Memòria i Història de Manresa

Publiquem una entrevista a Antonio Doñate Martín, jutge de primera instància de Manresa entre 1970 i 1973

Dades: 
13/07/2018

Memoria.cat publica una entrevista a Antonio Doñate Martín, jutge de primera instància de Manresa entre 1970 i 1973. El seu pas per Manresa en els darrers anys del franquisme va destacar pel seu compromís amb la llibertat i per la defensa dels drets fonamentals de les persones en un context repressiu. Per exemple, va denunciar Anselmo Díaz, policia i cap de la Brigada Político-Social de Manresa, per presumpte detenció il·legal de Francesc Sabrià, militant del PSUC.

 

També va ser el primer jutge que durant el franquisme va denunciar un governador civil per la mateixa qüestió: detenció il·legal. En aquest cas, per haver detingut novament Joan Olives Mercadal, pres arran de la participació en la manifestació al Passeig de Pere III contra el procés de Burgos de finals de 1970, quan Doñate n’havia decretat la llibertat. En l’entrevista realitzada per Oriol Luján i Joaquim Aloy el juny de 2017, el jutge detalla aquests i d’altres casos que va gestionar en el seu pas per la capital del Bages.

 

En els anys de magistrat a Manresa, Doñate va destacar per facilitar l’alliberament de persones detingudes per motius polítics i també va intervenir en aspectes laborals. Va ser aleshores, que es va integrar al col·lectiu Justícia Democràtica, precedent de Jutges per la Democràcia. Aquest procedir va provocar les queixes dels cossos policials de Manresa al governador civil i el jutge va haver de deixar la ciutat l’any 1973.

 

Doñate ha seguit compromès amb una visió democràtica de la justícia al llarg de la seva trajectòria com a magistrat. L’any 2008 va ser escollit per Baltasar Garzón, juntament amb Carlos Jiménez Villarejo, per a investigar els crims del franquisme. Tanmateix, el processament de Garzón va impedir que poguessin actuar. En l’entrevista reflexiona sobre aquestes qüestions i la pervivència del franquisme en la justícia actual.

Ens cal el vostre suport econòmic