23/9/1948
Albert Torra Manresa
Daniel Torra Palma de Mallorca
Estimat Daniel: Gairebé no et deus recordar de quina lletra faig, tant temps sense escriure’t. Si fa no fa, com ara tu, per això. Però és que com que de feina no me’n falta i ja sé que esteu bé, no trobava mai el moment d’agafar la ploma, o la màquina, que és igual.
El motiu d’escriure’t ara, i que em serveix per a complir amb vosaltres, és el següent: Segons un ofici de la Capitania General de Balears del 12 de juny del 1040, en els tallers d’automobilisme de Palma hi ha des del dia 2 d’abril de 1940, un automòbil Citroën, 11 HP, que pertany al súbdit francès A. Bulliard. Aquest senyor es trobava a Eivissa el juliol de 1936, quan la revolta, i va poder sortir cap a França però no va poder endur-se’n el cotxe. Ara li interessa recuperar-lo, i de Capitania li van dir, en l’ofici citat, que li tornarien si presentava la documentació de propietat i el justificant d’haver pagat drets de Duana.
Com que tu segurament tindràs manera de saber-ho, t’agrairia que em diguessis:
- L’estat d’aquest cotxe. Si està a punt de córrer o si s’hauria de reparar.
- En aquest darrer cas, si en aquest súbdit francès se li entregaria el cotxe reparat o bé se li entregaria tal com ara es trobi.
- Si se li facilitaria gasolina per arribar fins a la frontera.
- Si el document que en dient a França “la carte grise” i un tríptic extès per l’Automòbil Club de França són documents suficients per acreditar la propietat del vehicle.
- Quins drets de Duana ha de pagar aquest cotxe, tenint en compte que no ha de quedar-se a Espanya, sinó que va venir per un curt viatge de turisme, i que si encara és ací, i dipositat a Tallers, és degut a la revolta.
De passada, a més d’aquests detalls que em demana l’interessat, procura dir-me quin tipus és de cotxe, característiques etc., doncs si el cotxe interessava i a aquest senyor li havia de costar més els gestos de reclamar-lo que no pas el seu valor, potser el convenceria per a vendre. En aquest cas ja en tocaríem una mica tots.
He vist tots aquests dies a la Maria Cristina. S’ha fet una persona gran, xerra com una cotorra, dona cap a tot i no té pas manies per arreglar-se lo que li convé. És molt simpàtica i la trobo molt alta i ferma. Me n’alegro molt.
A veure quin dia ens veniu a veure per ací. Jo ja voldria venir a Palma, però, noi, no em puc pas moure.
Molts records a l’Andrea. Espero que així que puguis em diràs alguna cosa de lo que et pregunto, i mentrestant rep una abraçada del teu germà
Albert