La trucada del tinent coronel de la Guàrdia Civil a l’alcalde: «Tenía que pasar. España iba muy mal»
Montserrat Mestres Angla, en una fotografia de 1983.
El 23 de febrer de 1981, mentre els trets ressonaven al Congrés dels Diputats, a l’Ajuntament de Manresa també es vivia una tarda d’angoixa continguda. Més que pànic, hi havia un desànim profund. La sensació que tot allò que s’havia construït amb tant d’esforç des de la mort del general Franco podia esfondrar-se en qüestió d’hores. Encara no feia ni dos anys de la constitució del primer ajuntament democràtic des de la Guerra Civil.
Aquella tarda, el tinent coronel i cap de la comandància de la Guàrdia Civil de Manresa Rafael Navarro Chica, li va comunicar per telèfon a l’alcalde Joan Cornet el següent:
“¿Lo has visto, no? Tenía que pasar. España iba muy mal y era hora que alguien tomase el poder en España de forma correcta. Pero, Joan, tu eres un buen chico, no te pasará nada.”
En aquest breu vídeo (90’’), inèdit però enregistrat el 28/1/2015, el mateix Joan Cornet recorda aquella conversa i descriu l’estat d’ànim que es va apoderar d’ell i del seu equip: més que por, depressió; més que histèria, impotència. La percepció que un procés polític “exemplar”, fet amb esforç col·lectiu, podia quedar liquidat en un instant.
(Entrevista: Oriol Luján. Enregistrament: Georgina Farrando. Data: 28/1/2015)
Els records de Montserrat Mestres Angla: “Era un bullir de nervis sota control”
Al costat del despatx de l’alcalde, Montserrat Mestres Angla, la seva secretària, vivia els mateixos fets des d’una altra perspectiva, igualment intensa. Va ser ella qui va rebre la trucada urgent de la Caserna quan l’alcalde no hi era, qui va córrer a avisar la tinenta d’alcalde Teresa Vilajeliu i qui va veure Cornet sortir del despatx “amb una cara llarga” després de parlar amb el tinent coronel.
Ho explica en aquest article que ha elaborat a instàncies de Memoria.cat. Recorda regidors entrant i sortint, converses creuades, decisions per prendre. Què calia fer? Com protegir la ciutat? Quines ordres donar a la policia local? Algú parlava d’amagar-se a la muntanya. Algú altre trucava a casa perquè la família marxés. També es pensava en el pa de l’endemà, en els forns oberts, en la normalitat que calia preservar. “Era un bullir de nervis sota control”, escriu. Mentre a València els tancs sortien al carrer i els diputats continuaven segrestats, a Manresa es debatien responsabilitats municipals molt concretes: garantint serveis, mantenint la calma, pensant en la ciutadania.
Dos testimonis, una mateixa sensació
El relat de Joan Cornet i el de Montserrat Mestres coincideixen en l’essencial: el 23-F no es va viure només amb por. Es va viure amb la impressió amarga que tot podia perdre’s. Amb la consciència que la democràcia encara era fràgil.
Avui recuperem aquestes veus per entendre com es va viure el cop d’estat des de l’Alcaldia de Manresa.
Amb el de Montserrat Mestres són quatre els escrits sobre el 23-F que podeu trobar al nostre portal:
- Montserrat Mestres: “Els meus records d’aquell 23-F”
- Gonçal Mazcuñán i Boix: El primer 23-F (21/2/2023)
- Ignasi Perramon i Carrió: El meu 23-F (22/8/2021)
- Xavier Domènech Sala: 23-F a l’Ajuntament de Manresa (7/3/2021)