarar a la Guàrdia Civil” d’aquest enllaç.
1. A quina organització política militava cadascuna de les persones detingudes? Indiqueu també el nombre total de persones detingudes de cada una de les organitzacions.
2. Quantes persones tenien càrrecs sindicals en les empreses on treballaven?
3. Quantes de les persones detingudes van ingressar a la presó de Manresa?
4. Quantes van ser traslladades a la presó Model de Barcelona?
5. Interrogatoris: tortures i maltractes
Els detinguts van romandre entre sis i deu dies a la Caserna de la Guàrdia Civil de Manresa sotmesos, la majoria d’ells, a dures tortures físiques, amenaces de mort i maltractaments psicològics. Teresa Vilajeliu Roig va denunciar el seu cas als tribunals el 1975 i el jutge instructor el va desestimar per falta de proves. Els torturadors dels manresans detinguts mai no van ser jutjats.
Actualment, la tortura està absolutament prohibida a l’Estat espanyol, tant pel dret internacional com per la Constitució de 1978 i el dret penal espanyol.
Document 1
Llegiu el testimoni de Josep Fuentes Ribas sobre les tortures que va patir.
“Van ser uns dies plens de tortures. Ho vaig passar molt malament […] Vaig passar de tot, des d’una nit emmanillat al pati de la Guàrdia Civil, despullat de mig cos en amunt… Feia una nit bastant freda i et tiraven aigua i et deien que t’ho pensessis […]. Van ser dos dies terribles […] m’agafaven i m’emmanillaven a darrera [l’esquena] i em feien caminar acotat i em van fer donar una volta entre vuit o deu i em donaven patades i reien […] agafar-me i posar-me de cap a la pica de l’aigua fent veure que m’ofegaven. […] Agafar el meu pare que em venia a portar un entrepà i el van veure plorós i el van fer entrar amb mi per desanimar-me. Ell plorava i el vaig haver d’animar jo. […] Com pot ser que hi hagi gent disposada a fer això?
(Font: Web Les últimes detencions del franquisme a Manresa, 2024. Associació Memòria i Història de Manresa).
Document 2
Llegiu aquest fragment corresponent a la denúncia que va posar Teresa Vilajeliu Roig en relació a les tortures que va patir.
“Entre tres miembros del cuerpo […] comenzaron a darle golpes, en los glúteos, […] en el vientre, en los costados, en la cara y en las manos, al mismo tiempo que le arrancaban pelos de la cabeza; pegándole al principio con el puño cerrado, en las partes declives y con la mano abierta en la cara, y posteriormente con una regla de madera, y más tarde con una especie de porra de cuero .“
(Font: Web Les últimes detencions del franquisme a Manresa, 2024. Associació Memòria i Història de Manresa).
1. Per què el règim franquista exercia una repressió tan dura contra l’oposició? Raoneu la resposta.
6. La presó Model de Barcelona
El 28 d’octubre, Josep Fuentes Ribas, Josep Cònsola Cots, Joan Sala Fainé, Jaume Sala Alegre i Manel Ramos Gómez van ser traslladats a la presó Model de Barcelona. El jutge en va decretar presó sense fiança i el pagament d’una multa de 30.000 pessetes cadascun.
Van romandre a la Model fins al seu alliberament el 6 de desembre del 1975, després de la mort del dictador, Francisco Franco, i arran de l’indult concedit pel rei Joan Carles I. Per poder sortir en llibertat van haver d’afrontar el pagament d’una fiança de 50.000 pessetes cadascun d’ells, diners que van ser recollits a través del Comitè de Solidaritat¹.
____________
¹ Comissió de Ciutadania de Solidaritat. La seva funció principal era donar suport als treballadors i activistes represaliats per la dictadura per raons polítiques i sindicals. Va ser creada el 1971 a iniciativa del PSUC. En formaven part partits, moviments cristians i persones a títol individual. Els primers coordinadors van ser Jaume Sala Alegre i després Joan Badia Pujol.
Document 1
Consulteu de nou les fitxes de totes les persones detingudes que trobareu a l’apartat “Dades de les persones detingudes, empresonades o cridades a declarar a la Guàrdia Civil” d’aquest enllaç.
1. De quin partit i central sindical eren els detinguts que van ser traslladats a la Model de Barcelona?
Document 2
Escolteu l’entrevista a Joan Sala Fainé sobre l’estada a la Model de Barcelona. Llegiu, si us cal, la transcripció.
1. Com descriu l’estada a la presó en comparació amb el que van patir a la Caserna de la Guàrdia Civil de Manresa?
2. Els advocats van informar als detinguts que podien ser condemnats a 11 anys de presó pels delictes d’associació il·lícita i de propaganda il·legal. Creieu que era justa aquesta condemna a persones que lluitaven per millorar les condicions de vida dels treballadors i per l’arribada de la democràcia?
3. Quines són les llibertats necessàries en una democràcia perquè aquestes accions no siguin delicte?
7. El suport i la solidaritat
Els detinguts van rebre el suport dels representants sindicals de les empreses on treballaven i també de la majoria dels seus companys. A més, alguns van rebre, també, el suport de la direcció de l’empresa on treballaven.
Els enllaços sindicals del Bages i diferents representants de la societat civil manresana van demanar, públicament, l’amnistia per als cinc detinguts a la Model.
El Comitè de Solidaritat va coordinar i gestionar els diferents moviments de suport i també la recollida de diners per fer front a les multes i les fiances.
També van rebre el suport i la solidaritat de capellans progressistes de les parròquies de Manresa. Aquests van llegir una homilia de suport als detinguts i van presentar peticions de llibertat, defensant la bona conducta de tots ells. Un dels actes més significatius va ser la pregària de solidaritat convocada pel Moviment de Cursets de Cristiandat a l’església de Casa Caritat, amb la participació de més de dues-centes persones.
Document 1
Llegiu aquest fragment dels records personals de Josep Fuentes Ribas sobre la solidaritat dels seus companys de treball.
“Van passar uns dies (…). els nostres advocats ens van informar de que ens havien comunicat la llibertat provisional amb una fiança de 50.000 pessetes per cadascun de nosaltres. Evidentment va ser motiu d’alegria per tots nosaltres. També ens van dir que estaven recollint els diners. En el meu cas les 50.000 es van recollir íntegrament entre els treballadors i treballadores de Lemmerz. Al cap d’uns anys amb l’amnistia van tornar-me els diners i els vaig donar al fons del Comitè d’Empresa per activitats socials i sindicals. (…)”
(Font: Josep Fuentes. Apunts sobre les detencions de Comissions Obreres i el PSUC del 1975 a Manresa, 2020. Web memòria.cat).
1. Valoreu la solidaritat que van tenir els companys de treball de Josep Fuentes. Per què creieu que van actuar d’aquesta manera? Raoneu la resposta.
2. Valoreu la importància que va tenir i continua tenint la solidaritat en moments de repressió.
8. La llibertat i el retorn a Manresa
El dilluns 8 de desembre, a quarts de nou del vespre, els cinc alliberats de la presó Model van arribar a la capital del Bages.
Els militants del PSUC, Lluís Maruny Curto, Francesc Padullés Esteban, Joaquin Vizcaino Grima i Sebastià Vives Antúnez, que s’havien amagat a Barcelona, perquè la Guàrdia Civil havia decretat la seva cerca i captura, també van retornar a Manresa. El 10 de desembre van ser rebuts a l’Ajuntament per l’alcalde, Ramon Roqueta. A la sortida, la Guàrdia Civil els va detenir i els va portar a la Caserna per ser interrogats. Aquesta vegada, però, no hi va haver maltractes. El mateix dia el jutge d’instrucció els va prendre declaració i els va concedir la llibertat provisional sense fiança.
Document 1
Llegiu la notícia sobre l’arribada a Manresa dels cinc empresonats a la Model de Barcelona publicada pel diari Manresa l’endemà del fets.
1. Expliqueu com va ser l’arribada a Manresa dels alliberats: mitjà de transport amb el qual van arribar, quantitat de gent que els esperava, actuació de la policia…
Document 2
Llegiu aquests fragments d’entrevistes a diferents testimonis.
Joaquin Vizcaíno
“Nos presentamos en el Ayuntamiento para decirle al alcalde que los cuatro que estábamos en búsqueda y captura nos incorporábamos a la sociedad civil de Manresa. Entonces llegó el jefe de la Guardia Urbana, Agapito, y le comunicó al alcalde que la Guardia Civil quería entrar para detenernos. La actitud del alcalde Roqueta fue buena, porque les dijo que dentro del Ayuntamiento no dejaba entrar a la Guardia Civil”.
Sebastià Vives
“La policia ens deia que anéssim al cotxe [de la policia] i nosaltres els dèiem que si no ens donaven l’ordre de detenció no hi anàvem. Fins que finalment van dir que era una retenció. Nosaltres estàvem segurs que la situació havia canviat completament”.
Francesc Padullés
“Ens van legalitzar a tots de cop. Vam passar a ser figures públiques. A tot arreu anava i explicava que era del PSUC”.
(Font: Web Les últimes detencions del franquisme a Manresa, 2024. Associació Memòria i Història de Manresa).
1. Quina era la intenció dels que es van amagar en presentar-se a l’Ajuntament?
2. Vives afirma que “estàvem segurs que la situació havia canviat completament”. Quin esdeveniment va tenir lloc el novembre de 1975 que va fer canviar completament la situació? (Consulteu la cronologia).
3. Quan es va legalitzar el PSUC? (Consulteu la cronologia). Tenint en compte aquesta informació, què significava, en aquell context, la frase que diu Francesc Padullés:“ens van legalitzar a tots de cop”. Raoneu la resposta utilitzant el concepte clandestinitat.
9. El retorn al treball
Tots els detinguts van poder tornar a les seves feines, excepte Manuel Ramos que va ser acomiadat de Telefònica. Tampoc Francesc Padullés va ser readmès a Maquinària Industrial ni Sebastià Vives a Tèxtils Bertrand i Serra. També va ser acomiadat Ramon Majó, que s’havia amagat a Barcelona. Malgrat recórrer judicialment els acomiadaments, les sentències els van ser desfavorables.
Document 1
Llegiu aquesta carta del 14 de gener de 1976. Fixeu-vos en els fragments subratllats.
1. Qui va escriure la carta?
2. A qui anava dirigida?
3. Quin era el motiu de la carta? Què reclamaven?
4. Què significa demanar amnistia general i amnistia laboral?
10. Valoració històrica dels fets
La lluita d’aquests homes i dones, com la de molts altres, per millorar les condicions socials i polítiques dels treballadors, la seva protesta contra la dictadura i la defensa de la democràcia va fer impossible, conjuntament amb la mobilització de tota l’oposició antifranquista, la continuïtat del franquisme després de la mort el dictador.
L’oposició antifranquista va reclamar, des de principis dels setanta, l’amnistia política i laboral per a tots els perseguits pel franquisme. Finalment, la amnistia va arribar l’octubre de 1977, però, malgrat no ser la intenció de l’oposició al règim, va establir, també, el perdó legal per a tots els repressors (autoritats, funcionaris i agents de l’ordre públic ) que havien signat penes de mort i havien infringit tortures, vexacions i maltractes als detinguts.
1. En aquest treball hem utilitzat els conceptes repressió i oposició. A partir del que heu après, com definiríeu aquests conceptes?
2. L’objectiu de la repressió era fer agafar por i desmobilitzar l’oposició. Es va aconseguir? O, al contrari, la repressió va ser un estímul per continuar la lluita per la llibertat i la democràcia? Argumenteu la resposta.
3. Per què creieu que són importants les mobilitzacions i protestes contra les dictadures i les injustícies?
4. Josep Ramon Mora, en una de les entrevistes, fa una reflexió sobre el fet que els torturadors mai no van ser jutjats. Diu que té un sentiment de “justícia insatisfeta”. Com valoreu que l’amnistia del 1977 s’apliqués tant als lluitadors antifranquistes com als repressors?
5. Quines actuacions creieu que es poden fer, a l’actualitat, per reparar les injustícies que van patir les persones víctimes de la repressió franquista?
Autors: Carme Botifoll Benasat, Jaume Esquius Jofré i Rosa M. Lóbez Rosell
Manresa, octubre de 2025