El documental, L’alemany de la botiga de fotos, ens explica la història del nombrós grup de jueus europeus que, fugint del nazisme, van arribar a Mallorca durant els anys 30 del segle passat. El juny de 1940 van rebre una ordre d’expulsió de l’Estat espanyol. En Leo Frisher, fotògraf jueu que havia fugit d’Alemanya, formava part d’aquest grup. La seva història és un exemple de la persecució duta a terme pel nazisme i que, amb la col·laboració del franquisme, va abocar milers de persones a fugir d’una mort segura travessant una Europa en guerra.
El treball que plantegem té un doble objectiu: d’una banda, seguir pas a pas el procés d’investigació històrica que el grup de Memòria Històrica d’Esporles (Mallorca) va fer sobre Leo Frisher. Volem mostrar com a través de l’anàlisi de documents i fotografies, la realització d’entrevistes i altres actuacions, els investigadors van anar estirant el fil dels esdeveniments per completar una història desconeguda fins aleshores i que, situada en el seu context, els va permetre arribar a obtenir conclusions molt aclaridores sobre els lligams entre el nazisme i el franquisme. I de l’altra, en aquest treball també ens plantegem mostrar com els esdeveniments històrics condicionen la vida de les persones fins al punt d’alterar-la i transformar-la radicalment.
(Font. Web filmaffinity.com).
Fitxa Tècnica
Títol original: L’alemany de la botiga de fotos
Direcció: Luis Pérez Bordoy
Guió: Pedro de Echave García
Realització: Nofre Moyà
Música: Universal Production Music. Xisco Albéniz
Fotografia: Marc Farré Secall
Nacionalitat: Espanyola
Any: 2022
Durada: 1:09:23
És una producció de Quindrop Producciones Audiovisuales en coproducció amb IB3 Televisó de les Illes Balears
Una investigació sovint pot començar amb la troballa d’un document que planteja preguntes a l’investigador. La recerca de respostes serà el procés d’investigació. A partir de les respostes obtingudes se’n trauran conclusions que ens portaran a nous interrogants i a encetar noves recerques.
1. El detonant de la investigació
Els investigadors van localitzar el document: “Ordre d’expulsió” d’un jueu veí del poble a l’arxiu de l’Ajuntament d’Esporles.
Ompliu el següent quadre sobre aquest document:
Font primària o secundària.
Tipus de document: imatge, text, dades estadístiques, organigrama…
Tipus de font: oral, escrita, material o iconogràfica.
Al mateix temps va sortir un article al Diario de Mallorca sobre l’expulsió d’uns jueus de l’illa als inicis del franquisme.
Ompliu el següent quadre sobre aquest article:
Font primària o secundària.
Tipus de document: imatge, text, dades estadístiques, organigrama…
Tipus de font: oral, escrita, material o iconogràfica.
2. El interrogantsque es plantegen
Els investigadors, a partir del contingut dels documents que van trobar, es van plantejar diferents preguntes, com per exemple: Qui eren aquells jueus que vivien a Esporles? Què els va dur a viure durant aquells anys al poble?
Es recomana aturar el visionat del documental al minut 6 o visionar-lo de nou del minut 5:02 al 6:02 i plantejar la següent pregunta als alumnes:
Quines altres preguntes us faríeu?
3. L’inici de la investigació
Els investigadors van decidir fer una recerca per internet sobre el nom que apareixia al document: LEO FRISHER.
Quines pàgines webs van buscar inicialment? Van obtenir resultats positius?
Com van obtenir el resultat que els va permetre seguir amb la investigació?
4. El contacte clau
A continuació van decidir enviar una carta.
A quina adreça la van enviar? Què preguntaven?
Qui els va contestar?
Quin va ser el contingut de la carta de resposta?
Ompliu el quadre següent sobre aquests documents:
Font primària o secundària.
Tipus de document: imatge, text, dades estadístiques, organigrama…
Tipus de font: oral, escrita, material o iconogràfica.
5. L’entrevista
El contacte amb l’Ann Roberts els va permetre aprofundir en la investigació.
Qui era l’Ann Roberts?
Quines informacions importants van obtenir de l’entrevista a l’Ann Roberts?
Quina utilitat van tenir les fotografies que va aportar?
Leo Frisher va iniciar, des d’Hamburg, el seu periple per diverses ciutats fins arribar a Esporles. Assenyaleu en el mapa següent l’itinerari que va seguir, de ciutat en ciutat, fins arribar al seu destí.
Elaboreu un text que descrigui l’itinerari que heu marcat en el mapa i que expliqui els motius pels quals es va dirigir a les diferents ciutats i les va anar abandonant fins a establir-se a Esporles.
6. L’Arxiu Municipal d’Esporles: refent la vida
Consultant els arxius municipals i parlant amb veïns del poble, els investigadors van aconseguir fer-se una idea de com va ser la vida d’en Leo Frisher a Esporles.
Quins documents extrets dels arxius municipals van servir per obtenir informació sobre la vida de Leo Frisher a Esporles?
Expliqueu les principals informacions que van obtenir dels contactes amb veïns del poble.
Com és que els nazis tenien tanta informació sobre els alemanys que vivien a Mallorca?
7. L’Arxiu Municipal d’Esporles: l’expulsió
En la documentació de l’arxiu municipal d’Esporles els investigadors van trobar l’ordre d’expulsió d’en Leo Frisher.
Quines informacions va aportar el document d’ordre d’expulsió d’en Leo Frisher?
8. L’Arxiu Municipal de Barcelona: una nova fugida
En Leo Frisher, després de rebre la seva ordre d’expulsió de l’Estat espanyol, va decidir fugir cap a Barcelona on va ser detingut.
On va ser detingut en Leo Frisher a Barcelona?
Cap a on el van enviar?
Qui esperava els detinguts en arribar a la frontera francesa?
Com és que en Leo Frisher va ser enviat al Camp de Concentració de Miranda de Ebro?
9. L’Arxiu del Camp de Concentració de Miranda de Ebro
La documentació del camp i unes fotografies personals d’en Leo (que sembla que va tenir a la seva disposició una màquina de fotografiar dins del camp) van donar informació als investigadors. També la realització d’entrevistes a altres detinguts els va permetre aprofundir-hi.
Com eren les condicions de vida dels detinguts en aquell centre de reclusió?
Quin dirigent nazi va visitar aquell camp de concentració i amb quin objectiu?
10. La fi de la recerca
El context històric a l’Europa de 1943 va determinar canvis en la política del govern de l’Estat espanyol.
Com va canviar la situació bèl·lica l’any 1943?
Com va reaccionar el govern de l’Estat espanyol en aquell context?
Quines conseqüències va tenir per a Leo Frisher aquest gir polític del govern de l’Estat espanyol?
11. Conclusions
A partir del document inicial els investigadors van anar seguint la vida de l’Alemany de la botiga de fotos d’Esporles. Van entendre el perquè de tot plegat i van poder tancar el cercle. Però, a banda d’aquestes conclusions també van arribar a una conclusió més general:
Quina conclusió general van extreure pel que fa a la relació entre el franquisme i el nazisme i de l’actuació del franquisme amb els jueus?
Anoteu possibles qüestions que es podrien plantejar a partir d’ara i que podrien servir per obrir nous treballs de recerca.
B. La importància del context històric en la vida de les persones
Leo i Elsa Frischer a Hamburg. (Font: web diariodemallorca.es).
Aquest documental ens mostra com els diferents esdeveniments històrics condicionen la vida de les persones. En Leo i l’Elsa Frisher van viure en un context europeu, alemany, espanyol i mallorquí. En Leo va haver d’actuar com a conseqüència dels fets que van anar passant i que el van obligar a marxar d’un lloc cap a un altre, va haver de separar-se de l’Elsa, va haver d’obrir i tancar negocis, va patir reclusió; en definitiva, va haver d’adaptar la seva vida al context de cada moment.
Completeu la tercera columna en el quadre següent referida a la vida del protagonista del documental, tal com es veu en l’exemple:
Tant el nazisme com el franquisme menyspreaven la democràcia i la participació dels ciutadans en la política. Com hem vist en el documental i hem concretat en aquest treball, els canvis en la política alemanya i espanyola durant els anys 30 i 40 del segle XX van condicionar radicalment la vida dels ciutadans d’ambdós països i dels de tot Europa.
Les democràcies occidentals actuals s’han caracteritzat en els darrers anys per una creixent indiferència de la ciutadania a l’hora d’anar a votar per escollir els seus representants.
Organitzeu la classe en petits grups de treball (4-5 alumnes) i debateu les qüestions següents:
Com pot influir la baixa participació política en la vida dels ciutadans?
Hauria de ser obligatori anar a votar en les eleccions generals al parlament del vostre país, com ho és, per exemple, a molts països de Llatinoamèrica?
A continuació, escolliu representants de cada grup i poseu en comú les respostes obtingudes en el debat. Intenteu arribar a una conclusió final sobre la necessitat o no de participar en les eleccions democràtiques.
