El 5 de febrer d’aquest 2023 va morir Josep Maria Espinás i Massip. Com a escriptor i periodista, va tenir una vida intensa en molts aspectes de la vida cultural del nostre país. Així, podríem parlar de l’Espinàs escriptor, periodista, editor, viatger, cantautor…
Va néixer el 7 de març de 1927 a Barcelona. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona on es va llicenciar el 1949, però va exercir com a advocat durant pocs anys, ja que el 1955 va deixar aquest ofici per entrar a treballar a l’editorial Destino.
La seva activitat literària va començar el 1953, quan amb 26 anys, va guanyar el Premi Joanot Martorell (el 1960 es va convertir en el Premi Sant Jordi que encara es lliura cada desembre) amb la novel·la Com ganivets o flames. A partir d’aquell moment, Espinàs ja no va deixar d’escriure ni de publicar, tot i que aquells anys van ser difícils per a la literatura i la cultura catalanes a causa de les prohibicions pròpies del franquisme.
Espinàs va ser sempre un observador incansable de la vida quotidiana del seu entorn i va tenir una gran capacitat per narrar aquest dia a dia en les seves obres i els seus escrits, amb un llenguatge directe i planer.
Va escriure i publicar un centenar de llibres de diferents gèneres, amb novel·les com Combat de nit (1959) o L’últim replà, amb la qual va guanyar el Premi Sant Jordi de novel·la el 1961. Però, també amb llibres de memòries com El teu nom és Olga (1986), dedicat a la seva filla amb síndrome de Down, o El meu ofici (2008), entre moltes altres obres.
Josep M. Espinàs va ser també un gran viatger. Durant molts anys, va recórrer a peu bona part de Catalunya i altres indrets del món, observant paisatges, costums i escoltant la gent dels llocs per on caminava. Aquestes vivències les va recollir en una vintena de llibres, el primer dels quals va ser Viatge al Pirineu de Lleida, publicat el 1957.
El 1961, va ser un dels fundadors d’Els Setze Jutges, amb Miquel Porter i Moix i Remei Margarit, un grup de cantants en català que va impulsar el moviment de la Nova Cançó i va defensar l’ús del català en el món de la cançó en ple franquisme.
El 1974, amb motiu del 75è aniversari del FC Barcelona, va escriure la lletra de l’himne de l’entitat conjuntament amb l’escriptor Jaume Picas. Amb el títol, Cant del Barça, hi va expressar valors com la unió o la integració.
Com a periodista, durant més de quaranta anys, del 1976 al 2019, va escriure una columna diària a la premsa catalana, primer al diari Avui i després a El Periódico. Aquests escrits diaris constitueixen una bona mostra de la seva capacitat d’observació i de la seva curiositat.
També va estar al davant de programes d’entrevistes com Identitats, a TV3; o Personal i intransferible i Senyals, al Canal 33.
El 1985, va fundar l’editorial La Campana juntament amb Isabel Martí, des d’on van donar a conèixer al públic tant autors del nostre país com destacats escriptors de fora.
Espinàs va rebre nombrosos premis com van ser la Creu de Sant Jordi (1983) per part de la Generalitat de Catalunya, el Premi Nacional de Periodisme (1995) atorgat també per la Generalitat de Catalunya, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2002) concedit per Òmnium Cultural, el Premi Ofici de Periodista (2013) que atorga el Col·legi de Periodistes de Catalunya o la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2015), entre molts altres.
Però, sobretot, va gaudir del reconeixement del seus milers de lectors, com es va fer ben evident el dia del seu comiat.
Josep Maria Espinàs i la ciutat de Manresa
Josep M. Espinàs va viure sempre a Barcelona, però durant sis mesos, de la tardor de 1948 a la primavera de 1949, va residir a Manresa on va fer el servei militar a la caserna del Carme. És la ciutat on va viure més temps, després de Barcelona.
El gener de 2010, Josep Alert, Joaquim Aloy i Pere Gasol, membres de l’Associació Memòria i Història de Manresa, li van fer una entrevista a casa seva en la qual va explicar els seus records i les seves impressions d’aquesta estada a Manresa amb el seu estil amè i senzill.
Quan va acabar la carrera de Dret, va haver d’anar a fer les milícies (el servei militar que feien els estudiants universitaris) a Manresa. Per a ell va ser com un parèntesi de mig any. Recorda que va ser un hivern dur en què es va arribar a temperatures de 12 graus sota zero i hi va passar molt fred.
Malgrat considerar que li interessava més el present que el passat, va explicar records i anècdotes de la vida a la caserna. Recordava, per exemple, amb humor, com va haver de desfilar a cavall per la ciutat.
Espinàs va viure la seva estada a Manresa com un fet provisional, a més els caps de setmana els passava a Barcelona. Per tant, no es va arrelar a la ciutat ni hi va fer amics. Recordava com passava el temps lliure i les partides de dòmino que havia de jugar, gairebé per obligació, amb els militars a La Cerveseria; així com les hores que passava al bar La Gàbia i a la biblioteca on anava a escriure.
Durant l’entrevista també va parlar de la seva percepció de la ciutat a nivell econòmic i social, dels seus records sobre Joaquim Amat-Piniella, així com dels seus llibres i articles, entre altres temes.
En definitiva, recordava, amb paraules seves, que:
“Manresa era molt agradable. (…) A mi em va agradar Manresa perquè tenia unes dimensions que em permetia passar ràpidament d’un barri a un altre, observar les diferències. Jo m’hi vaig sentir molt còmode… Em va semblar molt viva, la vaig trobar una ciutat bastant acollidora, per a mi que era un foraster i, a més, temporal”. (Font: web memòria.cat/espinas)
Tal i com expressa l’Associació Memòria i Història de Manresa a través del seu portal memoria.cat
“Cal agrair a Josep Maria Espinàs el seu compromís, la seva fidelitat al país, la seva capacitat d’observació, la seva mirada extraordinària sobre la vida quotidiana i l’immens llegat literari que ens deixa. Trobarem a faltar l’estimat Josep Maria Espinàs i Massip”.
Més informació:
- Web Espinàs i Manresa.