El març i l’abril de 1951, ara fa 75 anys, les treballadores de les fàbriques tèxtils de Manresa i comarca van protagonitzar unes vagues obreres, que juntament amb altres mobilitzacions i protestes, van provocar canvis polítics i econòmics.
El context en què es van produir
Els anys cinquanta, la població patia unes dures condicions de vida: fam, racionament i restriccions elèctriques. En aquest context de misèria, l’1 de març de 1951 va començar, a Barcelona, un boicot als tramvies, motivat per l’increment del preu que havia aprovat el Consell de Ministres. La protesta va ser seguida pel 97% dels passatgers habituals i es va mantenir durant sis dies. El boicot va ser un èxit popular perquè el 5 de març el Govern va restablir les tarifes anteriors.
Davant l’èxit del boicot, enllaços sindicals del Sindicato Vertical, molts dels quals eren membres clandestins del PSUC, van decidir convocar una vaga general el dia 12 de març com a protesta per l’encariment de la vida i a favor de la llibertat dels detinguts durant el boicot als tramvies.
Hi van participar uns 300.000 treballadors de l’àrea de Barcelona i la vaga va durar 24 hores. A més, es van produir manifestacions que van provocar violents enfrontaments al centre de Barcelona entre la Policia Armada, la Guàrdia Civil i els manifestants, amb el resultat de diversos morts, desenes de ferits i centenars de detinguts.
La vaga del març de 1951
El dia 13 de març, quan a Barcelona ja es tornava a treballar, la vaga es va estendre per Terrassa, Badalona, Mataró i Manresa. A Manresa va continuar fins al dia 15. Va començar a la Fàbrica Nova i es va estendre a altres fàbriques tèxtils de la ciutat.
El dia 14 la policia va detenir Maria Martínez Martínez, treballadora de la fàbrica Vives SA, per coaccionar les treballadores perquè no entressin a treballar. Maria Martínez va ser traslladada a la Comissaria de Via Laietana, a Barcelona, on va quedar empresonada fins al dia 20 de març, quan va ingressar a la presó de Manresa. El 25 de març va ser posada en llibertat per ordre del jutge i, finalment, aquest va resoldre el sobreseïment del cas.
La vaga de l’abril de 1951
Aquesta segona vaga va començar el divendres 13 d’abril al torn de tarda de la Fàbrica Bertrand i Serra (Fàbrica Nova). Es va estendre a 31 empreses tèxtils de Manresa, a més de la Fàbrica Bertrand i Serra de Sant Fruitós i la Industrial Anónima G.V.C. de Sant Joan de Vilatorrada (Fàbrica Gallifa).
En general, es va mantenir fins a l’1 de maig i a la Fàbrica Nova no es va tornar a treballar amb normalitat fins al 8 de maig.
El motiu de la vaga va ser la reivindicació d’un augment de 60 pessetes mensuals per l’encariment de la vida.
Abans d’anar a la vaga, les treballadores van intentar obtenir l’augment per mitjans legals: reunió de diferents comissions de treballadores amb l’enllaç sindical, amb el Sindicat Vertical, amb l’Inspector de Treball i amb el director de l’empresa Bertrand i Serra.
Davant la inacció del sindicat i les promeses incomplides, van decidir començar una vaga de braços caiguts.
Les autoritats van ordenar la clausura de les fàbriques i, quan el governador civil va donar instruccions per reobrir-les, va amenaçar les obreres amb l’acomiadament si no tornaven a treballar.
La repressió
El 26 d’abril es van detenir dues dones acusades de sedició per haver fet vaga. Una d’elles era Maria Alarcón Navarro, que treballava a la Fàbrica Perera SA, i l’altra, Maria Cano Carrió, que treballava a Filatures Bach.
Les dues eren vídues i van ser detingudes quan sortien de l’Ajuntament de Manresa per reclamar els endarreriments que havien de cobrar els orfes de guerra. Les van acusar de coaccionar altres dones perquè continuessin la vaga. Tot i que el jutge instructor no va considerar els fets com a sedició, les dues dones van continuar detingudes fins al 7 de maig a la presó de Manresa. El jutge, finalment, va resoldre el sobreseïment del cas.
El 29 d’abril es va detenir Victòria Álvarez Lázaro, que treballava a la Fàbrica Nova, acusada de coaccionar altres obreres perquè continuessin la vaga. La policia la va acusar de sedició i tot i, que el jutge instructor no ho va considerar d’aquesta manera, Victòria Álvarez va estar uns dies a la presó de Manresa.
Amb la finalitat de provocar por, van continuar les detencions arbitràries. El 30 d’abril la policia va conduir a comissaria Agustina Peñas Asensio, treballadora de Perera SA, per coaccionar-la perquè a la tarda anés a treballar, ja que, segons la policia, era una de les promotores de la vaga. També van detenir el seu cunyat, Andrés Sanjosé Rodríguez, acusat de sedició per fomentar la vaga. El jutge instructor va estimar que no havia comès ni sedició ni coacció, perquè Sanjosé ni tan sols treballava al tèxtil
L’arbitrarietat de la policia, que considerava que les autoritats polítiques i els directors de les fàbriques no eren prou durs amb el moviment obrer, va arribar a l’extrem de detenir el director de la Fàbrica Bertrand i Serra, Felix Busquets Oliva, i el majordom de la fàbrica Bertrand i Serra de Sant Fruitós, Antoni Mas Teixidó, acusant-los d’haver fomentat la vaga. Busquets va declarar que havien tancat la fàbrica seguint les ordres donades per les autoritats. El jutge els va deixar en llibertat el mateix dia.
Aquesta vegada, les obreres no van aconseguir l’augment de sou que reivindicaven.
Importància històrica de les vagues del 1951
Les mobilitzacions i les protestes de 1951 a Catalunya van suposar la fi de les restriccions elèctriques i la supressió, dos mesos després, de les cartilles de racionament. Va contribuir, juntament amb altres factors, al canvi de govern, el juliol de 1951, que va canviar la política econòmica i va passar de l’autarquia al lliure mercat.