En plena Guerra Civil, el Govern de la República va decidir participar a l’Exposició Internacional que es celebrava a París l’estiu de l’any 1937.
Malgrat estar en una situació de guerra, es va creure convenient participar-hi com un acte de propaganda i per atreure l’atenció internacional. Es volia donar la imatge d’una República que havia modernitzat el país i posar de manifest que la seva tasca estava en perill.
A principis del mateix any, el Govern de la República va encarregar a Pablo Picasso la realització d’una pintura mural de grans dimensions per al pavelló que havia de representar l’Estat espanyol en aquesta exposició.
L’artista, que vivia una crisi personal i creativa, se sentia incapaç de començar l’obra que li havien encarregat. Però, les notícies que va conèixer per la premsa del bombardeig de la ciutat de Guernica del 26 d’abril, li van provocar un gran impacte i el van moure a començar a pintar.
El bombardeig, obra de l’aviació alemanya, va destruir completament la ciutat basca i va provocar la mort de moltíssims ciutadans. Era el primer atac massiu contra la població civil que es produïa en una guerra.
Picasso, que ja estava compromès en la defensa de la República, es va involucrar així en la guerra a través dels seus pinzells. En poc més d’un mes, va pintar el Guernica i el juliol ja es va exposar a París.
Encara que, en una primera mirada, pot semblar una obra caòtica, té una composició molt pensada i equilibrada. Picasso va fer molts croquis i esquemes previs.
Hi podem diferenciar tres parts. Al centre veiem un cavall ferit, un soldat a la base amb un punyal i una flor, una dona que entra per una finestra amb una làmpada a la mà, una altra dona arrossegant-se, i una mena de llum o ull. A la dreta, una dona que crida amb els braços alçats, i un edifici en flames. A l’esquerra, un brau, una dona amb un nen mort als braços, i un ocell damunt la taula. L’escena està tancada en un espai arquitectònic, veiem el sostre, les parets i el terra.
Totes les figures estan trossejades i es confonen entre elles. Determinades parts del cos estan deformades i exagerades: les mans, les boques, els ulls, les llengües… En una mateixa figura trobem, alhora, diferents perspectives impossibles en la realitat, com és propi del cubisme.
Observem, també, el moviment de les figures de dreta a esquerra i de baix a dalt i el contrast entre les línies corbes de les figures i les rectes del marc arquitectònic.
L’obra té una gran força i expressivitat, sobretot si imaginem les seves dimensions reals. La renúncia conscient al color contribueix a donar-li encara més dramatisme.
Quan es va acabar l’Exposició de París, el quadre es va exposar a diverses ciutats europees i va arribar a Nova York. El 1939, per desig del pintor, que no volia que es portés a Espanya mentre hi hagués una dictadura, va quedar en dipòsit al Museu d’Art Modern (MOMA) de Nova York.
Amb la democràcia restablerta es van iniciar les negociacions pel seu retorn. El quadre va arribar a Espanya per primera vegada l’any 1981 coincidint amb el centenari del naixement de Picasso i es va exposar de manera provisional al Casón del Buen Retiro de Madrid. El 10 de setembre de 1992 es va instal·lar de manera definitiva al Museu Reina Sofia de Madrid.
A través d’aquesta obra, Picasso va expressar els seus sentiments davant els fets que es van produir, però va anar molt més enllà. Va evitar pintar referències concretes de la tragèdia de Guernica per expressar l’horror i les conseqüències de qualsevol guerra i mostrar el sofriment de les víctimes innocents.
El significat d’algunes de les imatges és força clar per a tothom, altres són més obertes a la interpretació i, com deia el mateix Picasso, cadascú les pot interpretar com vulgui.
L’obra té una clara voluntat de denúncia i de posicionament polític. Molt ràpidament es va convertir en un símbol de defensa de la pau, la llibertat i la democràcia; i de rebuig de la guerra i del feixisme, que aleshores estava creixent a Europa.
Considerada una obra fonamental de l’art del segle XX per la seva capacitat d’impressionar i emocionar, el seu missatge és encara ben actual.
