Memòria i Història de Manresa

Publiquem un epistolari inèdit entre Farreras i Duran i Joan Planas i Martí

Dades: 
11/01/2018

20 cartes entre el president del Parlament de Catalunya a l’exili i el germà del periodista Josep Maria Planes, escrites els anys 70

Francesc Farreras i Duran (Manresa, 1900 – Cuernavaca. Mèxic, 1985) fou diputat per ERC al Parlament de Catalunya; secretari de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Boscos de la Generalitat que presidia Francesc Macià i president del Parlament de Catalunya a l’exili (elegit el 1954). Amb les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 passà el relleu al nou president mitjançant aquesta carta que els diferents presidents posteriors s’han anat traspassant.

 

Joan Planas i Martí (Santpedor, 1898 – Barcelona, 1977). Fou advocat i cap del Servei de Recaptació de Barcelona i província. El 1969 va escriure Les Planes de Sant Mateu. Una casa pairal. Era germà de l’eminent periodista Josep Maria Planes, que fou assassinat a La Rabassada l’agost de 1936.

 

En el web Epistolari Francesc Farreras i Duran – Joan Planas i Martí (1970-1977) trobareu 20 cartes (els documents originals i les corresponents transcripcions) que es van escriure Farreras i Duran, des de Mèxic, i Joan Planas des de Barcelona, entre finals de 1970 i primers de 1977. L’epistolari reflecteix una amistat sòlida, forjada probablement quan de joves coincidiren en diverses iniciatives culturals, periodístiques i polítiques, especialment a la Joventut Nacionalista de Manresa, i en la redacció del setmanari “Joventut”, portaveu d’aquesta formació política.

 

La correspondència és inèdita. Fins ara només s’havien publicat, al web de Josep Maria Planes i Martí, els fragments que fan referència al periodista assassinat, a qui Farreras i Duran admirava.

Els dos manresans parlen de múltiples temes, si bé es constata que no poden comentar tot el que voldrien a causa de la censura franquista. Recorden la seva etapa de joventut, parlen de la intensa activitat política de Farreras abans i després de la proclamació de la República; de com, poc abans de la República, Farreras va intentar convèncer Francesc Cambó que actuessin com a partit republicà (“Em prengueren per ximple. I, naturalment, vingué l’alubió i els que habíem lluitat haguérem de córrer a axoplugarnos al costat del Sr. Macià”); dels Fets del 6 d’Octubre, etc.

 

Farreras esmenta la importància del nombre de refugiats catalans arribats a Mèxic després de la guerra i dona compte de la seva intensa activitat cultural i política en aquest país. També expressa l’enyor que sent de Catalunya: “Estic content de la benedicció de Déu que ha regalat la meva família, encara que em rosegui l’estar lluny de la nostre Catalunya”.

 

L’actualitat política, l’economia, els joves, la religió i la transició política hi tenen també un protagonisme destacat. En l’única carta de l’epistolari escrita després de la mort de Franco (gener de 1977), Joan Planas diu a Farreras: “Ting l’esperança de tenir-te aviat a la nostra terra. Si preval a Catalunya la fórmula Tarradellas, les coses seran planeres. Si interposen unes eleccions generals, es girarà una mica més de feina, per bé que el final serà el mateix, car no havia vist mai a Espanya tanta comprensió pels problemes català i basc”. Llastimosament, Joan Planas moriria el mateix 1977 i Farreras i Duran no tornaria mai a Catalunya. Va morir el 1985.

 

L’adreça de l’epistolari és la següent: www.memoria.cat/farreras-planas

Ens cal el vostre suport econòmic