Darrera d’aquesta façana del carrer de Sant Andreu hi havia a finals del segle XIX un espai de diversió i oci: el teatre Gayarre, conegut popularment per Café del Niño i al qual s’accedia pel carrer de la Dama.
El 21 d’octubre de 1895 el Gayarre va acollir la representació de la sarsuela “Marina” i l’1 de desembre de 1898 la projecció “Corrida de toros”, una sessió del “cinematògraf Lumière”.
El Gayarre es va enderrocar l’any 1903 i el seu lloc el va ocupar el cine Modern, provinent del Passeig de Pere III, al costat del popular casino El Porvenir on, uns anys més tard, s’hi instal·laria la fàbrica de galetes La Polar, a tocar del Kursaal.
L’any 1907 l’entrada al cine Modern es va traslladar al carrer Sant Andreu, però la reforma més important que va patir va ser el 1929, a càrrec de l’arquitecte Josep Firmat Serramalera. En aquell moment es va dir Modern Palace, nom triat per concurs. Propietat dels empresaris Marià Roca i Ramon Subirana, l’agost del 1931, el van traspassar a Francesc Serramalera i poc després, el 1932, va ser rebatejat com a cinema Goya. Uns anys més tard el va comprar a l’empresari Modest Padró Riera, gendre d’Andreu Cabot, que el 1927 havia construït el Gran Kursaal.
El cinema Goya té l’honor de ser la primera sala manresana on es va estrenar el cinema sonor l’any 1929 amb la projecció de la pel·lícula El cantor de jazz (1927). Era un local molt espaiós, amb un aforament de 1.140 butaques i una entrada amb unes escales majestuoses. Alternava sessions de teatre i cinema.
Als anys 50 l’agrupació escènica Proscenio de l’Ateneu hi va representar diverses obres. Eren moments d’esplendor i pel Goya van passar artistes com Antonio Machín, Joan Capri o Paco Martínez Soria, i va acollir també el 1958 un homenatge pòstum a l’actor badaloní Enric Borràs Oriol, així com una representació de La Passió dirigida per Damià Cristina, el 1962.
El pas del temps el va relegar a cinema de barri i cap als anys setanta en escenari d’espectacles de varietats. Va tancar portes el 1983, tot i que durant dos anys -entre 1990 i 1992- va reobrir com a cinema Muralla. L’any 2011 es va enderrocar i només se’n conserva la façana de la plaça dels Drets.
