A l’estiu, amb l’arribada de la calor, els manresans i les manresanes no tenien cap lloc adequat on anar-se a refrescar i no els quedava cap més alternativa que banyar-se al riu, a les rieres de l’entorn o als canals de les fàbriques amb el perill que això suposava perquè, malauradament, cada any alguns ciutadans hi perdien la vida. Alguns testimonis² recorden com de petits, els pares no els deixaven anar a banyar-se en aquests llocs pel risc que comportava.
El dibuixant manresà Joan Vilanova, en un dels seus dibuixos, ironitzava sobre la situació que es produïa al canal de “Cal Francès” de la fàbrica dels Comtals, prop de Manresa.
L’any 1928 es crearà una Comissió Pro Piscina que farà una proposta a l’Ajuntament per construir una piscina pública però no prosperarà.
El 1931, la Comissió, amb el suport de la majoria de les entitats esportives de la ciutat i amb les signatures de gairebé 2.000 persones, tornarà a portar la proposta al nou Ajuntament republicà, que en el ple municipal del 3 de juny de 1931, acordarà estudiar el projecte.
El Ple municipal de l’1 d’abril de 1932 aprovarà definitivament el projecte de construcció de la piscina municipal. Encara que la decisió rebrà les crítiques dels sectors més conservadors de la ciutat, sovint per prejudicis morals, es començaran de seguida les obres.
La piscina s’inaugurarà el 27 d’agost de 1932, durant la Festa Major, amb una bona colla d’activitats tal i com es pot veure en el cartell que anunciava les festes. La inauguració serà rebuda amb entusiasme per la majoria de la població segons reflecteix la premsa del moment. L’entrada amb dret a bany costarà 0’25 pessetes. Durant el primer mes es comptabilitzarà una entrada de més de 26.000 persones.
La construcció de la piscina serà una de les obres importants que durà a terme el govern republicà. Manresa gaudirà a partir d’aquell moment d’una important infraestructura pel temps lliure dels ciutadans. Serà, a més, la primera piscina municipal de Catalunya i un model per a altres poblacions
Un ban de l’Ajuntament remarcarà la finalitat educativa, esportiva i higiènica de la piscina. Però, també, tindrà una important funció social. A més de natació i waterpolo s’hi practicaven altres esports com bàsquet o tennis, comptava amb un bar i un restaurant, s’hi celebraven balls, festes, audicions de sardanes… i, especialment, els dissabtes hi havia molta activitat, segons el record d’alguns testimonis².
L’empenta i la decisió d’aquell govern municipal, presidit per l’alcalde Lluís Prunés, va fer possible que des de l’agost de 1932 fins ara la ciutat de Manresa disposi d’un gran equipament esportiu.
El curs escolar s’acaba. És temps de vacances i de gaudir de la piscina, entre moltes altres activitats.
Més informació:
– ALOY, Joaquim ; SARDANS, Jordi. La República. Volum 2. Manresa: Parcir, 1990. (Col·lecció Història Gràfica de Manresa).
– Web La República a Manresa en un clic (1931-1936).
Notes:
-¹ Font: ALOY, Joaquim ; SARDANS, Jordi. La República. Volum 2. Manresa: Parcir, 1990. (Col·lecció Història Gràfica de Manresa).
– ² Font: web memoria.cat/republica.
