En una carta li va dir que “no em podia imaginar les coses que passaven en un camp de concentració”
Desembre de 1933. Joaquim Amat-Piniella, disfressat de Pare Noel, dins l’entorn familiar. Davant seu, asseguda a terra, Rosa Cuitó Amat; dreta, a l’esquerra, Concepció Piniella. (Arxiu Comarcal del Bages).
L’Associació Memòria i Història de Manresa publica una entrevista en format vídeo a Rosa Cuitó Amat, neboda de Joaquim Amat-Piniella. L’entrevista va tenir lloc l’11 de juny de 2010 a La Sènia, a casa del seu cosí germà, Marcel Amat, fill de Joaquim Amat-Piniella.
Rosa Cuitó Amat (Manresa, 1929) és filla dels manresans Josep Cuitó Palat i Anna Amat Piniella, germana del gran escriptor. El seu testimoni té un gran valor tant per la importància dels seus records com per la proximitat que la unia al seu tiet, a qui professava una gran estima.
En aquesta entrevista, Rosa Cuitó Amat evoca amb emoció la figura de Joaquim Amat-Piniella: “era molt simpàtic i molt carinyós amb mi, com si fos un germà, era alegre, era alegre”. D’infant, vivia amb entusiasme els Nadals en què ell es disfressava de Pare Noel.
Amb el pas dels anys, la Rosa va conèixer la seva tragèdia. Explica que Amat-Piniella va tornar del camp “molt matxacat, bastant derrotat” i que en una carta li havia confessat que “no em podia imaginar les coses que passaven en un camp de concentració”. En les seves converses, ell li havia relatat situacions extremes —la lluita per conservar un lloc on dormir, la fam, la por constant— i com el seu amic Josep Arnal li havia salvat la vida compartint-li menjar. Aquells records, diu, el van marcar per sempre.
Rosa també evoca la figura culta i sensible dels seus avis, Joaquim Amat i Palà i Concepció Piniella, que organitzaven petits concerts a casa i fomentaven l’amor per la música, una passió que el seu oncle conservaria tota la vida. Quan ella anava a Anglaterra, l’Amat sempre li demanava que li portés discos de música difícils de trobar aquí.
Durant la Guerra Civil, la família visqué moments durs: el cotxe requisat, la por a les bombes, la fam i finalment el trasllat a Cabezón de la Sal, on el seu pare, Josep Cuitó, dirigiria la coneguda fàbrica Textil Santanderina. Rosa recorda les “terribles” discussions polítiques entre el seu pare, de conviccions franquistes, i el seu oncle, republicà i idealista. Tot i això, explica que abans que l’Amat marxés a França, Cuitó li va oferir feina a la fàbrica, però ell la va refusar.
“Ell ho feia tot per idealisme, ni per diners ni per res”
Per a Rosa, Amat-Piniella fou un home íntegre, “una persona molt inquieta i amb moltes ganes de canviar el món”, un home d’ideals: “Ell ho feia tot per idealisme, ni per diners ni per res”. Amb els anys, reconeix amb una certa tristesa que “crec que no vam fer tot el que hauríem pogut fer per ell”.
El 2013, Rosa Cuitó va donar a l’Ajuntament de Manresa el panteó familiar Cuitó-Amat, on reposen les restes del seu oncle i la seva esposa. Pocs dies abans, el 29 de novembre, s’hi havien traslladat des del Cementiri de Collserola les despulles de Joaquim Amat-Piniella. Amb aquest gest, l’espai del panteó es va convertir en lloc de memòria històrica, símbol de reconeixement i estima cap a un home que va sobreviure a l’infern per seguir testimoniant la dignitat humana.
L’entrevista va ser realitzada per Joaquim Aloy, autor del web dedicat a Joaquim Amat-Piniella dins el portal www.memoria.cat, i va ser enregistrada per Blai Tomàs Bracquart. Trobareu l’entrevista, fragmentada en 16 talls de vídeo, en aquest enllaç:
https://www.memoria.cat/amat-piniella/entrevista-rosa-cuito/