El dissabte 27 de setembre de 1975 es van afusellar tres militants del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP) i dos d’Euskadi Ta Askatasuna (ETA). Van ser les últimes condemnes a mort del franquisme.
El franquisme
La victòria dels franquistes a la Guerra Civil espanyola (1936-1939) va posar fi a la República democràtica que havia començat l’any 1931 i va iniciar la dictadura franquista (1939-1975). El cap de l’Estat era Francisco Franco.
L’objectiu del règim era construir un estat dictatorial i per aconseguir-ho va dur a terme una dura repressió contra els vençuts. Va eliminar totes les institucions, els drets i les llibertats democràtiques i va suprimir l’autonomia de Catalunya.
La repressió i l’oposició
La repressió, més dura els primers i els últims anys, va ser un dels factors fonamentals que va fer possible que la dictadura es mantingués durant quaranta anys.
Aquesta repressió va conduir la majoria de la població a la passivitat, però també va aparèixer una oposició que va augmentar a partir de la dècada dels anys seixanta, arran de la contradicció que va suposar l’immobilisme polític del règim i els canvis econòmics, socials i culturals que va experimentar la societat.
L’augment de l’oposició i les mobilitzacions contra el règim, en especial als inicis dels anys setanta, van influir en l’opinió pública i van difondre una cultura democràtica. L’antifranquisme no va aconseguir fer caure la dictadura, però sí que va afeblir-la fins al punt de fer-ne impossible la seva continuïtat després de la mort del dictador.
Els últims afusellats del franquisme
El dissabte 27 de setembre de 1975 van ser afusellats a Madrid tres membres del FRAP: José Luis Sánchez Bravo, de 22 anys; Ramón García Sanz, de 27 anys; i José Humberto Baena Alonso, de 24 anys. A Burgos, va ser afusellat Ángel Otaegui, de 33 anys i a Cerdanyola del Vallès, Juan Paredes Manot, àlies Txiki, de 21 anys, tots dos militants d’ETA.
El FRAP era una organització armada que va aparèixer l’any 1971 amb l’objectiu d’enderrocar el franquisme i instaurar una república popular. Per la seva banda, ETA era una organització armada basca creada l’any 1959 que tenia com a objectiu la independència del País Basc.
Els Consells de Guerra
Unes setmanes abans dels afusellaments s’havien celebrat, a diferents ciutats, els Consells de Guerra que jutjaven militants d’aquestes organitzacions. En total, es van dictar onze condemnes a mort. El Consell de Ministres del divendres 26 de setembre en va indultar sis, commutant les seves penes per la de reclusió i va donar l'”enterado” per als altres cinc, penes que es van executar l’endemà dissabte.
L’execució a Cerdanyola del Vallès
El 19 de setembre, al Govern Militar de Barcelona, es va celebrar el Consell de Guerra Sumaríssim que va jutjar Juan Paredes Manot.
Va ser condemnat per un atracament a la sucursal del Banc de Santander del carrer Casp de Barcelona, durant el qual i, a causa d’un tiroteig, va morir el cap primer de la Policia Armada.
Peticions de clemència
Franco no va escoltar ni les súpliques internes ni les pressions exteriors que demanaven la commutació de les penes de mort. El papa Pau VI va fer arribar a Franco una petició de clemència. També el primer ministre suec, el president de França i el de Mèxic, entre d’altres, van sol·licitar a Franco la commutació de les penes. Les Nacions Unides i bisbes catalans i espanyols van condemnar les penes de mort i van demanar que no es portessin a terme. Tot i això, Franco no va fer cas de cap d’aquestes peticions.
Protestes a l’interior i a l’exterior
Arran de les execucions, dotze països occidentals van retirar els seus ambaixadors de Madrid, i les ambaixades espanyoles de diverses ciutats van ser atacades per manifestants. Es van produir manifestacions de protesta a nombroses ciutats europees i llatinoamericanes.
El dissabte 27 de setembre va començar una vaga general de tres dies de durada al País Basc, que va ser seguida per més de 200.000 treballadors. També es van produir protestes a Catalunya i a Madrid.
La repercussió al Bages
L’1 d’octubre de 1975, militants del PSUC, de CCOO i de les Plataformes Anticapitalistes es van reunir clandestinament en un domicili particular de Manresa per redactar un full contra les execucions. La Guàrdia Civil, que vigilava l’edifici, va detenir entre el 9 i el 17 d’octubre 25 persones d’aquestes organitzacions, cinc de les quals van passar uns mesos a la presó Model de Barcelona.
El final del franquisme
Després de la mort de Franco, la pena de mort va ser suspesa de facto i finalment va ser abolida legalment amb la Constitució de 1978. Posteriorment, per una Llei Orgànica de l’any 1995 va quedar completament abolida, tant en temps de pau com de guerra.
Les execucions van mostrar la brutalitat del règim franquista en la seva fase final i van accelerar el seu descrèdit internacional. Espanya va quedar aïllada diplomàticament. La dura repressió final va fer créixer la pressió interna i externa per avançar cap a una transició política, que s’iniciaria pocs mesos després amb la mort de Francisco Franco, el 20 de novembre de 1975.