Montserrat Roig, escriptora i periodista
Montserrat Roig va néixer a Barcelona el 13 de juny de 1946, ara fa 75 anys. Era la sisena de set germans i va créixer en un ambient familiar que li va facilitar el contacte amb la cultura i amb la literatura. Tant el seu pare com la seva mare eren escriptors.
Va estudiar a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on va conèixer l’escriptora Maria Aurèlia Capmany, amb qui mantindria una estreta amistat. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona.
Des de ben jove es va involucrar en els moviments de protesta dels darrers anys del franquisme. Va participar en esdeveniments com l’assemblea constitutent del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona al convent dels Caputxins de Sarrià, coneguda com la Caputxinada (març de 1966). També en la tancada d’intel·lectuals a l’abadia de Montserrat en protesta pel Consell de Guerra contra militants d’ETA conegut com el procés de Burgos (desembre de 1970).
La seva activitat professional es va desenvolupar en diferents àmbits. Així podem parlar de la Montserrat Roig escriptora, amb novel·les com Ramona, adéu (1972), El temps de les cireres (premi Sant Jordi 1976), L’hora violeta (1980), L’òpera quotidiana (1985), o La veu melodiosa (1987). Va alternar, però, les obres de ficció amb l’assaig, la biografia, la crònica, o el teatre.
Com a periodista, va treballar en diferents mitjans. Va escriure articles i va realitzar entrevistes per diverses revistes i diaris (revista Serra d’Or, Oriflama, Destino, diari Tele/eXpres, El Periódico de Catalunya, Avui…). Durant uns anys va treballar a la televisió. Va presentar el programa d’entrevistes Personatges (1977), que va tenir molt èxit.
Montserrat Roig també es va endinsar en el periodisme d’investigació. En aquest sentit, cal destacar la seva obra Els catalans als camps nazis (1977) per la qual va rebre el premi Crítica Serra d’Or.
El 1980 va investigar el setge de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. Fruit d’aquesta recerca va escriure L’agulla daurada (1985), obra amb la qual va guanyar el premi Nacional de Literatura Catalana (1986).
Montserrat Roig i Els catalans als camps nazis
Com ella explica al pròleg, l’historiador Josep Benet la va “embolicar en la història d’aquest llibre”. Una obra d’aquesta magnitud li va suposar una recerca intensa de documents i testimonis així com la realització de nombrosos viatges i entrevistes: “La veritat és que tant en Benet com jo, havíem pretès d’escriure aquest llibre-reportatge en només tres mesos! I hi he estat tres anys”¹.
El llibre recull el testimoni i les vivències dels catalans als camps nazis, entre els quals els manresans Joaquim Amat-Piniella i Jacint Carrió.
Montserrat Roig va dedicar l’obra a “A la memòria de Joaquim Amat-Piniella”. En paraules de l’autora: “A ell, al seu encoratjament, al seu relat, a la seva vida, dec l’existència d’aquest llibre”. I afegeix: “foren els ulls terriblement cansats de l’Amat-Piniella allò que més coses em va saber dir del que havia significat l’infern nazi”¹.
Montserrat Roig va conèixer Amat-Piniella la primavera de 1972 a l’acte de presentació d’un llibre a Barcelona. Les llargues converses a casa d’Amat-Piniella van forjar entre ells una estreta relació. Els dos escriptors sentien un gran afecte i admiració mútua.
El 1974, poc després de la mort d’Amat-Piniella, Montserrat Roig va pronunciar una conferència a Manresa sobre l’escriptor. Aquest document i altres, com la correspondència entre ells, es poden consultar al web que memoria.cat ha dedicat a l’escriptor manresà.
Montserrat Roig també va establir una estreta relació d’amistat amb Jacint Carrió i Vilaseca, manresà supervivent de Mauthausen. Jacint Carrió va participar activament en l’obra de la periodista i les seves vivències hi estan molt ben recollides. Més enllà d’aquesta col·laboració, la seva amistat es va mantenir al llarg dels anys. En el web que memoria.cat ha dedicat a Jacint Carrió es pot llegir la correspondència que van mantenir.
Montserrat Roig va ser una dona compromesa i lluitadora. Tant en la seva activitat literària com periodística, va ser constant la seva voluntat de fer present la veu de les dones i la seva lluita feminista. A Manresa, el Sevei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) porta justament el seu nom.
Va morir prematurament, amb només 45 anys, el 10 de novembre de 1991. Amb la seva obra Els catalans als camps nazis va contribuir de manera decisiva a recuperar la memòria d’aquells esdeveniments.
“La nostra tasca, la dels periodistes, dels escriptors, dels artistes, és aclarir les zones fosques de la memòria col·lectiva dels nostres pobles”. (Montserrat Roig)¹
Més informació:
- Web Joaquim Amat-Piniella. Amat-Piniella i Montserrat Roig.
- Web Jacint Carrió i Vilaseca. Jacint Carrió i Montserrat Roig.
Notes:
¹ Font: ROIG, Montserrat. Els catalans als camps nazis. Barcelona: Edicions 62, 1977.
