La història que llegireu a continuació i tots els personatges que hi apareixen són reals. L´únic nom fictici és el de la investigadora.
Ara bé, més enllà dels que apareixen en aquesta història, els veritables protagonistes són totes les persones que van formar part del moviment de la cançó protesta, en especial l’anomenada “Nova Cançó”, i tots els ciutadans i ciutadanes que assistint als concerts van contribuir a les mobilitzacions contra la dictadura franquista.
1
El 29 de juny de 1976 es va celebrar, malgrat ser prohibit, un recital del cantaor de flamenc Manuel Gerena a l’altar major de la parròquia de la Sagrada Família de Manresa. Com és que un recital de cançó, concretament de flamenc, es va acabar realitzant dins l’església? Per què va ser prohibit? – es pregunta la Maria, una investigadora de l’Associació Memòria i Història de Manresa.
2
El concert estava organitzat per l’Associació de Veïns de la Font dels Capellans i, tenint en compte que el barri no disposava d’un local adient per portar-lo a terme, van demanar permís a l’Ajuntament de Manresa i al Govern Civil de Barcelona per celebrar el concert a l’aire lliure, a la plaça principal del barri.
El Govern Civil no va autoritzar l’acte i, a més, ho va comunicar poques hores abans de començar el recital, quan tot ja estava preparat. El motiu que va donar va ser que no es podia permetre que se celebrés un recital de caràcter reivindicatiu a l’aire lliure. Els representats de l’Associació van fer gestions amb el comissari de policia perquè permetés la celebració del recital i en no aconseguir-ho, el rector de la parròquia de la Sagrada Família, mossèn Josep Codinach, acollint-se a la immunitat que gaudia l’Església catòlica gràcies al Concordat¹, va accedir que el recital es fes a l’altar major. Els veïns van traslladar els equips de megafonia a l’interior de la parròquia i el recital va ser seguit per unes 2000 persones a l’interior de l’església i unes 500 a l’exterior.
3
Qui era Manuel Gerena? Quin tipus de cançó cantava?
Manuel Gerena va néixer a Puebla de Cazalla (Sevilla) el 1945. Poeta i cantautor de flamenc va publicar el seu primer disc l’any 1971. La seva cançó era de protesta contra la injustícia, però alhora, una cançó d’esperança, com ell mateix explicava². Durant la dictadura franquista i la transició democràtica Gerena va patir, com molts altres cantants, censura i prohibicions com a represàlia per les seves idees polítiques.
El mateix els passava a cantautors catalans de la Nova Cançó, com Lluís Llach i Raimon, entre d’altres, que també van patir la repressió franquista.
4
Per què el Govern Civil i la policia no van permetre un recital a l’aire lliure? Quina era la situació política d’aquell moment perquè set mesos després de la mort del dictador encara continués la repressió? – es pregunta la Maria.
El 20 de novembre de 1975 havia mort el dictador Francisco Franco i el nou cap d’estat, el rei Joan Carles I, va nomenar com a president del govern Carlos Arias Navarro, el mateix president de l´últim govern franquista. Aquest govern volia continuar el franquisme sense Franco. No volien cap estat democràtic i, per tant, per aconseguir-ho van seguir amb la política repressiva, intentant evitar que es produïssin manifestacions i protestes al carrer.
En canvi, l’oposició antifranquista no volia el continuisme de la dictadura i lluitava per una ruptura democràtica amb el règim anterior. Concretament, a Catalunya, des de finals de 1975 i sobretot a principis de 1976, una àmplia mobilització ciutadana reclamava els punts de l’Assemblea de Catalunya³: llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia.
Aquesta oposició es va fer evident amb manifestacions de protesta multitudinàries, com les de l’1 i el 8 de febrer de 1976 a Barcelona; la primera, convocada per la Federació d’Associacions de Veïns i, la segona, per l’Assemblea de Catalunya, recordades per la dura repressió policial que van patir.
5
Justament, els mateixos dies que a Barcelona tenien lloc aquestes grans manifestacions contra la dictadura i a favor de la democràcia, a Manresa, el 6 i 7 de febrer de 1976, es van celebrar dos recitals de Lluís Llach a la Sala Loyola, organitzats per Òmnium Cultural.
Els dos recitals van omplir la sala de gom a gom i el diari Manresa explicava, referint-se al primer, que “se caracterizó por un casi irrefrenable entusiasmo del publico que coreó todas las piezas y mantuvo las clásicas cerillas encendidas” (…) destacando los títulos L’estaca (…) un público enfervorizado que principalmente en la primera parte prorrumpió en muchos gritos de “Viva la República” “Visca Catalunya”, “Estatut”⁴.
El públic que va assistir al segon recital el va seguir tan entusiasmat com el del primer, i a la sortida es va produir una manifestació d’un centenar de persones que va ser dissolta per la Policia Armada⁵.
6
La lluita de l’oposició democràtica i les mobilitzacions portades a terme contra el continuisme de la dictadura van obligar a Arias Navarro a dimitir. El rei va nomenar un nou president del govern, Adolfo Suárez, el qual va iniciar el camí de la reforma política que va culminar amb l’aprovació de la Constitució de 1978, encara vigent a l’actualitat.
Per què feien por al règim els recitals de cançó protesta? Perquè aquests esdeveniments eren molt més que un recital de cançó. Eren una manifestació de la lluita democràtica antifranquista i, per això, els censuraven i els prohibien.
Notes:
¹ Acord signat el 1953 entre l’Estat espanyol i el Vaticà, pel qual l’Estat concedia diversos privilegis (financers, fiscals, morals…) a l’Església, a canvi del seu suport al règim franquista. A més, les forces policials no podien entrar a cap edifici eclesiàstic sense l’autorització de l’autoritat eclesial.
² Entrevista de Bertran Teixidor. Diari Manresa 1/7/1976.
³ Organisme unitari de l’oposició antifranquista de Catalunya, creat el 1971. La seva reivindicació era la llibertat, l’amnistia i l’Estatut d’Autonomia.
⁴ Diari Manresa 7/2/1976.
⁵ Cos policial vigent fins al 1978 que va donar pas al Cuerpo de Policia Nacional. Eren coneguts com els “grisos”.
Reflexioneu:
- Reflexioneu sobre la importància que tenen les mobilitzacions ciutadanes per aconseguir canvis i millores socials i polítiques.
- Quins cantants, cançons o estils musicals actuals formen part de la cançó protesta o tenen un caràcter reivindicatiu?