Entre el 9 i el 17 d’octubre de 1975, vint-i-cinc militants antifranquistes de Manresa i Berga, vinculats a les Plataformes Anticapitalistes i, sobretot al PSUC i a CCOO, van ser detinguts per la Guàrdia Civil de Manresa. Posteriorment, catorze van ser traslladats a la presó de Manresa i, finalment, cinc van ser empresonats a la presó Model de Barcelona. Uns deu militants del PSUC es van amagar per por de ser detinguts, quatre dels quals, que estaven en cerca i captura, finalment van ser interrogats per la Guàrdia Civil.
Aquestes detencions van ser l’última gran operació repressiva de la dictadura a la Catalunya Central.
En quin context se situen aquestes detencions?
Les detencions es produeixen a les acaballes del franquisme, concretament unes setmanes abans de la mort del dictador, el 20 de novembre de 1975, i poques setmanes després de les execucions de dos militants d’ETA i tres del FRAP, el 27 de setembre.
La dictadura, que havia exercit una dura repressió durant tota l’etapa, sobretot a la dècada dels anys quaranta, es va endurir els últims anys, coincidint amb l’augment de l’oposició antifranquista, que lluitava per aconseguir un estat democràtic. Concretament, a Manresa, el PSUC es va reestructurar a partir del 1970 i, juntament amb CCOO, va tenir una presència activa en el moviment obrer i antifranquista de la comarca.
Què va motivar les detencions?
Una de les causes que probablement va portar a les detencions va ser la troballa, per part de la Guàrdia Civil, d’una octaveta signada per CCOO. El seu contingut s’havia consensuat en una reunió clandestina a la qual van assistir entre dotze i quinze persones, militants de les Plataformes Anticapitalistes, del PSUC i de CCOO.
La reunió va tenir lloc el dia 1 d’octubre, a la casa de Joan Sala Fainé. El full, redactat per Rufí Cerdán, Josep Fuentes i Josep Ramon Mora, es posicionava contra la pena de mort i les execucions del 27 de setembre. Aquest document es va repartir per moltes fàbriques de la ciutat el 4 d’octubre.
La Guàrdia Civil, que des de feia dies seguia militants vinculats al PSUC i CCOO, sabia qui havia assistit a aquesta reunió. El seu objectiu era desmantellar aquestes organitzacions i el seu aparell de propaganda, ja que les darreres setmanes havien tingut lloc moltes protestes a fàbriques de Manresa.
A qui van detenir?
Les persones detingudes eren militants de les Plataformes Anticapitalistes i sobretot del PSUC i de CCOO. També n’hi havia de l’HOAC, de la JOC i de la Unió Socialista del Bages. La majoria eren sindicalistes i tenien càrrecs sindicals a les empreses on treballaven (Pirelli, Lemmerz, Maquinària Industrial, Societat Anònima Foneria, Banc Mercantil de Manresa, …).
El 9 d’octubre de 1975 van detenir Teresa Vilajeliu Roig, militant de les Plataformes Anticapitalistes i secretària de l’Associació de Veïns del barri del Xup. Va ser sotmesa, durant l’interrogatori, a tortures, humiliacions i vexacions. Com ella, la majoria de detinguts van patir tortures per part dels guàrdies civils que els van interrogar, com van denunciar posteriorment.
L’endemà, dia 10, van ser detinguts a Manresa i interrogats a la Caserna de la Guàrdia Civil Carme Cots Sanllehí i Josep Subirana Clusells, i a Berga, Josep Armengou Fernández i Enric Gutiérrez. Van ser acusats de pertànyer a les Plataformes Anticapitalistes. També van detenir Josep Fuentes Ribas, militant del PSUC i de CCOO, i van retenir, durant unes hores, Imma Trigo.
L’11 d’octubre van ser arrestats Joan Sala Fainé, Josep Cònsola Cots i Manuel Pardillo del PSUC i de CCOO, i Josep Ramon Mora Villamate de l’HOAC i de CCOO. Cònsola era el responsable de l’aparell de propaganda del PSUC, situat al carrer Cantarell, 11, de Manresa, la desmantel·lació del qual era un dels objectius de la Guàrdia Civil.
El 13 d’octubre van ser detinguts Lluïsa Batlle Sanpere, de la Unió Socialista del Bages; Rufí Cerdán Heredia, de l’HOAC i de CCOO; i Marcelino Iglesias Marcuello, del PSUC i CCOO. Aquell mateix dia també van retenir Josep Barón.
El dia 14 van detenir Antonio Alcaide Galiot, també del PSUC i de CCOO.
El dia 15 van detenir Fernando Martínez, Jerónimo Rodríguez, de CCOO; i Manuel Payán, José Samaniego i Jaume Sala Alegre, del PSUC i CCOO.
El dia 16 van detenir Antonio Pradas Radríguez i, l’endemà, Manuel Ramos Gómez, també militants del PSUC i de CCOO. Finalment, també van ser interrogats Jaume Pintó Casanovas i Carolina Codinasaltes Verdaguer.
Els militants del PSUC, Lluís Maruny Curto, Francesc Padullés Esteban, Joaquin Vizcaino Grima i Sebastià Vives Antúnez es van amagar a Barcelona perquè la Guàrdia Civil havia decretat la seva cerca i captura.
Quants dies van estar detinguts?
Alguns dels arrestats van estar unes hores o uns quants dies detinguts i, finalment, després de declarar davant del jutge d’instrucció, Antonio López-Carrasco, van ser posats en llibertat. A altres, se’ls va aplicar, amb l’autorització del jutge, el Decret Llei de Prevenció del Terrorisme de 1975 i van romandre entre sis i deu dies a la Caserna de la Guàrdia Civil, sotmesos a dures tortures físiques, amenaces de mort i maltractaments psicològics.
Finalment, després de declarar davant del jutge, la majoria van ser posats en llibertat. En canvi, Josep Fuentes, Josep Cònsola, Joan Sala, Jaume Sala i Manel Ramos van ser traslladats a la presó Model de Barcelona, ja que el jutge en va decretar presó sense fiança i el pagament d’una multa de 30.000 pessetes cadascun.
Qui van ser els seus advocats?
Marc Viader, amb la col·laboració de Santos Valladolid i Xavier Sitjes, van ser els principals advocats que van defensar i donar suport als detinguts, quan van ser a Manresa.
En ser traslladats a la presó Model de Barcelona, un grup d’advocats laboralistes de Barcelona (Albert Fina, Montserrat Avilés, Josep Solé Barberà, Leopoldo Espuny…) va prendre el relleu dels advocats manresans per assistir els cinc empresonats.
Quant temps van estar a la Model?
Des de la Caserna de la Guàrdia Civil, els van portar a la presó de Manresa. Des d’allà, el 25 d’octubre, els cinc empresonats van redactar una carta d’agraïment a l’opinió pública per les mostres de solidaritat rebudes durant tots aquells dies.
El dia 28 els van traslladar a la presó Model de Barcelona, on van romandre fins al seu alliberament el 6 de desembre de 1975, arran de l’indult del rei Joan Carles I el 25 de novembre. La mort del dictador, cinc dies abans, va fer possible l’alliberament.
Per poder sortir en llibertat, van haver d’afrontar el pagament d’una fiança de 50.000 pessetes cadascun d’ells, diners que van ser recollits a través del Comitè de Solidaritat.
Com va ser l’arribada a Manresa?
El dilluns 8 de desembre, a quarts de nou del vespre, els cinc alliberats i els altres quatre que s’havien amagat a Barcelona, van tornar a la capital del Bages.
A l’estació de la Renfe de Manresa, centenars de persones els van donar la benvinguda. Com que hi havia molta gent esperant la seva arribada, la policia va acordonar la zona i només va permetre acostar-s’hi els familiars.
Els qui havien marxat a Barcelona també van tornar, però van baixar a l’estació de Sant Vicenç de Castellet, per evitar ser detinguts.
Què els va passar als qui s’havien amagat?
El 10 de desembre, els quatre membres del PSUC que estaven en ordre de cerca i captura van ser rebuts a l’Ajuntament per l’alcalde, Ramon Roqueta. A la sortida de l’Ajuntament, la Guàrdia Civil els va detenir i els va portar a la Caserna per ser interrogats. Aquesta vegada no hi va haver maltractes. Aquell mateix dia, el jutge d’instrucció, Antonio López-Carrasco, els va prendre declaració i els va concedir la llibertat provisional sense fiança.
Quines mostres de solidaritat van rebre?
Els detinguts van rebre el suport dels representants sindicals de les empreses on treballaven i també de la majoria dels seus companys. A més, alguns van rebre el suport de la direcció de l’empresa on treballaven.
Els enllaços sindicals del Bages i diferents representants de la societat civil manresana van demanar, públicament, l’amnistia per als cinc detinguts a la Model.
Un Comitè de Solidaritat va coordinar i gestionar els diferents moviments de suport i també la recollida de diners per fer front a les multes i fiances.
També van rebre el suport i la solidaritat de capellans progressistes de les parròquies de Manresa (Josep Junyent, Joan Aurich, Fèlix Guàrdia, Josep Jubells, Ramon Mata, Jacint Medina, Pere Soldevila, Florenci Costa, Salvador Bardolet, Jaume Franquesa, Josep Codinach, Valentí Casals, Ramon Boixader i Marcel·lí Carreras). Diversos capellans van llegir una homilia de suport als detinguts i van presentar peticions de llibertat, defensant la bona conducta de tots ells.
Un dels actes més significatius va ser la pregària de solidaritat convocada pel Moviment de Cursets de Cristiandat a l’església de Casa Caritat, amb la participació de més de dues-centes persones.
Com va ser el retorn a la feina?
Tots els detinguts van poder tornar a les seves feines, excepte Manuel Ramos que va ser acomiadat de Telefònica. Tampoc Francesc Padullés va ser readmès a Maquinària Industrial ni Sebastià Vives a Tèxtils Bertrand i Serra. També va ser acomiadat Ramon Majó, que s’havia amagat a Barcelona. Malgrat recórrer judicialment els acomiadaments, les sentències els van ser desfavorables.
Què va passar amb l’amnistia del 1977?
L’oposició antifranquista va reclamar, des de principis dels anys setanta, l’amnistia política i laboral per a tots els perseguits pel franquisme. Finalment, aquesta va arribar l’octubre de 1977. Malgrat no ser la intenció de l’oposició al règim, l’amnistia va establir, també, el perdó legal per a tots els repressors (autoritats, funcionaris i agents de l’ordre públic) que havien signat penes de mort i infringit tortures, vexacions i maltractes als detinguts.
Els torturadors dels detinguts del Bages mai no van ser jutjats. Quan van denunciar tortures al jutge instructor, aquest les va desestimar i quan Teresa Vilajeliu va portar el seu cas als tribunals també va ser desestimat per falta de proves. Amb l’aprovació de l’amnistia, els torturadors van quedat impunes i els detinguts no han pogut reclamar justícia.
Quina és la importància històrica d’aquests fets?
Malgrat tot el que havia passat, els detinguts no van abandonar les seves conviccions ni les lluites socials. Al contrari, van continuar reclamant més llibertats, millores socials i un estat democràtic.
Aquestes detencions van comportar la sortida a la llum pública del PSUC, partit il·legal i en la clandestinitat en aquells moments. Uns mesos després, el 3 de juliol de 1976, el PSUC va fer la seva presentació pública a la ciutat, en un míting a la Sala Loiola.
La lluita d’aquests homes i dones, com la de molts altres, per millorar les condicions socials i polítiques dels treballadors i per protestar contra la dictadura va fer impossible, conjuntament amb la mobilització de tota l’oposició antifranquista, la continuïtat del franquisme després de la mort el dictador.
Més informació
– Web Les últimes detencions del franquisme a Manresa, 2024. Associació Memòria i Història de Manresa.
– Web Les últimes detencions del franquisme a Manresa: material de suport, 2025. Associació Memòria i Història de Manresa.
– Aloy, Joaquim; Gasol, Pere. Web Entrevista al manresà Ramon Majó Lluch, 2025. Associació Memòria i Història de Manresa.