Des del dia 4 fins al 7 de maig, una representació de joves estudiants bagencs ha assistit als actes internacionals d’homenatge en record a les víctimes republicanes que van patir la deportació en camps nazis, celebrats a Mauthausen (Àustria).

Fotografia de tot el grup, format per estudiants de l’INS Lacetània, l’INS Lluís de Peguera, l’INS Pius Font i Quer de Manresa i els alumnes de l’INS Gerbert D’Aurillac de Sant Fruitós de Bages. (Fotografia: Pep Castilla).

Aquests actes es celebren cada any als voltants del 5 de maig, data de l’alliberament d’aquest camp, l’any 1945.

Mauthausen va ser el camp d’extermini que va veure passar més republicans catalans i espanyols. Pensat com un gran camp, servia per abastir de presoners una quarantena de camps satèl·lits que hi havia al seu voltant i que servien per satisfer les necessitats laborals d’alguns empresaris austríacs. L’exèrcit alemany també els utilitzava per construir túnels i galeries, on es fabricava armament, com és el cas dels túnels d’Ebensee i Gusen.

Durant aquests 4 dies, els estudiants provinents de l’INS Lacetània, l’INS Lluís de Peguera, l’INS Pius Font i Quer de Manresa i l’INS Gerbert d’Aurillac de Sant Fruitós de Bages han pogut fer una visita al camp de Mauthausen, al Memorial de Gusen i al camp d’Ebensee, on també han visitat els túnels abans esmentats.

A més, han participat en els actes d’homenatge internacionals acompanyant l’Amical de Mauthausen, associació organitzadora dels actes d’homenatge als deportats catalans i espanyols. Cal destacar l’homenatge que es va fer a l’estació de trens de Mauthausen, punt on feien baixar els presoners del tren per arribar al camp a peu (uns 8 km. aprox.). Aquí, els estudiants van llegir textos extrets de les memòries del manresà Jacint Carrió i també del llibre K.L. Reich de Joaquim Amat i Piniella, que descrivien aquest fet. Aquest acte, presidit per l’alcalde de Mauthausen i el regidor de cultura de la mateixa ciutat, va servir per fer algunes reflexions en relació a l’augment del feixisme a nivell europeu i a com cal treballar més que mai per poder frenar aquesta ideologia.

Acte d’homenatge a l’estació de trens de Mauthausen. (Fotografia: Pep Castilla).

Després, van assistir a un petit homenatge davant de la casa d’Anna Pointner, la senyora que va ajudar el “comando Posacher” a amagar els negatius de les fotografies que els donava Francesc Boix per poder-los treure fora del camp.

Conversa d’unes alumnes amb un deportat francès. (Fotografia: Pep Castilla).

Durant els actes del diumenge, amb l’assistència de tots els països que varen patir els estralls de la II Guerra Mundial, els estudiants van poder conversar amb alguns dels deportats, encara supervivents.

 

Aquest mateix dia, van participar en els actes d’homenatge davant de la placa de la Generalitat de Catalunya, que l’any passat inaugurava l’Honorable conseller Raül Romeva, en record de totes les víctimes de l’Holocaust, i on de nou es van llegir alguns textos.

Acte d’homenatge a tots els deportats davant de la placa de la Generalitat de Catalunya. (Fotografia: Pep Castilla).

Per acabar, varen poder visitar el Castell d’Hartheim, un dels centres d’eutanàsia activa que tenien els nazis i que es dedicava a exterminar tots aquells grups de persones que consideraven no útils. Entre 1940 i 1944, hi van morir unes 30.000 persones, també republicans espanyols i catalans.

Finalment, com a complement del viatge i d’una manera molt més relaxada, van visitar les ciutats de Linz i de Múnich.

Testimoni de l’alumna Maria Rovira

“Ha estat una experiència molt enriquidora, ja que hem pogut contemplar la veritable magnitud de la barbàrie que va ser l’Holocaust. Si bé és cert, que a l’institut hem tractat aquesta problemàtica amb profunditat des de la vesant més teòrica, traslladar-nos fins als camps, interactuar amb afectats, veure-ho amb els nostres ulls i sentir-ho en les nostres pells, han estat unes vivències que han traspassat l’espectre purament acadèmic per tocar també l’empatia, els valors i els sentiments”.

Testimoni de l’alumna Berta Capdevila

Penso que una de les parts més negatives que pot tenir la matèria d’història és que sovint es pot convertir en una assignatura excessivament teòrica; t’aprens què va passar en tal any i quin personatge ho va dur a terme, com si fos un conte inventat llunyà i aliè a nosaltres.

El viatge a Mauthausen és una oportunitat per veure de primera mà que la història també es pot convertir en una assignatura pràctica allunyada d’una aula d’institut i, alhora, prendre consciència que la societat actual en què vivim és com és, a conseqüència d’uns fets històrics no tan llunyans, els quals tenen uns protagonistes amb noms i cognoms (tot i que alguns encara romanen i romandran anònims). Tots ells es mereixen que els tinguem presents, i com a alumnes és primordial que se’ns ensenyi a donar importància a aquests temes per tal de no cometre errors similars en un futur”.

El senyor René Bauman, amb el número de deportat 97621, arribat a Mauthausen al 1944 i supervivent del camp, va explicar algunes de les seves experiències. (Fotografia: Pep Castilla).

Aquest viatge forma part del projecte Manresa-Mauthausen, que va començar el 2013 amb motiu del centenari del naixement de Joaquim Amat i Piniella, i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa i de Sant Fruitós de Bages.