Portal de memòria
i història de Manresa

Històries al descobert: Salvador Puig Antich (1948-1974)

Puig-Antich

La documentació per elaborar aquesta història està treta del llibre del periodista Jordi Panyella¹ i d’entrevistes, notícies i articles sobre el cas Puig Antich publicats en diaris i revistes.

1

Presó Model de Barcelona on va ser executat Salvador Puig Antich. (Font: web lamodel.barcelona/es).

El dissabte 2 de març de 1974 va ser executat a la presó Model de Barcelona el jove lluitador antifranquista Salvador Puig Antich.

Prèviament, el Consell de Ministres de l’1 de març de 1974 havia confirmat la sentència de mort amb l’“enterado” del dictador Francisco Franco. Oriol Arau, un dels seus advocats, va comunicar a Puig Antich, a les 21:40h del mateix dia 1 que la sentència havia estat confirmada i que s’executaria, segons marcava la llei, en el termini de 12 hores.

Les  seves germanes Imma, Montse i Carme, de 27, 22 i 20 anys respectivament, el van acompanyar tota la nit mirant fotografies familiars.

Mentrestant, Oriol Arau anava i venia del Col·legi d’Advocats de Barcelona, on un nombrós grup d’advocats, encapçalats per Francesc Caminal i Francesc Condomines van estar fent gestions, durant tota la nit, amb diferents personalitats espanyoles i europees perquè demanessin directament a Franco que concedís l’indult a Puig Antich. Es va contactar, entre d’altres, telefònicament amb el papa Pau VI, el canceller alemany Billy Brandt i les Nacions Unides. Es van enviar telegrames al mateix Franco, al president del govern Arias Navarro, al príncep Joan Carles, al ministre de justícia, al president de les Corts i als cardenals Tarancon i Jubany. El dictador, però,  no va escoltar cap de les peticions de clemència.

2

Salvador Puig Antich va ser executat, de manera cruel, al garrot vil a la paqueteria de la presó Model de Barcelona a les 9:40h. Allà, el botxí, que havia arribat de Badajoz, havia ancorat un tros de fusta a terra i, a l’alçada del cap, va ajustar l’argolla i el torniquet que ell mateix havia portat en una maleta. Van presenciar l’execució 10 persones, la majoria policies i militars.

Paqueteria de la presó Model amb el requadre on estava situat el garrot vil amb què va ser executat Salvador Puig Antich. (Foto: Miquel Muñoz. Font: web elnacional.cat).

Els seus advocats Oriol Arau i Jesús Condomines i un capellà amic es van poder quedar fins al final, però les germanes van haver d’abandonar la presó a les 9 del matí, i es van esperar en un bar del davant fins que va sortir el furgó que portava el cos cap al cementiri.

El botxí, Antonio López Guerra, va cobrar 8.000 pessetes per l’execució i 500 pessetes, en concepte de dietes.

Puig Antich va ser executat al mateix temps que un pres comú d’origen alemany, Georg Wenzel, que utilitzava el nom de Heinz Chez, i que va ser escollit per emmascarar  el caràcter polític de l’execució de Puig Antich. Igualment, el fet d’executar-lo al garrot vil, mètode previst únicament per a la delinqüència comuna,  i no afusellar-lo, tal com preveia el codi penal militar,  era per donar-li la consideració de delinqüent comú i no la de pres polític.

Però, qui era el jove Salvador Puig Antich?

3

Salvador Puig Antich. (Font: web elnacional.cat).

Salvador Puig Antich  tenia 26 anys quan va ser executat pel govern franquista. La seva mare havia mort feia uns mesos i el seu pare, de salut delicada, havia estat jutjat ,també, en consell de guerra el 1939, acusat de Rebelión Militar  i sentenciat a 12 anys de presó, pena que li va ser commutada a 8 anys. A part de les tres germanes esmentades abans, tenia, també, un germà més gran, Joaquim, que vivia als Estats Units i una germana petita, Merçona, que aleshores tenia 12 anys.

Puig Antich pertanyia al Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL).

El MIL era un grup revolucionari de lluita obrera que actuava al marge de les organitzacions polítiques i sindicals, que havia estat fundat a Barcelona el 1972. Era d’ideologia anarquista amb la voluntat de lluitar contra el capitalisme. En les seves accions atracaven bancs, fets que qualificaven d’expropiacions, per aconseguir diners per a publicacions i per ajudar treballadors en vaga. Aquesta organització  es va dissoldre el 1973. Mai no va fer un atemptat contra cap persona.

4

Puig Antich va ser acusat del robatori d’un banc  i de la mort d’un policia com a  conseqüència del  tiroteig que es va produir durant la seva detenció.

Imatge actual del Bar Funicular del carrer Girona de Barcelona. (Font: web lamira.cat).

El 25 de setembre de 1973 la policia va preparar un operatiu al Bar Funicular del carrer Girona de Barcelona  per detenir uns membres del MIL, que tenien una cita amb Santi Soler, membre del MIL, que havia estat detingut prèviament per la Brigada Social. Cinc policies vestits de paisà van interceptar, sense identificar-se com a tals,  Salvador Puig Antich i el seu company Xavier Garriga, al mig del carrer.  Després de colpejar-los els van introduir en un portal proper al bar on es va produir un tiroteig, com a conseqüència del qual Salvador Puig Antich va resultar ferit i un jove policia, Francisco Anguas Barragán, va morir.  Tots dos van ser traslladats a l’Hospital Clínic.

L’operació policial va ser un desastre i per amagar els propis errors, la policia ho va preparar tot per culpar  Puig Antich.

Quina pistola va causar la mort del policia tenint en compte que va morir en un tiroteig?

5

Hospital Clínic de Barcelona. (Font: web barcelonamovie.com).

Pere Munné Mas, Ramon Barjau Vinyals i Joaquim Latorre Mart eren els metges que estaven de guàrdia a l’Hospital Clínic de Barcelona quan la policia els va portar, ja cadàver,  Francisco Anguas. Els metges van comprovar que el cos del policia presentava, com a mínim,  cinc impactes de bala. Un cop es va certificar la seva mort, el Cap Superior de Policia de Barcelona, de manera totalment irregular, i amb l’autorització d’un jutge, va  reclamar al Clínic el cadàver del policia  per fer-li l’autòpsia en una comissaria del carrer Enric Granados. Aquest fet era del tot irregular ja que l’autòpsia s’havia d’haver fet a les dependències de l’Institut Anatòmic Forense situat al mateix Hospital Clínic.

Per què la policia volia que l’autòpsia es practiqués en una comissaria?

Perquè l’informe de l’autòpsia digués el que a ells els interessava: que les bales que van matar el policia van sortir de la pistola de Puig Antich.

A banda del fet que l’autòpsia es realitzés dins del taüt i en una comissaria hi va haver moltes altres irregularitats:

La primera és que l’autòpsia només la va fer un metge forense i no dos tal com prescrivia la llei. Encara que  l’informe tenia la signatura de dos metges.

L’autòpsia deia que el cos presentava tres forats de bala i no els cinc  que, com a mínim,  van veure els metges del Clínic. A més, un cop redactat l’informe també el van falsificar, modificant, a mà, la trajectòria de les bales. El seu objectiu era deixar clar que les bales que havien matat  Anguas van sortir de la pistola de Salvador Puig Antich i no dels altres policies que també van disparar diverses vegades durant el tiroteig succeït en el portal de dimensions  reduïdes.

Per últim, el cadàver va ser traslladat immediatament a Sevilla per al seu enterrament i així s’evitava que les defenses poguessin demanar una  segona autòpsia.

Salvador Puig Antich va arribar al Clínic amb commoció cerebral i una bala a la boca. Després d’operar-lo el van traslladar a una habitació i la policia el va emmanillar al llit. Tot i que Salvador no podia parlar, va ser interrogat per un comissari de policia i el fiscal, sense la presència del seu advocat. L’interrogatori no va respectar cap dels drets del processat i el fiscal va sortir de l’habitació amb un informe de més de vuit pàgines de declaració d’una persona que no podia articular cap paraula perquè tenia la boca lligada.  Desprès de romandre una setmana al Clínic, Salvador Puig Antich va ser traslladat a la presó Model de Barcelona a l’espera del judici.

Va tenir un judici just? Per què el  va jutjar un tribunal militar?

6

El cas de Salvador Puig Antich va començar a ser instruït, tal com pertocava pel tipus de delicte, per la justícia ordinària, però uns dies més tard la justícia militar va reclamar la causa al jutge instructor i, a partir d’aquell moment, va ser acusat de terrorisme.

El consell de guerra es va celebrar el 8 de gener de 1974, dues setmanes després de l’atemptat mortal d’ETA al vicepresident del govern de Franco, Luís Carrero Blanco. Aquest succés ja feia preveure que el tribunal actuaria amb venjança i que la sentència seria la pena de mort.

De fet, el judici va ser una farsa i va estar ple d’irregularitats perquè ja es tenia clara la sentència que se li volia imposar. El Tribunal estava presidit pel coronel Carlos González de Pablos i els capitans Matias Zaragoza de Viala, Fernando Mota Calderon, José Ruiz Prado i Carlos Rey González, l’únic que era jurista i, per tant, va ser l’encarregat de redactar la sentència.

Per què no va ser un judici just?

El tribunal no va acceptar les proves que portava Francesc Condomines, advocat de Salvador Puig Antich i, a més, va incórrer en greus irregularitats processals.

A part del falsejament de l’autòpsia, que ja s’ha esmentat abans, el tribunal no va acceptar les proves de balística, per tant no es va saber mai de quines pistoles havien sortit els trets que van matar el policia.  De fet, les pistoles dels policies i les bales que el policia mort tenia al cos van desaparèixer a comissaria.

L’atestat policial estava ple de contradiccions i de detalls que es van amagar i/o falsejar.

El tribunal tampoc no va acceptar els testimonis dels metges de l’Hospital Clínic que havien examinat el cos del policia mort i que podien testimoniar que  presentava cinc  impactes de bala, com a mínim.

També van desaparèixer documents del sumari judicial com va explicar al periodista Jordi Panyella¹ un jove que a l’estiu del 1973 feia milícies i estava destinat al Govern Militar de Barcelona, com a ajudant del jutge instructor Nemesio Álvarez Álvarez. Va exposar que durant la instrucció els policies decidien quins documents podien incloure’s al sumari i quins no. Van quedar apartats i tancats en una caixa forta un informe que deia que de la pistola de Salvador Puig Antich només havien sortit dues bales i un altre que deia que el cos d’Anguas presentava vuit impactes de bala.

Portada de la causa judicial contra Salvador Puig Antic. (Fotografia: Jordi Panella. Font: web elpuntavui.cat).

Durant el consell de guerra no va quedar provada  cap de les acusacions, però  la sentència fou pena de mort. Se’l va acusar de l’atracament al Banco Hispano Americano del passeig Fabra i Puig, tot i que Salvador Puig Antich en aquella ocasió no es va moure del cotxe, i també de la mort del policia durant el tiroteig del carrer Girona.

Però, quin era el context polític en aquells moments?

7

L’execució de Salvador Puig Antich es situa en el període de crisi de la dictadura franquista (1970-1975), uns anys caracteritzats per un augment de la mobilització antifranquista i, alhora, per un enduriment de la repressió.

La crisi de la dictadura es va manifestar principalment a partir de 1970 amb el judici militar, conegut com el Procés de Burgos, a membres d’ETA. La sentència del procés  va ser de nou pena de mort per a sis dels acusats i llargues condemnes de presó. El procés va provocar una important mobilització antifranquista, tant a l’interior del país com a l’exterior. Aquesta mobilització va provocar la declaració de l’estat d’excepció a tot Espanya. Però, Franco, finalment, va commutar les penes de mort.

Imatge del lloc on es va produir l’atemptat d’ETA que va matar el president del Govern, Luís Carrero Blanco. (Font: web rtve.es).

El 20 de desembre de 1973 un atemptat d’ETA va matar el president del Govern, Luís Carrero Blanco. El nou president del govern fou Carlos Arias Navarro que va formar un govern continuista que refusava qualsevol reforma que posés en perill la dictadura. Aquest govern va actuar amb brutal repressió contra els sectors antifranquistes.

Aquesta dura repressió es va manifestar amb l’execució de Salvador Puig Antich i l’afusellament de 3 membres del FRAP i 2 membres d’ETA, el 27 de setembre de 1975, dos mesos abans de la mort del dictador, el 20 de novembre de 1975.

Com a conseqüència de l’execució de Salvador Puig es van produir protestes i  mobilitzacions a nombroses ciutats europees, fet que contrastava amb el silenci de bona part de l’oposició antifranquista espanyola.

8

Les quatre germanes de Salvador Puig Antich, Imma, Montserrat, Carme i Merçona  han continuat lluitant fins a l’actualitat, sense èxit, perquè la justícia espanyola reobri el cas i es faci, finalment, justícia.

El 2005, es va presentar un recurs de revisió de la sentència a la sala militar del Tribunal Suprem. No es va acceptar, malgrat que dos magistrats van emetre vots particulars i van afirmar que Salvador Puig Antich no havia tingut un judici just. Un d’ells, José Luís Calvo Cabello, va escriure: “La meva opinió és que totes les irregularitats descrites semblen tenir la mateixa finalitat, la d’atribuir (a Puig Antich) els trets que van causar la mort del subinspector i impedir que es descobrís que aquest va rebre trets d’una altra o altres armes”².  L’altre vot particular el va emetre Ángel Juanes Peces, el qual va voler denunciar “l’escàndol que suposa per al valor Justícia mantenir sentències clamorosament injustes, realitzades amb vulneració de Drets Fonamentals.”³.

El Tribunal Constitucional tampoc no va acceptar la revisió de la sentència com el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, que va al·legar que en el moment de l’execució de Puig Antich Espanya no havia subscrit els tractats europeus.

La jutgessa argentina Maria Servini va començar a investigar, el 2010, els crims contra la humanitat comesos a Espanya durant la dictadura. El 2012, les germanes Puig Antich es van afegir a la demanda i Maria Servini va sol·licitar, a finals d’octubre del 2014, la detenció i extradició de 20 persones vinculades als crims del franquisme per poder-los interrogar, unes extradicions que van ser denegades per l’Audiència Nacional.

El 2017, l’Ajuntament de Barcelona va interposar una querella contra Carlos Rey, l’advocat que el 1974 va redactar la sentència per la qual Salvador va ser condemnat a mort. No es va admetre la querella i es va fer un recurs d’apel·lació que va ser desestimat per l’Audiència Provincial de Barcelona, emparant-se en la llei d’amnistia de 1977.

Com hem vist, magistrats de la democràcia no han volgut fer justícia ni saber res de la flagrant violació del dret de defensa en què va incórrer la justícia militar de la dictadura en el cas Puig Antich.

Si bé  les germanes de Puig Antich encara no han aconseguit la reparació jurídica, sí que han obtingut una victòria a l’opinió pública, ja que Salvador ha passat a la història com un lluitador antifranquista, que va ser executat de manera cruel i injusta.

Les germanes Puig Antich 50 anys després continuen reclamant veritat, justícia i reparació.

D’esquerra a dreta, Carme, Imma, Marçona i Montse, germanes de Salvador Puig Antich, a la 4a Galeria de la Model, 2024. (Foto: Miquel Monfort. Font: web nuvol.com).

Notes:
¹ Jordi Panyella. Salvador Puig Antich, cas obert. Barcelona, Angle Editorial, 2024.
² Jordi Panyella  p. 160.
³ Jordi Panyella p.363.

Reflexioneu:

1. Comenteu la frase que va redactar el magistrat Joanes en el seu vot particular: “l’escàndol que suposa per al valor Justícia mantenir sentències clamorosament injustes, realitzades amb vulneració de Drets Fonamentals”.

2. Valoreu el fet que magistrats de l’actual democràcia espanyola no han permès la revisió del cas Puig Antich. Quins creieu que en són els motius?. Raoneu la resposta.


CONTINGUTS RELACIONATS




Buscar a tot memoria.cat

Espai educatiu del portal memoria.cat