L’Albert Torra i Ferrer (Manresa, 1916-2002) era el gran de vuit germans, fills de Ramon Torra i Pujol —propietari de la Impremta de Sant Josep i de la Llibreria Torra, de Manresa— i de Teresa Ferrer i Ferrés, de Barcelona.
Quan la seva lleva s’havia d’incorporar a files a l’exèrcit republicà, va decidir —com molts altres companys i amics seus— marxar a França i tornar a entrar a Espanya pel País Basc per tal d’incorporar-se a l’exèrcit franquista. Era militant de la Federació de Joves Cristians i no volia participar de l’anticlericalisme que es respirava a Manresa i arreu.
El tercer dels seus germans, en Daniel (Manresa, 1919 – Madrid, 2012), aleshores un noi de 17 anys, va ser detingut juntament amb tota una altra colla de persones i interrogat al Casino de Manresa, aleshores seu del Comitè Revolucionari, per tal que donés noms de companys que eren de Congregacions Marianes. Després de 12 hores detingut i interrogat passant molta por, va poder tornar a casa sa i estalvi, però amb la ferma decisió de seguir les passes del seu germà Albert, cosa que va fer així que, amb l‘ajut dels contactes del seu pare, va poder-se afegir a un grup organitzat per fer la travessa cap a França, en aquest cas passant per Andorra.
Precisament a les Escaldes d’Andorra va començar aquest epistolari d’en Daniel Torra i Ferrer al seu germà Albert, un testimoni —en determinades èpoques, gairebé diari— de les vicissituds i reflexions quotidianes d’un noi de 17 anys, que s’incorpora a l’exèrcit franquista, hi passa tota la guerra i s’hi queda fins a l’any 1953, als 33 anys.
L’epistolari consta de 140 cartes escrites entre el 4 d’octubre de 1937 i el 22 de febrer de 1950. Hi ha tres moments més o menys llargs sense contacte epistolar, i la represa respon a circumstàncies diferents, fet que ens ha permès de dividir aquest epistolari en quatre blocs:
• un primer bloc de 65 cartes, marcat per la incertesa i la necessitat de contacte familiar amb el seu germà gran (any 1938).
• un altre bloc, de 23 cartes, de l’època en què, com a oficial, actua directament en la confrontació bèl·lica i el tracte amb el seu germà ja esdevé entre iguals (anys 1938-39).
• el tercer bloc, de 33 cartes, en què es planteja opcions de futur fins que aconsegueix incorporar-se a la División Azul i s’hi està 11 mesos (anys 1941-42).
• i finalment, 19 cartes, ja més espaiades, de postguerra i de represa de les relacions familiars habituals (anys 1942-1950).
El contingut de les cartes és molt variat: la duresa d’haver de comandar una companyia al front de l’Aragó (als seus només 18 anys); la preciositat dels paisatges russos nevats, el dolor per la mort en combat d’un amic molt proper, els difícils contactes amb la família a través d’Andorra o França, la descripció de la humiliació que va representar la rebuda per part dels alemanys quan es van incorporar al seu exèrcit i els van fer despullar…
També hi ha temes recurrents: l’interès per la situació d’amics i coneguts: morts, evadits, desapareguts o ferits; la descripció de les penalitats viscudes quan ha passat la frontera, la correspondència amb amics manresans, els “enllaços” de què disposen per si necessiten ajuda en algun moment, l’estat dels fronts de guerra i la situació a Manresa i, en general, a Catalunya, o detalls diversos de la vida al front.
Són cartes interessants perquè detallen en primera persona el dia a dia del que implica viure situacions bèl·liques des de dins.
Cal destacar-hi les reflexions sobre la seva decisió d’incorporar-se a la División Azul. Les 19 cartes escrites des de Rússia reflecteixen la duresa de les condicions meteorològiques, el desencís de la situació i les ganes constants de poder tornar a casa.
En Daniel escriu moltes vegades amb un to irònic o humorístic en les seves cartes, reflex de la seva personalitat. També s’hi constata l’afany de fer literatura, sobretot quan canvia de lloc, que aprofita per descriure l’entorn o els espais més propers. A en Daniel li agradava molt escriure i llegir, cosa que li permet de comentar de vegades algunes de les seves darreres lectures.
Trobareu les 140 cartes (la transcripció i un resum) en aquest enllaç. També podeu consultar algunes cartes originals i una selecció dels fragments més significatius.
En definitiva, aquestes cartes són un reflex dels anys de guerra civil i la immediata postguerra viscuts per un noi dels 17 als 19 anys, i de les experiències viscudes després: la participació en la División Azul i la permanència en l’exèrcit fins als 33 anys.
Montserrat Torra Puigdellívol