Dossier policial
francès sobre
Lluís Companys

El dossier policial francès

Aquests són els documents més rellevants de l’expedient de Lluís Companys que es conserva als Archives Nationales de França.

Portada de l’expedient

Maig de 1934: Lluís Companys ajorna un desplaçament a Perpinyà per inaugurar un Casal Català

Al tractar-se de l'entrada d'un cap de govern -autònom-, estranger, en territori francès, la Direcció de la Seguretat Nacional (Policia) del Ministeri de l'Interior francès en dóna coneixement al Ministre d'Afers Estrangers (vegeu la carta, datada el 8-5-1934), i suggereix, a més, consultar el cònsol francès de Barcelona per conèixer millor les intencions del President Companys.
En el text s'avança, però, el parer del Comissari especial de Perpinyà, per a qui «el Casal Català o Maison Catalane és el lloc de trobada d'un grup de catalans espanyols l'activitat dels quals sembla haver perdut el caràcter polític que havia pogut tenir en el moment de la seva constitució».

El segon document (informe del 26 de maig), del propi Comissari de Perpinyà, aclareix que el viatge a Perpinyà de Companys per presidir les festes d'inauguració del nou casal català va quedar suspès per un dol recent. Segons aquest funcionari, en contacte amb els dirigents del Casal Català, la seva visita hauria quedat ajornada sine die i quedaria pendent saber el nom de la personalitat que substituiria el president.

Novembre de 1936: la policia francesa anota l'arribada a París de l'esposa del president, Carme Ballester

La nota policial del 6 de novembre informa que Carme Ballester s'allotjarà en un apartament on hi ha «quatre compatriotes, refugiats polítics», que havien arribat dies abans. Es tracta de Carles Gubern, de Joan Lluhí i de llurs esposes. La guerra civil espanyola fa uns mesos que ha esclatat i la policia francesa informa d'aquesta arribada de la muller del president al Ministre d'Afers estrangers francès (carta de l'11 de novembre).

19 de novembre de 1936: el fill del President Companys entra a França per la frontera Suïssa de pas cap a Bèlgica

La policia francesa informa de l'entrada a França per la frontera suïssa de Lluís Companys i Micó (el Lluïset), el fill del president que patia una malaltia mental. Viatja en cotxe en direcció a Bèlgica i l'acompanyen un metge, un infermer suís i un xofer català. La diplomàcia francesa n'estava al corrent. Aquest fet correspon a la decisió del president de canviar el seu fill de la clínica suïssa on estava ingressat a un centre sanitari als afores de Brussel·les.

Desembre de 1936: el govern francès del Front Popular de Léon Blum no permet l'entrada de Lluís Companys a França per participar en un míting-crida en suport de l'Espanya republicana, organitzat pels comunistes francesos

La Sûreté va recollir l'anunci a la premsa d'esquerres francesa -en aquest cas, al diari “Le Peuple” (El Poble)- de la participació del president de la Generalitat i dels representants de la CNT i l'UGT, [Joaquín] Cortés i [Rafael] Vidiella, a l'acte del Velòdrom d'Hivern de París, organitzat pel Comitè per l'Espanya Lliure. Un acte en què Companys «llançarà una crida suprema en socors del poble espanyol víctima del feixisme internacional». Els nombrosos oradors francesos de diferent filiació esquerrana, «exigiran la fi del bloqueig, que sols beneficia els facciosos».

Tanmateix, dos dies abans del míting, el moderat “Le Matin” i les agències de premsa nord-americanes informen de la cancel·lació de la participació de Companys just en arribar el seu vehicle a la frontera, on el Prefecte dels Pirineus orientals l'esperava per pregar-li que hi renunciés. Segons es diu, el govern francès temia que es produïssin incidents.

Companys esperava pujar al tren en direcció París a la banda francesa, a Cervera de la Marenda. Segons “Le Matin”, «aquesta mesura contemplada pel govern francès ha estat tinguda en secret fins al darrer moment, ja que els bitllets del Sr. Companys i el seu seguici havien estat reservats a Cervera i el cònsol de Perpinyà s'havia desplaçat a l'estació per a saludar el pas del president. És aleshores que s'ha conegut la gestió en qüestió».

Tant “Le Matin” com les agències nord-americanes informen que el president Companys ha acceptat amablement de satisfer el desig del govern francès. Un dels corresponsals nord-americans, Taylor, recull la interpretació en clau de política interna francesa que es fa en diferents ambients, apuntant al cansament dels radicals i socialistes amb el protagonisme adquirit pels seus aliats comunistes. Per la seva banda, el Prefecte del Rosselló recull l'opinió d'un francès que viu a Girona en relació a que la FAI ha sentit una gran satisfacció per la decisió presa pel govern francès, ja que forçava el president a intervenir en un gran míting a Montjuïc previst per al mateix dia 6. El Prefecte, a més, en el seu informe al Ministre de l'Interior, emet el parer polític «que tendeix a acreditar-se cada cop més en tots els medis l'opinió que el President Companys, molt vigilat per la FAI i presoner dels elements anarquistes, cerca un pretext per refugiar-se a França». Aquest supòsit, d'una certa gravetat, fa que el Ministre de l'Interior n'informi el Ministre d'Afers Estrangers.

Agost de 1937: la policia recull la notícia a la premsa francesa d'un acte d’agressió fallit contra Companys

El diari “Le Jour” informa que el matí del dia 10 d'agost de 1937 Companys va patir una agressió que va ferir greument un agent de policia que l'acompanyava, sortint-ne ell ben parat.

Novembre de 1937: Lluís Companys viatja per motius familiars a Paris i a Brussel·les

Entre el 12 i el 14 de novembre de 1937 diferents diaris francesos informen del viatge particular del president Companys a París, per veure la seva filla, i a Brussel·les, per visitar el seu fill ingressat en una clínica psiquiàtrica. L'acompanyen la seva dona i dos secretaris. La Sûreté n'aplega els articles i els inclou al dossier sobre Lluís Companys, junt amb dues notes de seguiment policial.

Abril de 1938: entrada a França de la muller de Lluís Companys, de la del conseller Josep Tarradellas i dels fills del ministre Jaume Aiguader

El 7 d'abril el Prefecte dels Pirineus Orientals informa al Ministeri de l'Interior de l'arribada a Perpinyà, de pas cap a París, de Carme Ballester, esposa de Lluís Companys, i també dels 3 fills del ministre Aiguader. Es diu que diverses personalitats espanyoles estan a punt d'arribar a territori francès.

És interessant observar els mata-segells d'aquest document, que mostren com aquest informe va pujant fins arribar al gabinet del ministre després de ser llegit -i segurament copiat- pel Director General de Seguretat i pels Serveis d'Informació -Renseignements Généraux o serveis secrets-.

Una nota de policia informa de l'arribada posterior de Carme Ballester i de l’esposa del conseller Josep Tarradellas a París, enmig de nombrosos periodistes i fotògrafs.

Febrer-març de 1939: Companys s'ha refugiat a París i fa una estada de descans de deu dies a St. Germain-en-Laye. Passa a estar fitxat policialment

El 23-2-1939 el Prefecte de Seine-et-Oise informa que el president de la Generalitat i la seva esposa han arribat St. Germain-en-Laye per estar-s'hi deu dies. Porta passaport diplomàtic a nom de «Luis Fontanet Pover» (sic). Una nota informativa del 4-3-1939 explica el per què del desplaçament a St. Germain: per descansar i alhora per fugir de les demandes constants de periodistes i de polítics. Companys «hauria declarat que encara era jurídicament president de la Generalitat de Catalunya, i que ho seria moralment fins que els esdeveniments ho decidissin altrament, car entreveuria una propera caiguda de l'Espanya governamental».

En la còpia posterior d'aquesta nota (document del 6 de març) hi apareix com a «Inconnu au Fichier Central» (Desconegut al Fitxer Central). A partir d'aquí, se l'hi obrirà fitxa, com es pot constatar en els segells que s'afegeixen a la carta del Prefecte de Seine-et-Oise i en tota la documentació posterior que segueix a continuació.

Març de 1939: la policia francesa pren nota del suport de Lluís Companys al projecte d'una associació d'ajuda mútua dels republicans espanyols exiliats

11/3/1939: un informe policial detalla les personalitats que donarien suport material o moral a la constitució d'una associació d'assistència mútua dels republicans espanyols exiliats, dita «Republicanos españoles», en la qual apareix Lluís Companys. Una indicació final recomana donar-ne coneixement al Ministeri d'Afers Estrangers Francès.

Març de 1939: hostilitat d'elements polítics francesos a la presència de Companys

31-3-1939: carta al ministre de l’Interior, Albert Sarraut, per part d’un diputat que representa el benestant barri on vivien Lluís Companys i Carme Ballester (el nº 45 del carrer Decamps, Barri de la Muette, dictricte XVIè de París). El diputat li pregunta per què Companys segueix vivint al seu barri, i no fora de París, com creu que li hauria estat manat. Desconeixem la resposta del ministeri.

Posteriorment, el matrimoni Companys canviarà la seva residència a St. Germain-en-Laye i, més endavant, a Neuilly-sur-Seine (tots a la rodalia de París). Finalment, les autoritats l'allunyaran fins a La Baule, a la Bretanya.

Abril de 1939: declaració al Control d'estrangeria de Lluís Companys

Aquest document s’elaborà presencialment el 21/4/1939. Cal destacar que s’esmenta com a amics o valedors de Lluís Companys a França a Albert Sarraut, el ministre de l'Interior que era interrogat pel diputat conservador en l'anterior document, i a François de Tessan, diputat radical-socialista i ex-sots-secretari d'estat d'afers estrangers. En la declaració, Companys afirma que va entrar a França per fugir de la Guerra Civil i sol·licita un permís de residència.

Vegeu la traducció íntegra d'aquesta declaració

Novembre de 1939: Lluís Companys visita els seus germans a Montpeller

El 6/11/1939 el Prefecte de l'Hérault informa que Lluís Companys ha arribat a Montpeller per visitar la seva família i que té intenció de tornar l’endemà cap a París. Una nota de la policia, del 9/11/1939, però, informa que s'hi ha quedat diversos dies amb objectius polítics: s'hauria entrevistat amb ex-consellers de la Generalitat amb la voluntat de formar un govern provisional autònom nou. L'informador explica que en els ambients catalans no es creu que aquest projecte tingui possibilitats de reeixir, atès que Companys ha seguit massa la línia prosoviètica. I recorda que Companys viu actualment a La Baule (Bretanya).

Cal constatar que fins aquest moment Lluís Companys ha estat esmentat en la documentació policial francesa com a «President» de la Generalitat de Catalunya, mentre que d'ara en endavant serà esmentat com «ex-President» o «antic President».

25/1/1940: nota policial que informa que el BOE franquista treu la nacionalitat espanyola a Lluís Companys, el condemna a l'exili perpetu i en confisca els seus béns

27/1/1940: la policia pren nota del desplaçament de Lluís Companys de La Baule a la «Layetana Office», l’oficina que la Generalitat tenia a París, per entrevistar-se amb personalitats catalanes com Josep Irla, Antoni Rovira i Virgili i Joan Sauret

12/3/1940: darrer document de la policia de la III República francesa sobre Lluís Companys. S’hi registra un nou desplaçament del president de La Baule a París, concretament a la “Layetana Office”, per rebre diferents personalitats polítiques catalanes