Durant els mesos de novembre i desembre de 1975 es van produir uns fets molt importants per al país. El 20 de novembre va morir el dictador Francisco Franco i el dia 22 es va proclamar Joan Carles I, com a rei d’Espanya. La dura repressió dels últims anys del franquisme va mantenir molts antifranquistes a les presons, i tot i que el dia 25 de novembre es va concedir un indult general, molts presos polítics van seguir a la presó.
El 13 de desembre es va constituir el primer govern de la monarquia, Carlos Arias Navarro es va mantenir com a president del Govern. Manuel Fraga Iribarne va ser nomenat ministre de Governació i Salvador Sánchez-Terán, governador civil de Barcelona. S’obria un període incert que coneixem com a Transició Democràtica.
Diumenge, 1 de febrer de 1976
El 19 de gener de 1976, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) va sol·licitar autorització al Govern Civil per fer una marxa legal i pacífica per demanar l’amnistia per als presos polítics. La convocatòria va ser impulsada per l’Assemblea de Catalunya i recolzada per diverses entitats de la ciutat. Com ja era d’esperar, el governador civil va prohibir la manifestació però, malgrat tot, la convocatòria es va mantenir.
El diumenge 1 de febrer els carrers de Barcelona es van omplir de milers de manifestants, probablement més de 50.000, que reclamaven “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. Si tenim en compte el context polític del moment, només feia dos mesos i mig de la mort de Franco, era una xifra excepcional. Mai no s’havia vist una mobilització semblant.
La marxa havia de començar a l’actual passeig Lluís Companys i acabar a la plaça Catalunya, però la policia va actuar abans que s’iniciés. Els manifestants es van estendre cap al passeig de Sant Joan i cap als carrers de l’Eixample.
Davant d’un nombre tan important de persones, la policia es va veure desbordada. Tot i així, les càrregues policials per dissoldre els nombrosos grups de manifestants que hi havia als carrers van ser molt violentes. Els manifestants tenien la consigna de asseure’s a terra si la policia intervenia.
Desenes de vehicles es van sumar a la manifestació i van dificultar així l’actuació policial. Des dels balcons, molts ciutadans van donar suport als manifestants i van escridassar la policia.
Una fotografia que va passar a la història
Manel Armengol, un jove periodista, va arribar amb la seva càmera fotogràfica al passeig de Sant Joan. A l’alçada del carrer Provença va captar l’instant en el qual la policia colpejava amb duresa un petit grup de manifestants pacífics asseguts a terra. Es pot identificar la figura de Ferran Garcia Faria, advocat pacifista i antifranquista, que es protegeix el cap amb les mans.
Manel Armengol va oferir la fotografia a diversos mitjans de la premsa de Barcelona, però, per por a represàlies, cap d’ells es va atrevir a publicar-la. Aleshores va decidir fer-la arribar a la premsa estrangera a través de diversos viatgers que va trobar a l’aeroport de Barcelona, aquella mateixa tarda.
D’aquesta manera es va publicar en mitjans dels Estats Units, com el diari New York Times o la revista Time; el setmanari París Match o Le Nouvel Observateur de França; o les revistes Der Spiegel, o l’Stern d’Alemanya, entre molts altres.
Aquesta fotografia, la més coneguda de les que va realitzar aquell dia, va causar molt impacte i, amb el pas del temps, es va convertir en un símbol de la repressió franquista.
Diumenge, 8 de febrer de 1976
Davant l’èxit del dia 1, l’Assemblea de Catalunya va convocar una nova manifestació a Barcelona el diumenge següent, 8 de febrer, amb el mateix lema: “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”.
Evidentment també va ser prohibida pel governador civil, però, de nou, milers de persones, procedents també de les comarques del país, es van manifestar massivament pels carrers de la ciutat.
Aquesta vegada, a diferència del dia 1, hi va haver un gran desplegament policial amb l’arribada a Barcelona de milers d’agents i d’unitats antiavalots. Les càrregues policials i la repressió van ser molt més dures i es van produir una trentena de detencions.
Les manifestacions del 1 i 8 de febrer de 1976, que van tenir un important ressò a la premsa internacional, van ser l’expressió de la il·lusió i el desig de llibertat que es vivia en aquells moments i, alhora, van posar de manifest la força de l’antifranquisme a Catalunya.
Durant tot el 1976, ara fa cinquanta anys, es van produir nombroses mobilitzacions de caràcter polític, social, nacional i sindical. Totes elles van contribuir a la recuperació dels drets i les llibertats democràtiques que havien quedat aniquilades amb el franquisme.