El contingut de les 140 cartes de Daniel Torra al seu germà Albert és molt variat: des de demanar-li una ploma estilogràfica perquè se li ha espatllat la seva (tema que apareix en deu cartes de manera insistent), fins a la duresa d`haver de comandar una companyia al front de l’Aragó (als seus només 18 anys); des de comentar la preciositat dels paisatges russos nevats fins a la manifestació del dolor per la mort en combat d’un amic molt proper; des d’explicar la manera com es pot contactar amb la família a través d’Andorra o França fins a detallar tots els amics dels quals ha rebut correspondència; des de descriure fil per randa el vestit de militar que s’ha fet fer fins a la descripció de la humiliació que va representar la rebuda per part dels alemanys quan es van incorporar al seu exèrcit i els van fer despullar…
Però tot i això, hi ha uns quants temes recurrents, i en general diferents en cadascun dels blocs. En el primer, destaca la preocupació per la família i la possibilitat de contacte; l’interès per la situació d’amics i coneguts: morts, evadits, desapareguts o ferits; la descripció de les penalitats viscudes quan ha passat la frontera… És constant el detall de la correspondència amb amics manresans: a qui s’ha escrit, de qui s’ha rebut carta, de qui se n’espera… De molts dels noms que s’esmenten, l’Albert també n’havia rebut cartes, perquè són amics comuns pertanyents com ells dos a la Federació de Joves Cristians. I un altre conjunt de noms de qui es reben cartes és el dels “enllaços” de què disposen per si necessiten ajuda en algun moment (les religioses Aurora Arrillaga, Carmen Mascaró i Purification Fauriat; Concepción Millán, Manuela Mora; el capellà Joan Sirvent…).
En el segon bloc, els temes estan més centrats en l’evolució de la guerra, l’estat dels fronts i la situació a Manresa i, en general, a Catalunya, o detalls diversos de la vida al front. Són cartes interessants perquè detallen en primera persona el dia a dia del que implica viure situacions bèl·liques des de dins. En el tercer bloc, trobem primer les cartes que plantegen les reflexions d’en Daniel sobre les opcions de futur i l’interès perquè l’Albert li comenti la seva opinió, però finalment decideix incorporar-se a la División Azul i hi ha 19 cartes des de Rússia que toquen temes completament diferents: la duresa de les condicions meteorològiques, el desencís de la situació, les ganes constants de poder tornar a casa, l’espectacularitat dels paisatges malgrat tot.
Finalment, el quart bloc inclou les cartes que, en època ja de postguerra i entorns familiars, en Daniel escriu al seu germà per algun encàrrec de llibres o impressions per a ell o per a l’exèrcit, o bé per interessar-se per algú amb qui ha tingut algun tipus de relació a l’exèrcit, etc., i lògicament tots aquests temes tenen el rerefons de la situació familiar: com està la família, la mort del pare, els fills que van arribant…
En Daniel escriu moltes vegades amb un to irònic o humorístic en les seves cartes, reflex de la seva personalitat. També s’ha de destacar que, en la primera carta, utilitza un to d’exaltació franquista que probablement és fruit de la situació i la novetat; però en les següents, en general ja no el fa servir, aquest to, només en alguna altra ocasió puntual. D’altra banda, també és present en moltes cartes l’afany de fer literatura, sobretot quan canvia de lloc, que aprofita per descriure l’entorn o els espais més propers. A en Daniel li agradava molt escriure i de vegades s’esplaia amb aquestes descripcions i sembla que et faci oblidar el lloc on està. I també li agradava molt llegir, cosa que li permet de comentar de vegades algunes de les seves darreres lectures en les cartes que envia a l’Albert.
En definitiva, les cartes que s’inclouen en aquest web són un reflex dels anys de guerra civil viscuts per un noi dels 17 als 19 anys, i de les experiències viscudes després: la participació en la División Azul i la permanència en l’exèrcit fins als 33 anys.