La vida a Manresa
Josep Maria Álvarez va néixer a Manresa el 5 de gener de 1905. El seu pare era ferroviari i treballava a l’Estació del Nord de Manresa. Als catorze anys, ell també hi va començar a treballar, primer a paqueteria i després com a comptable. Més endavant, va obrir una petita acadèmia on a les tardes feia classes de francès, català i economia.
Durant la República es va afiliar a Esquerra Republicana de Catalunya i es va sindicar a la CNT.
El 1934 es va casar amb Maria Baltiérrez Clotet i van tenir quatre fills. Va ser el cunyat de Joan Selves i Carner, primer alcalde republicà de Manresa i posteriorment conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya.
Quan va esclatar la guerra, es va presentar voluntari, però no va haver d’anar al front. Amb Josep Corbella d’alcalde, el 26 d’octubre de 1937 va ser elegit conseller-delegat d’Hisenda i Economia del Consell Municipal de la ciutat, càrrec que va ocupar fins al 31 de maig de 1938.
L’exili
El 22 de gener de 1939, dos dies abans de l’arribada de les tropes franquistes a Manresa, Josep Maria Álvarez va marxar cap a l’exili. La seva família, però, es va quedar a la ciutat. A principis de febrer va travessar la frontera i va anar a parar al camp de concentració de Saint-Cyprien. Allà va estar en un barracó amb altres manresans, entre els quals hi havia també Joaquim Amat-Piniella.
Al cap d’un temps el van traslladar al camp de Sètfonts i després al de Vernet d’Arieja, tots a França. Tot i patir les dures condicions dels camps de concentració, va tenir sort perquè a causa del seu domini del francès, els gendarmes el van agafar com a intèrpret.
Finalment, va aconseguir sortir del camp per treballar en una empresa metal·lúrgica al municipi de Romorantin, situat a la meitat nord de França.
Aleshores es va plantejar tornar a Manresa per poder-se reunir de nou amb la familia, però la seva esposa va tenir dificultats per trobar els avals que es necessitaven per poder evitar la presó o l’afusellament. Tot i els bons informes sobre la seva persona, el fet d’haver tingut un càrrec polític com a regidor va desaconsellar la seva tornada.
Davant d’aquesta situació, la seva esposa va iniciar els tràmits per marxar a França amb els seus fills i reunir-se allà amb ell. Però, els problemes per obtenir un passaport francès van anar endarrerint aquesta decisió.
Mentrestant, durant els mesos de maig i juny de 1940, la situació va canviar a causa de l’ocupació alemanya de França. Com van fer altres refugiats, Josep Maria Álvarez va marxar cap al sud del país i, finalment, va decidir arriscar-se a travessar la frontera espanyola, tot i ser conscient dels problemes que li podia comportar.
El retorn a Catalunya
L’agost de 1940, va travessar els Pirineus clandestinament amb l’ajut d’un passador. Va poder arribar a Ripoll, des d’on va anar a Ribes de Freser, on va passar uns mesos a casa d’una família que el va acollir.
Més endavant, es va establir a la casa que la família Selves tenia a Castelltallat (Bages). Des d’allà, va decidir anar a peu a Manresa i presentar-se a les autoritats franquistes. Pel camí es va trobar un seu amic taxista que li va oferir de baixar amb ell. Però en arribar a Manresa, aquest el va trair. Es va avançar i el va delatar a la policia.
Josep Maria Álvarez va ser empresonat, jutjat i condemnat a 12 anys de presó “por Auxilio a la Rebelión Militar”, que li van ser commutats per una pena de 6 anys i un dia, i dels quals va acabar complint prop de 2 anys a la presó de Manresa.
Finalment, va sortir de la presó el juny de 1942 en règim de llibertat vigilada fins al 1949. No va poder recuperar mai el seu lloc de treball a l’Estació del Nord i es va guanyar la vida com a viatjant de productes diversos.
Sempre més va estar vigilat pel règim franquista. Així, per exemple, la policia li ordenava confinament domiciliari cada vegada que Franco visitava Catalunya, situació que es va produir encara fins al 1970.
Va morir a Manresa el 1986 als 81 anys d’edat.
La guerra civil va esvair les il·lusions de Josep Maria Álvarez i va capgirar la seva vida i la de la seva família. L’angoixa que els va suposar l’exili es veu molt ben reflectida en la correspondència que va mantenir amb la seva esposa entre el febrer de 1939 i el maig de 1940 i que memoria.cat ha publicat en un web per tal de recuperar la memòria d’aquest regidor manresà.
Més informació:
