El març de 1951, a Barcelona, es va produir un boicot als tramvies que va culminar en una vaga general a diferents poblacions de Catalunya.
Aquestes protestes van representar un canvi important en la mobilització obrera.
Les causes del boicot als tramvies
Les causes del boicot cal situar-les en les dures condicions de vida de la postguerra: restriccions elèctriques, manca de proveïment d’aliments, racionament, estraperlo i encariment del cost de la vida.
L’espurna que va fer esclatar el conflicte va ser l’increment del preu del tramvia, el mitjà de transport més utilitzat per les classes populars en aquells anys.
El Consell de Ministres havia aprovat l’augment d’un 40% de les tarifes dels tramvies de Barcelona, que passaven de 50 a 70 cèntims. Al mateix temps, però, a Madrid, el bitllet només s’apujava 10 cèntims, amb la qual cosa passava a costar 40 cèntims, és a dir, poc més de la meitat de la tarifa que s’imposava a Barcelona.
Aquest fet va provocar la indignació popular i el 8 de febrer van començar a circular per la ciutat unes octavetes que cridaven al boicot per el dia 1 de març.
El boicot
Després de dies de propaganda, el dijous 1 de març de 1951, es va iniciar el boicot als tramvies que va ser seguit pel 97% dels passatgers habituals. Els tramvies circulaven buits per la ciutat.
El diumenge 4 de març hi havia partit del Barça. El governador civil va pensar que, com que aquell dia plovia molt, s’acabaria el boicot perquè, com era habitual, la gent aniria al camp del Barça utilitzant el tramvia. Però, malgrat la pluja, els barcelonins es va desplaçar a peu a veure el partit.
El boicot va durar 6 dies, durant els quals el governador civil, Eduardo Baeza Alegria, va quedar totalment desbordat pel caràcter popular i espontani del boicot.
El dilluns 5 de març el Govern va ordenar el restabliment de les tarifes anteriors. El boicot als tramvies va ser un èxit popular, malgrat la repressió que molta gent va patir.
Cap a la vaga general
El dimarts 6 de març va tenir lloc una assemblea d’enllaços sindicals, a la seu del Sindicat Vertical de Barcelona. Aquests van decidir convocar una vaga general per el dia 12 de març en protesta per l’encariment de la vida i en favor de la llibertat dels detinguts durant el boicot als tramvies. Entre els enllaços sindicals que assistien a la reunió del 6 de març hi havia militants del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)[1] que havien començat a infiltrar-se al sindicat oficial amb la intenció de defensar els interessos dels treballadors.
L’entusiasme ciutadà per l’èxit del boicot als tramvies va possibilitar la vaga general del dia 12 de març. Aquesta va tenir un èxit considerable. Hi van participar uns 300.000 treballadors de l’àrea de Barcelona i va durar 24 hores.
Es van produir manifestacions i una concentració a la plaça de Sant Jaume. Aquests fets van provocar violents enfrontaments, al centre de Barcelona, entre la Policia Armada, la Guardia Civil i els manifestants provocant diversos morts, desenes de ferits i centenars de detinguts. L’arribada a Barcelona de nombrosos efectius policials van forçar la reobertura de les fàbriques el dia 13.
[1] PSUC: partit d’ideologia comunista fundat el 1936. Va ser prohibit durant el franquisme.
La vaga general a Manresa
El dia que a Barcelona els vaguistes van tornar a treballar, la vaga es va estendre per Terrassa, Badalona, Mataró i Manresa.
A Manresa la vaga va començar el dia 13 a la Fàbrica Nova i va continuar els dies 14 i 15. El dia 14 de març, davant de la Fàbrica Nova, es va detenir una treballadora de la fàbrica tèxtil Vives SA, acusada de fomentar la vaga, la qual va restar detinguda a la presó més de 10 dies.
Què van representar les vagues de 1951?
Les vagues van comportar molta repressió però també van tenir com a conseqüència la destitució de l’alcalde de Barcelona i del governador civil.
La crisi del 1951 va suposar la fi de les restriccions elèctriques i la supressió, dos mesos després, de les cartilles de racionament. Va contribuir, junt amb altres factors, a un canvi de govern, el juliol de 1951, el qual va portar a terme les mesures per substituir la política econòmica autàrquica per l’economia del lliure mercat.
Les vagues i protestes de 1951 es consideren el començament d’una nova etapa en la lluita del moviment obrer.
Més informació:
Web Les vagues de 1951 a Manresa.
Web A la vaga!!: proposta didàctica.
