Oferim 15 cartes inèdites que envià a la seva família monistrolenca des dels camps de concentració francesos i des de la Companyia de Treballadors Espanyols.
S’han seleccionat d’entre una quarantena de missives perquè són les que aporten més informació extrapolable sobre la vida dels republicans catalans refugiats a França després de la Guerra Civil espanyola.
Avui, 5 de maig de 2025, que commemorem el 80è aniversari de l’alliberament de Mauthausen, l’Associació Memòria i Història de Manresa ofereix un relat dels darrers tres anys del veí de Monistrol de Montserrat, Benjamí Jové Farré, nascut al poble de Rosselló (Segrià) el 1908 i que va ser assassinat a Gusen, subcamp de Mauthausen, el 1942.
El treball es basa en l’anàlisi de quinze cartes de la quarantena que va enviar a la seva família monistrolenca entre primers de 1939 i setembre de 1940 i a una complementària investigació històrica que ens du fins al seu assassinat al camp de concentració de Gusen el 10 de gener de 1942. Aquesta correspondència té l’origen en els camps de presoners francesos i la Companyia de Treballadors Espanyols on fou capturat per l’exèrcit alemany un cop rendida França a l’Alemanya nazi.
Gràcies a les cartes, que tenen un fort component personal i familiar, hem pogut establir un itinerari vital per cinc geografies concentracionàries franceses, tres camps d’internament i dues poblacions: El Barcarès, Agde, Aumes, Sant Cebrià i Seta. Quan estarà enrolat a la 107 Companyia de Treballadors Espanyols passarà per les poblacions del nord-est francès de Faulquemont (Moselle), Saint-Florentin (Yonne) i, finalment, Belfort.
Jové va ser deportat a Mauthausen com a apàtrida el 27 de gener de 1941. El 20 d’octubre de 1941 fou traslladat al camp satèl·lit de Gusen; el gener de 1942 el van ingressar a la infermeria malalt de disenteria on seria assassinat el dia 10 de gener de 1942 possiblement per una injecció de clorur de magnesi aplicada directament al cor; aquesta era una pràctica habitual en aquell camp de concentració i de treball esclau. Una investigació de la policia de Stuttgart relacionaria la mort de Jové amb les pràctiques mèdiques del facultatiu nazi Aribert Ferdinand Heim, conegut per la seva experimentació sobre els cossos dels deportats. La seva activitat criminal li va valer els apel·latius de “Doctor mort” i de “Carnisser de Mauthausen”.
Benjamí Jové formava part del mateix comboi de 1.478 deportats republicans espanyols amb els també veïns de Monistrol de Montserrat: Germán Tudela García i els germans Josep i Manel Piñol Mayor. Germán Tudela moriria a Gusen l’11 de novembre del mateix any. També es dóna la circumstància que en aquest mateix transport hi anava l’escriptor Joaquim Amat-Piniella i els també manresans Bernat Comín, Jesús Dalmau, Rossend i Fèlix Labara (pare i fill) i Jaume Real.
De la trajectòria militar de Jové sabem, per informacions familiars, que marxà voluntari com a milicià al començament de la guerra amb 28 anys, però segons recorda la seva filla Enriqueta, que l’hi havia explicat la seva mare, en va tornar desenganyat per les actituds de pillatge que havia presenciat i pel desgavell militar del sistema de milícies.
Benjamí Jové militava a la UGT i, en representació d’aquest sindicat, fou regidor de l’Ajuntament de Monistrol els mesos de setembre i octubre de 1937. Cridat al front, ingressà voluntàriament a l’Institut de Carrabiners; el seu nomenament sortia al Boletín Oficial del Instituto de Carabineros el 8 de setembre de 1938. El van destinar a la Jefatura Central del Transporte del Ministerio de Hacienda y Economía a Barcelona.
En aquest web oferim la transcripció escrita i la reproducció fotogràfica d’aquestes cartes més representatives, les que donen més dades sobre la vida al voltant dels camps i en la Companyia de Treballadors. També publiquem un recull fotogràfic que Enriqueta Jové Millàs, filla de Benjamí Jové, ha posat a disposició d’aquest treball, juntament amb els documents i la correspondència.
L’autor del web és Salvador Redó i Martí, membre de l’Associació Memòria i Història de Manresa.
L’adreça del web és: www.memoria.cat/benjami-jove
