Presentació
És una proposta adreçada a l’alumnat de 4t d’ESO per tractar un aspecte del currículum de la matèria de Ciències Socials. Està plantejada per treballar en una sessió de classe el fenomen dels camps de concentració nazis del III Reich alemany, incloent-hi les víctimes republicanes espanyoles. S’insereix, doncs, en els temes de la Segona Guerra Mundial i del franquisme. Té present que el temari d’història de 4 ESO és molt llarg i per això planteja una dedicació breu i realista a l’episodi dels camps de concentració nazis.
Combina un visionat de recursos àudiovisuals curts amb la reflexió per escrit i la posada en comú sota el guiatge del professor, cercant la varietat de ritmes de treball per facilitar l’atenció durant la sessió.
Inclou una segona part sobre la memòria històrica de les víctimes a partir de les llambordes stolpersteine existents a Alemanya i a Catalunya, consistent en una activitat d’aprofundiment per fer a casa.
1a part: El nazisme i les seves víctimes
Aquesta part està pensada per fer-la a l’aula i per a una durada d’una hora. Necessita disposar d’una pantalla i un ordinador connectat a internet.
1r Visionat de la presentació El nazisme i les seves víctimes (aquí teniu el text en pdf)
2n Visionat de Una visita al camp d’extermini d’Auschwitz (4 min.)
A continuació, i amb l’ajut d’una parella, respon les següents preguntes al teu quadern:
-
El camp d’extermini nazi d’Auschwitz es trobava a prop de la ciutat de Cracòvia. Aleshores pertanyia al III Reich alemany. A quin país, però, pertany avui?
-
Quantes persones es calcula que hi van ser assassinades? A quina minoria ètnica pertanyien el 90 % d’elles?
-
Quin sistema van fer servir els nazis per identificar els presoners?
-
Per a què servien les sales de les dutxes d’Auschwitz? Quin mètode feien servir?
-
Per quin mitjà eren deportats a Auschwitz els presoners?
-
Què van fer els nazis d’Auschwitz davant l’avanç de l’exèrcit soviètic?
Recomanem una posada en comú de les respostes i la resolució dels dubtes per part del professor.
3r Visionat de Sobreviure: els camps d’extermini (9 min.)
El testimoni de Marcel·lí Garriga, deportat al camp nazi de Buchenwald
Altre cop, amb l’ajut d’una parella, respon les següents preguntes al teu quadern:
-
En quin país es troba exiliat Marcel·lí Garriga?
-
A quin camp de concentració nazi el deporten?
-
Qui ajuda els republicans espanyols a dins del camp col·locant-los en llocs de treball menys durs?
-
Quin significat donaven a la gran alzina anomenada «l’ arbre de Goethe» i que es va cremar?
-
Què fan els nazis abans d’abandonar el camp de concentració?
-
Quines tropes aliades van alliberar Marcel·lí Garriga?
-
Podrà tornar a Catalunya? On s’haurà de quedar exiliat?
També es recomana una posada en comú de les respostes i la resolució dels dubtes per part del professor.
Podeu descarregar i imprimir aquesta primera part aquí
2a part: La memòria històrica de les víctimes del nazisme, a Alemanya i a Catalunya
Aquesta part ha estat pensada per a fer-la a casa, a tall d’activitat d’aprofundiment. A l’alumne li cal un ordinador o dispositiu mòbil amb connexió a internet.
1. Busca a la Viquipèdia què són les llambordes Stolpersteine i explica-ho breument amb les teves paraules. Presenta el seu creador i explica les seves motivacions.
2. Visita la web d’aquesta aplicació de mòbil que recull algunes de les stolpersteine que hi ha a Alemanya: https://www.stolpersteine-guide.de/
3. Visita la web d’aquesta altra aplicació de mòbil per visitar les llambordes stolpersteine dels deportats manresans https://www.izi.travel/en/d5bf-manresans-deportats-als-camps-de-concentracio-nazi/ca
i respon les següents preguntes:
- a. Quants manresans van ser deportats als camps nazis?
- b. Quin va ser el camp al qual van ser deportats majoritàriament?
A continuació consulta la web memoria.cat i busca informació sobre Jaume Viladrosa Montraveta:
- c. Explica per quins llocs l’arrossega el destí des del dia que va deixar casa seva per anar a la guerra fins que mor.
- d. On va morir? De quina manera?
Cerca a google maps la localització del camp de concentració de Mauthausen (KZ Mauthausen)
- e. En quin país està? Quin riu hi passa a prop?
4. Mira aquesta fotografia, llegeix el text de sota i explica com va ser possible que republicans catalans acabessin als camps nazis.
«La Wehrmacht (Ejército nazi) aplica las reglas de guerra más o menos aceptadas por la comunidad internacional a todos los prisioneros, incluidos los judíos franceses, y acepta la supervisión de la Cruz Roja. Sin embargo, a partir de septiembre de 1940 hay una orden de Hitler de separar a los españoles y enviarlos a los campos de exterminio. No dice a cuáles. Sólo ordena que a “los combatientes de la España roja se les envíe a un campo de concentración”. Esta orden sale de Berlín firmada por el Führer el 25 de septiembre de 1940. Y esto sucede, ¡oh casualidad!, al día siguiente de que el representante y cuñado de Franco, Ramón Serrano Suñer, se entrevistara en Berlín con Hitler y otros miembros de su gobierno.”
“70 años después España sigue ignorando el exterminio nazi de los republicanos”. Entrevista a Benito Bermejo, historiador.
5. Acaba aquestes activitats escoltant un fet increïble: la peça de música clàssica Smetna Koleda, composta al camp de Buchenwald, de nit i d’amagat, pel músic deportat Josef Kropinski.
Recorda que som a l’any 1944 i pensa en les condicions inhumanes de vida i de treball que tenien els presoners. Kropinski va escriure prop de 400 partitures, tancat en un sòrdid annex del crematori. Un cop alliberat i de retorn a la seva Polònia natal, va ser incapaç de compondre res més la resta de la seva vida.
L’epopeia de Kropinski ha estat recollida recentment en una pel·lícula. Pots veure’n l’anunci, aquí.
Podeu descarregar i imprimir aquesta segona part aquí
Crèdits
Autor: Jordi Pons Pujol
Amb el suport de l’Ajuntament de Manresa
Manresa, maig de 2018
