Portal de memòria
i història de Manresa

Espai educatiu del portal memoria.cat

A través de la mirada… Queda escrita la nostra història

rbt

Al barri antic de Manresa, ens sorprèn aquest gran mural, obra de l’artista catalana Lily Brick.

Va ser un encàrrec del Memorial Democràtic amb motiu dels 80 anys de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz (Polònia). Es va inaugurar el  27 de gener de 2025, en el marc dels actes celebrats a la ciutat amb motiu del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, amb l’assistència de més de 500 estudiants de secundària de tot el país.

Lily Brick pintant el mural, gener de 2025. (Font: web lily.cat).

Durant deu dies del mes de gener, l’artista va pintar aquest mural de grans dimensions des de dalt d’una grua de 18 metres, enmig de l’interès i la curiositat de molts veïns i vianants.

L’execució de l’obra va ser complexa a causa de les seves dimensions, de les característiques del mur i de les baixes temperatures d’aquells dies, que fins i tot van arribar a congelar les pintures a les primeres hores del matí.

Lily Brick és el nom artístic de l’artista lleidatana Mireia Serra i Bernadó. És una artista urbana amb molta projecció internacional, que ha pintat murals de gran format en espais urbans i rurals, tant a Catalunya com en diversos països del món, amb un estil sempre molt poètic.

Per a la creació d’aquesta obra, es va inspirar en el treball realitzat, durant els mesos anteriors, per estudiants de 38 instituts de tot Catalunya sobre la vida de 38 supervivents de l’Holocaust.


 

Un home gran i una noia, emmarcats en una habitació, ocupen bona part del mural. Ell està assegut davant una màquina d’escriure. El seu rostre denota tristesa i cansament. Al seu costat, la noia mostra interès pel que està escrivint. Destaca el seu cabell pèl-roig, una característica molt habitual en els personatges femenins de les obres d’aquesta artista.

Lily Brick. Queda escrita la nostra historia (detall), 2025. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Entorn de les dues figures hi observem una colla d’objectes diversos: una fotografia a la dreta, un impermeable penjat a la paret del fons, la figura d’un elefant a l’esquerra, una càmera fotogràfica al costat de la finestra, fulls de paper amb frases escrites…

Fixem-nos en les mirades, ben diferents, dels dos personatges, en els detalls i el dibuix precís de les figures, en la gamma cromàtica amb alguns colors ben vius, en la llum que entra per la finestra i il·lumina la noia…


 

El mural és ple de simbolismes. La intenció de l’artista era pintar una “narració visual” contra l’oblit per fer memòria de les víctimes de l’horror nazi.

Per aquest motiu va voler situar l’escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella, supervivent dels camps nazis, com a protagonista de l’obra i reivindicar així la seva figura.

Els diferents objectes fan referència a altres persones que també van patir l’Holocaust. Tot plegat inspirat en les històries que li van fer arribar els estudiants.

La fotografia de la paret representa els integrants del Comando Poschacher, entre els quals el fotògraf Francesc Boix, que van aconseguir treure del camp de Mauthausen milers de fotografies fetes pels mateixos nazis.

L’impermeable recorda Marina Vega de la Iglesia, membre de la Resistència Francesa que va arriscar la seva vida per salvar refugiats jueus.

L’elefant evoca Jan Żabiński, director del zoo de Varsòvia (Polònia), que, juntament amb la seva dona, van contribuir a salvar centenars de jueus.

La càmera fotogràfica fa referència a Antonio García Alonso, que va treballar al laboratori fotogràfic de Mauthausen on va fer còpies de fotografies que van servir posteriorment com a proves al Judici de Nuremberg.

Al full de paper s’hi poden llegir quatre frases atribuïdes a diferents  supervivents.

Finalment, la noia sou vosaltres” amb paraules de l’artista adreçades als estudiants que van participar a l’acte de commemoració i a la inauguració del mural. Representa el futur i els joves responsables de preservar la història,  per això la situa al costat de la llum.

Malgrat el dramatisme dels fets que explica, LiLy Brick volia que fos una obra alegre i positiva:

És cert que és molt difícil transformar un fet tan fosc i tràgic en quelcom lluminós, per això vaig decidir que la llum entrés per la finestra i crear aquesta escena on la memòria dels qui van patir no quedi en l’oblit, es transmeti en les següents generacions, que atentes a la nostra història vetllaran perquè no es repeteixi.” Lily Brick¹

Mural de Lily Brick al carrer de la Mel de Manresa. (Fotografia: Rosa Lóbez).

Notes:
¹ Font: Web lily.cat.

 

CONTINGUTS RELACIONATS