La història que llegireu a continuació és real. Als protagonistes de la mateixa se’ls ha mantingut el nom real.
El que és rellevant en aquesta història és adonar-se de les dificultats que, com moltes altres, va patir la família Enjuto-Mangas durant els anys de la República, la Guerra Civil i la postguerra, i de com aquestes circumstàncies van condicionar la vida de tota la família, en especial la dels infants.
També serveix per constatar les dificultats dels historiadors per verificar i contrastar les seves fonts.
La informació necessària per reconstruir la història prové de fonts documentals i de testimonis familiars.
1
Tres historiadores de l’Associació Memòria i Història de Manresa porten a terme una investigació per localitzar milicianes del Bages que van anar a lluitar al front a l’inici de la Guerra Civil. La recerca inicial les porta a consultar, entre altres fonts, el llistat de morts de Manresa durant la guerra que es troba al web “Els morts de la Guerra Civil a Manresa (1936-39)” del portal memoria.cat. En aquesta relació hi apareix Consolación Mangas Carrasco, de 26 anys, morta en acció de guerra el 7 de setembre de 1936 entre Irún i Hondarribia (País Basc). A les historiadores els crida l’atenció que el mateix dia i al mateix lloc, també en acció de guerra, havia mort Mariano Enjuto Garcia, de 28 anys.
A partir d’aquí comença la investigació d’aquesta possible miliciana: Qui era Consolación Mangas Carrasco?
2
El primer que esbrinen és que Consolación i Mariano, que havien mort el mateix dia, estaven casats. Tanmateix, la sorpresa es produeix quan altres fonts consultades indiquen que Mariano havia mort el 1989 i Consolación el 1998.
Davant d’aquesta contradicció continuen la recerca amb la consulta de diferents arxius per aclarir què els havia passat i per quin motiu apareixien a la llista de morts al front si, com semblava, no havien mort el 1936.
Les historiadores descobreixen que la inclusió dels dos noms a la llista de morts de la guerra es va fer a partir d’un document del 9 d’octubre de 1943, adreçat al jutge municipal de Manresa, en el qual es demanava la inscripció dels dos noms al Registre Civil de defuncions, a partir d’uns certificats de defunció de Consolación i de Mariano.
Qui eren Consolación i Mariano? Què els va passar? Realment no van morir el 1936?
3
La localització de l’esquela d’un fill de la parella, publicada en un diari d’Astúries el 2022, permet a les historiadores localitzar familiars de Consolación i de Mariano. A partir d’aquí poden confirmar que el matrimoni no va morir el 1936 i, gràcies al seu testimoni i a la consulta de documentació de diferents arxius, es reconstrueix una part de la història familiar.
4
Consolación (Consuelo) Mangas Carrasco va néixer a Alejos (Valladolid) el 3 de setembre de 1903. Es va casar, cap als anys 1925-26, amb Mariano Enjuto Garcia, nascut a Cisténiga (Valladolid) el 1903. Els primers anys de casats van viure a Laguna de Duero (Valladolid), on van néixer els seus primers fills: Cecilio, Josefa i Maria Luisa. A principis de la dècada dels trenta, es van traslladar, per motius de feina, a Hondarribia, on van néixer dos fills més: Francisca i Mariano.
Entre el 1931 i el 1935, la parella va entrar en contacte, no se sap on ni quan, amb un matrimoni que no tenia fills i que, a partir de 1938, va anar a viure a Sant Vicenç de Castellet. Segurament a causa de les dificultats econòmiques que patia la família Enjuto Mangas, van deixar la seva filla Maria Luisa amb el matrimoni esmentat.
5
El 1936, quan va esclatar la guerra, la família vivia a Hondarribia. Amb la caiguda d’Irún el 1936 i l’avanç de les tropes franquistes, es va produir una onada de refugiats bascos, sobretot dones i nens, que es van exiliar a França. La majoria es van establir en localitats properes a la frontera, com Baiona o Hendaia, però molts d’altres van ser traslladats més al nord, cap a la Gironda o Les Landes. Aquest és el cas dels fills de Mariano i de Consolación. Els nens van marxar cap a França el 1936. Van ser acollits a Moliets-et-Maa a Les Landes. Mentre eren a França, una de les filles, Francisca, va ser adoptada per una família francesa i va viure a França fins a la seva mort.
6
El pare, Mariano Enjuto Garcia, era militant del Partit Comunista d’Espanya i el 1936 es va allistar com a milicià al Batallón Larrañaga núm.º 3 MAOC (Milicias Antifascistas Obreras y Campesinas), que va combatre al nord de la península.
En acabar la guerra es va exiliar a França i va ser internat al camp de concentració de Gurs. Va retornar a Espanya el 1940 i va acabar presoner al Camp de Concentració de Miranda de Ebro i després va anar a parar al Batallón Disciplinario de Trabajadores núm.º 84, fins que va aconseguir la llibertat el 14 d’abril de 1941.
Anys més tard, Mariano, Consolación i la resta dels seus fills es van traslladar a viure a Figaredo de Mieres (Astúries), on Mariano va treballar de miner.
7
Mariano i Consolación no van morir el 1936 en una acció de guerra, com afirmaven els certificats de defunció, sinó que la seva vida va ser molt més llarga. Mariano va morir el 12 d’abril de 1989 a Figaredo de Mieres (Astúries) i Consolación a Gijón el 22 de desembre de 1998. Va ser enterrada al seu poble natal, Alejos (Valladolid).
Per quin motiu existeixen dos certificats de defunció falsos que afirmen que havien mort el 1936?- es pregunten les historiadores.
8
Davant d’aquest interrogant, les historiadores continuen la recerca en diferents arxius locals. El 1943, el matrimoni de Sant Vicenç de Castellet va voler adoptar legalment la noia, al·legant que els pares estaven desapareguts. Durant el procés judicial, el fiscal es va negar a donar la nena en adopció si no hi havia constància de la mort dels pares de Maria Luisa. És en aquest moment quan es presenten al jutjat dos certificats de defunció falsos que afirmen que els pares biològics van morir el 1936 en una acció de guerra. L’adopció no es va autoritzar legalment fins l’any 1956, quan Maria Luisa ja era major d’edat.
9
La recerca ha permès afirmar, gairebé amb tota seguretat, que Consolación no va ser una miliciana, com es creia al principi. Però, la seva història i la de la seva família són una mostra de les dificultats i el patiment que van viure moltes persones durant els anys de la República, la Guerra Civil i la postguerra.
A més, la recerca ha servit per constatar les dificultats dels historiadors per contrastar i verificar les fonts, sobretot davant documentació falsa.
Reflexioneu:
1. Valoreu com les dificultats econòmiques i socials i diferents esdeveniments polítics greus, com patir una guerra, condicionen la vida de les persones, en especial, la dels infants.
2. Valoreu les dificultats dels historiadors per verificar i contrastar les fonts històriques.