Algunes dades biogràfiques
Fidel Riu va néixer a Sallent (Bages) el 1895. El seu pare era fuster d’una fàbrica de teixits de Manresa. Va viure la seva infància a Sallent i la seva joventut a Manresa.
Va estudiar Magisteri i va treballar com a professor al Col·legi dels Jesuïtes de Manresa durant alguns anys. Però aquesta no era la seva vocació i va deixar la docència.
Des de molt jove va tenir un gran interès per la literatura, especialment per la poesia. Va exercir de periodista, va promoure i va participar en moltes activitats culturals de la ciutat. Va ser membre actiu d’entitats com el Centre Excursionista de la Comarca de Bages.
L’any 1932, després del seu casament, es va traslladar a viure a Barcelona.
Va morir el 1981 a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès). Tot i que va viure força anys a Barcelona, va estar molt vinculat a la Catalunya Central.
La seva activitat a Manresa
Durant la seva joventut i fins l’any 1932, Fidel Riu va ser molt present i actiu en la vida cultural de la ciutat. La seva activitat li va permetre conèixer directament persones vinculades al món de la cultura i la literatura catalanes.
Va col·laborar en diverses revistes literàries, va publicar articles en diferents mitjans i va ser redactor i director del diari El Pla de Bages.
Juntament amb el seu amic Ignasi Armengou, va crear i dirigir les revistes Cenacle (1915-17) i Ciutat (1926-28), que van ser l’avantguarda cultural a Manresa en aquell moment. Eren revistes de caràcter literari i cultural amb les quals es pretenia superar el localisme i donar a conèixer les cultures catalana i europea a la ciutat i a Catalunya.
La revista Cenacle és considerada la primera revista cultural important de la ciutat del segle XX. Hi van col·laborar molts dels autors importants del moment com Josep Carner, Marià Manent, Josep Pla, Carles Riba, Antoni Rovira i Virgili o Carles Soldevila entre altres. Va patir la censura i va estar suspesa durant un temps.
Des d’aquesta revista va organitzar un servei de préstec i d’intercanvi de llibres que permetia als socis estar al dia de les novetats editorials. Els llibres provenien de la seva pròpia biblioteca personal i de la donació per part dels autors i dels editors de les obres que es comentaven a la revista.
La revista Ciutat contenia també articles sobre la història local de Manresa i sobre aspectes científics, però no pretenia ser només una revista d’àmbit local.
Durant aquest període, va escriure llibres de poemes com La veu subtil (1924) o Terra amorosa (1927). Va participar en els Jocs Florals de diverses ciutats i en certàmens literaris. I va guanyar diversos premis com la Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona el 1916, entre altres.
A través de les seves col·laboracions a diferents mitjans va mostrar el seu afany per millorar la cultura i va defensar la producció d’una literatura de qualitat, també en referir-se a les dones que en aquells moments s’obrien pas en el món de la literatura.
La seva visió de la cultura no era però elitista. Pretenia fer-la arribar a tothom, sense renunciar al rigor i a la qualitat. Va defensar també la necessitat de rebre l’educació en la pròpia llengua.
En el mateix sentit, creia en la necessitat de crear biblioteques públiques i va ser una de les persones que va recolzar la sol·licitud per la creació de la Biblioteca Popular de Manresa, fet que es va fer realitat l’any 1928.
L’etapa a Barcelona
Durant els primers anys a Barcelona no va perdre del tot la seva vinculació amb Manresa i va mantenir el contacte amb els amics de joventut.
Després de la guerra, va deixar de participar activament en la vida social i cultural i va deixar d’escriure fins al 1950, quan arran d’una trobada amb antics amics s’animà a reprendre la seva activitat literària.
Algunes de les seves obres d’aquests anys són: Terra daurada (1950), Fruita i llaminadures líquides (1951), Avui (1954), La terra i el temps (1957), entre altres.
La seva obra poètica és tota escrita en català i no va voler signar res en cap altra llengua. Així, les seves col·laboracions a la revista Bages de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa, a partir dels anys 50, escrita en llengua castellana, sobre aspectes de la Manresa dels anys vint, els va signar amb el pseudònim de J. Armengol.
Cada desembre, la cultura catalana té una cita important a la Nit de Santa Llúcia amb la celebració de la Festa de les Lletres Catalanes durant la qual es lliuren els premis més importants de literatura en la nostra llengua.
Coincidint amb aquest esdeveniment, fem memòria de Fidel Riu i Dalmau, qui juntament amb altres homes i dones del seu temps, va contribuir a la defensa i a la continuïtat de la llengua i la cultura catalanes fa pràcticament un segle.
Més informació:
– Riu de Martín, Maria Carmen. “Epistolari de Josep M. López Picó i Marià Manent amb Fidel S. Riu i Dalmau”. Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, [en línia], 2008, Vol. 51, p. 327-96.
– Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).