(carta de l’Albert a en Daniel)
17/3/1946
Albert Torra Manresa
Daniel Torra Huesca
Estimat Daniel:
Fa molts de temps que no sé res de vosaltres. Suposo que és per allò tan conegut de “pas de nouvelles, bones nouvelles”. Per part nostra ha succeït lo mateix, fins ara que són les males notícies les que em fan escriure.
El papa s’està posant malament per moments. Aquest matí ha vingut, altra vegada, el Dr. Trias de Bes i ens ha desenganyat completament en quant a la possibilitat de curació. No hi ha res a fer. I no solament això, sinó que s’està agreujant cada dia més. Té una insuficiència cardíaca tan pronunciada que, tot i fer 4 o 5 dies que s’està al llit sense aixecar-se gens, o sigui amb el màxim de repòs, té tot el cos emboturnat i sense senyal de que li desaparegui aquest emboturnament, produït per la insuficiència cardíaca.
En el millor dels casos, cosa si no impossible al menys completament improbable, si podia, amb el tractament que li han assignat, posar-se relativament reposat i refet que permetés portar-lo a Barcelona, li farien una altra aplicació de penicil·lina, que potser li allargaria la vida d’alguns mesos, pocs, i tenint en compte que s’acosta el bon temps. Però deixant de banda aquesta remota possibilitat, el pensament del metge és de que pot arribar al mes d’abril, però que no arribarà al maig, i ademés, amb la possibilitat que durant algun dels atacs d’ofec que té, li vingui un col·lapse que se l’emporti inclús abans d’arribar a aquest abril. Jo crec més amb això darrer, tenint en compte el seu aspecte. Si no li poden calmar l’ofec, no crec ni que hi arribi, a l’abril, perquè és allò de gairebé no reposar gens. I ademés se’l veu aixafat, sense humor, molt ensopit a estones, en fi amb un aspecte molt dolent. Gairebé et puc dir que, si el voleu veure viu, t’ho fassis venir bé per a venir desseguida, perquè si no esteu exposats a rebre qualsevol dia un telegrama dient-vos que és mort.
Bé, i vosaltres què feu? Em va dir la mama que en una carta l’Andrea li deia que potser deixaríeu Sabiñánigo. Suposo que encara hi sou, perquè no ens heu dit res més. L’Andrea i la nena què fan? Espero que sense novetats. Els altres de casa també anem tirant bé, gràcies a Déu, només que amb el cor en tensió, com pots suposar. Molts records de tots per a tots i una encaixada del teu germà
Albert