El film
Fitxa tècnica
Títol: Plácido
Intèrprets: Casto Sendra “Cassen”, José Luís López Vázquez, Elvira Quintillá, Manuel Alexandre, Amelia de la Torre, Agustín González, Amparo Soler Leal, Carme Contreras, Antonio Ferrandis…
Director: Luis García Berlanga
Guonistes: Luis García Berlanga, Rafael Azcona, José Luís Colina i Josep Lluís Font
Música: Manuel Asins Arbó
Productor: Alfredo Matas
Any: 1961 Nacionalitat: Espanyola
Gènere: Comèdia Durada: 83 minuts
L’acció de Plácido transcorre la nit de Nadal en una petita ciutat de províncies on s’organitza una campanya de caritat, sota el lema “Seu un pobre a la teva taula”, per compartir el sopar de Nadal amb les persones més necessitades. La humanitària jornada es completa amb una cavalcada pels carrers de la ciutat, a la qual es contracta Plácido, perquè hi participi amb el motocarro que s’acaba de comprar. Però, ell no es pot concentrar en la feina perquè aquest mateix dia li venç el primer termini del pagament del vehicle, el seu únic mitjà de subsistència.
La pel·lícula, una de les obres mestres del cinema espanyol, és el reflex de l’Espanya dels primers anys seixanta del segle XX i ens permet descobrir com era la societat d’aquell moment, mostrant la desigualtat social i les dificultats per sobreviure dels més desfavorits.
Berlanga va realitzar una comèdia costumista que en realitat és un devastador retrat social i una dura crítica a l’Espanya franquista. El director mostra la hipocresia de la societat, la incomunicació humana i la misèria física i moral de tots els personatges.
D’altra banda, el film presenta el paisatge quotidià d’una ciutat mitjana de la Catalunya d’aquell temps mostrant-nos l’ambient que es vivia als carrers i a les cases, o com eren els vehicles, els habitatges, els vestits…
Plácido ens aporta molta informació sobre la seva època amb una qualitat cinematogràfica excepcional.
Considerada una de les millors comèdies de Berlanga, va ser nominada a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i a la Palma d’Or del Festival de Cannes.
Abans de visionar el film
1. El context històric
Llegiu aquest text:
El 1939, amb la victòria dels franquistes a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), s’inicia la dictadura franquista (1939-1975). L’estat portarà a terme una política d’intervenció econòmica que, juntament amb l’aïllament exterior, provocarà un estancament de l’economia que comportarà fam, racionament d’aliments i misèria per a les classes populars.
Totes aquestes privacions obligaran la població a buscar solucions i a utilitzar l’enginy per sobreviure. Però, també proliferaran les accions de caritat envers els pobres, impulsades des del govern o des de diverses entitats. En aquest aspecte jugarà un paper important l’Església catòlica, un dels puntals del règim franquista, la qual imposarà la seva moral.
Aquest període de retrocés econòmic i social començarà a canviar a partir de 1959 quan s’aprova el Pla d’Estabilització, que significarà un canvi en l’economia del país: posarà fi a l’etapa autàrquica i s’iniciarà una etapa de creixement econòmic.
La dècada dels seixanta serà, per tant, la dels anys de l’augment del consum. La població comprarà vehicles i electrodomèstics per millorar la seva qualitat de vida, encara que això suposi l’endeutament i moltes hores de treball. El més important serà la millora del nivell de vida i el benestar individual, després de tots els anys de misèria de la postguerra.
2. Sobre el film
Llegiu Fem memòria…. Febrer de 1961: rodatge de la pel·lícula Plácido a Manresa sobre Plácido i el seu rodatge, que trobareu publicat al web memoria.cat/edu.
Durant la projecció del film
1. Fixeu-vos en aquests aspectes:
- En l’escena del principi i en la del final de la pel·lícula.
- En els escenaris (carrers, places, edificis…) que identifiqueu de la ciutat de Manresa.
- En els dos personatges principals: Plácido i Quintanilla.
- En com el director filma les diferents seqüències.
- En els extres i els personatges que interpreten papers molt secundaris i que la majoria eren de Manresa: la Banda Municipal de Manresa, la Banda de cornetes i tambors de la Creu Roja i els motoristes de la cavalcada; el noi que obre la porta del banc a Plácido; l’home que condueix el carro que recull les artistes a l’estació; la dona que puja les escales i cau i la que s’emporta un pobre de la subhasta; el soldat d’una de les escenes finals; o el nombrós públic que hi ha a l’estació i a la cavalcada.
Després de visionar el film
1. Plácido com a document històric
1.1. Consulteu Fem memòria…. Febrer de 1961: rodatge de la pel·lícula Plácido a Manresa i responeu: En quina dècada i en quin lloc es situa l’acció de la pel·lícula? I en quin dia concret de l’any?
1.2. Des del punt de vista econòmic i social el període franquista es pot dividir en tres etapes:
- L’autarquia i l’estancament (1939-1959).
- El creixement econòmic (1959-1973).
- La crisi econòmica (1973-1975).
En quina d’aquestes etapes podem situar l’acció del film?
1.3. Llegiu Fem memòria…. i expliqueu en què va consistir la campanya “Siente un pobre en su mesa” que va organitzar el govern espanyol.
1.4. Plácido no era el títol inicial del film, com s’explica a Fem memòria… Quin havia de ser el títol original? Per què es va haver de canviar?
1.5. A partir del que heu llegit en el text introductori i del que heu observat a la pel·lícula expliqueu breument el context econòmic i social en què es situa l’acció del film.
2. Els personatges de la pel·lícula
2.1. Els dos personatges principals són Plácido Alonso i Gabino Quintanilla. Descriviu la personalitat de cadascun d’ells. Quin és l’objectiu o la màxima preocupació de cadascun durant tota la pel·lícula? Quin tipus de relació s’estableix entre ells?
2.2. Plácido es pot definir com una pel·lícula coral. Què creieu que significa aquesta expressió?
2.3. A Plácido veiem representades les diferents classes socials. Esmenteu quins personatges o professions s’identifiquen amb el poder econòmic, polític i religiós de l’època.
2.4. Esmenteu també els personatges o les professions que representen la classe social baixa.
2.5. En diverses ocasions, el director barreja en un mateix enquadrament persones de les diferents classes socials. Concreteu alguna escena on s’observi.
3. Els espais: la Manresa de 1961
3.1. Quins espais o edificis de la ciutat de Manresa que surten a la pel·lícula heu reconegut?
3.2. Quina imatge dona el film de la Manresa d’aquell moment?
3.3. Feu o busqueu una fotografia actual d’un dels indrets o edificis que es veuen en el film per mostrar la seva transformació. Compareu les dues imatges.
3.4. Llegiu Fem memòria…. i expliqueu com va respondre la ciutat de Manresa davant el rodatge del film. Quin impacte va tenir la pel·lícula a Manresa i a la resta de l’Estat?
3.5. El motocarro té una importància cabdal en la història i en el recorregut per l’espai urbà. A més, és un símbol dels vehicles que arribaran al país a la dècada dels anys 60.
A nivell laboral i social, què representa per a Plácido disposar d’un motocarro? A canvi, quin cost té per a ell poder tenir aquest vehicle?
Segons el concepte actual, es podria considerar Plácido un emprenedor? Per què?
4. La intenció del film
4.1. Feu un breu resum de l’argument de la pel·lícula.
4.2. Berlanga crítica la hipocresia social i la moral burgesa. Quines escenes, situacions o diàlegs mostren aquesta hipocresia?
4.3. El director també vol mostrar la incomunicació entre les persones. En quines actituds d’alguns personatges es posa de manifest?
4.4. Quina visió sobre la caritat ens mostra el film? Poseu-ne un exemple.
4.5. Valoreu fins a quin punt la pel·lícula es pot considerar una denúncia social i una crítica al franquisme.
5. La posada en escena
5.1. Observeu el fotograma. Berlanga planifica uns enquadraments plens de persones que parlen totes alhora i que no s’escolten. Quina sensació aconsegueix transmetre?
5.2. Al film hi predominen els plans generals i els plans americans. Observeu aquests dos fotogrames i, a partir de les definicions del vocabulari, indiqueu el tipus de pla que mostren. Quin tipus d’informació ens dona cadascun d’aquests plans?
5.3. Berlanga va rodar llargs plans seqüències (consulteu el vocabulari). Visioneu aquest fragment del film fins al minut 02:30 aproximadament. Observeu com la càmera es va movent per les diferents zones seguint els moviments dels actors que entren i surten d’escena.
5.4. Berlanga utilitza la profunditat de camp (consulteu el vocabulari) perquè puguem veure les diverses accions que passen simultàniament amb perfecció i nitidesa, tant en un primer pla com en plans més llunyans. Observeu-ho en aquests dos fotogrames de la pel·lícula.
5.5. Berlanga inicia i tanca el film de la mateixa manera. Quina diferència hi ha entre la primera i l’última escena en relació a tota la resta? Què creieu que pot significar?
6. Plácido avui
6.1. Consulteu Fem memòria… Quins premis, concedits a Manresa, volen ser un record i un homenatge al film? Quins reconeixements va rebre en el seu moment?
6.2. Amb tota la informació que teniu feu un debat entorn d’aquestes qüestions. Aporteu arguments i exemples en tots els sentits:
- Creieu que la crítica social que fa la pel·lícula encara és vigent?
- Encara podem trobar, a la nostra societat, comportaments hipòcrites semblants o d’una mal entesa caritat?
- Creieu que hi ha incomunicació a la societat actual?
- Encara serien certes aquestes paraules del director Luis García Berlanga?: “Plácido viene a decir que cada uno, pobre o rico, va a lo suyo. Que abandona a los demás en el momento justo, es decir, cuando mas le necesitan.”
6.3. Visioneu aquest clip. És un fragment del concert “Herois del cinema” que va tenir lloc al Teatre Kursaal de Manresa el 9 de gener del 2021.
Webs de consulta
– Web memòria.cat/edu. Fem memòria…
– Web El rodatge del film Plácido a Manresa.
Placido: material de suport (pdf)
Autors: equip memoria.cat/edu
Manresa, maig 2021
