Avui us oferim un web amb una explicació detallada de les vagues que van tenir lloc l’any 1951, a la indústria tèxtil de Manresa. El trobareu en aquesta adreça:

https://www.memoria.cat/vagues-1951-manresa/

D’una banda s’explica la vaga del març de 1951 i la repressió que va patir, una vaga general que va tenir lloc en el context del boicot als tramvies que es va produir, a principis de març, a Barcelona.

Per l’altra, us oferim una explicació detallada de la vaga de l’abril de 1951 que va afectar 33 empreses tèxtils de Manresa i comarca. S’expliquen els motius, els passos legals que van fer les obreres abans d’arribar a la vaga, la reacció que van tenir les autoritats clausurant les fàbriques i, evidentment, la repressió que van patir les treballadores. Hi podeu trobar, també, informació sobre la detenció durant unes hores del director de la Fàbrica Bertrand i Serra.

Es destaca, també, el nom de les dones que van formar part de les comissions de treballadores que van tirar endavant les negociacions per aconseguir l’augment del salari.

Es completa la informació amb una valoració històrica de les vagues i es fa una ressenya biogràfica del policia de Barcelona Antonio Juan Creix -conegut per les tortures que va infligir als seus detinguts- i que va ser traslladat precisament a Manresa per reprimir els vaguistes.

Per acabar, a l’apartat dels documents podeu consultar la transcripció del diari de la treballadora de la Fàbrica Nova Laura Sanmiquel, que va escriure aquells dies, la poca informació que el diari “Manresa” va donar sobre els fets i altres documents destacats relacionats amb la vaga.

Les vagues que van tenir lloc el 1951 es consideren com el començament d’una nova etapa en l’oposició del moviment obrer al règim franquista. El sector tèxtil de Manresa hi va jugar un paper molt important. Com és sabut, ja l’any 1946 la Fàbrica Nova havia estat escenari de la primera vaga important del franquisme i el 1951, els treballadors del tèxtil de Manresa i comarca van tornar a destacar per la seva lluita per millorar les condicions de vida de la classe obrera. Com en ocasions anteriors, les protagonistes de les vagues van continuar sent, sobretot, les dones.

Tal com havia passat anteriorment i va continuar passant durant tot el franquisme, el boicot als tramvies, la vaga general de març de 1951 i les vagues d’abril de 1951 van comportar repressió contra el moviment obrer.

A nivell general, la crisi del 1951 va suposar la fi de les restriccions elèctriques i la supressió, dos mesos després, de les cartilles de racionament. Va contribuir, junt amb altres factors, al canvi de govern, el juliol de 1951, que va canviar la política econòmica de l’autarquia al lliure mercat.

Aquest web vol contribuir a la recuperació de la memòria històrica del moviment obrer de la primera etapa del franquisme i, alhora, fer un petit homenatge a aquests treballadors i treballadores que, amb la seva lluita per a una societat més digna, van fer història.

És un treball de Carme Botifoll Benassat.