D’aquí a pocs mesos la marca Ebro serà familiar entre els cotxes i tornarà l’activitat a la fàbrica, de l’antiga Nissan, a Barcelona. Em ve de gust explicar que la marca Ebro era a Manresa, durant prou anys, a la Muralla de Sant Domènec, és a dir en aquell temps Avenida del Caudillo, 48 y 50, davant del Cine Avenida, si fa no fa, al costat de l’agència Muntané de transports. Quan m’hi vaig relacionar el negoci era: “Pilar Lora, viuda de Juan Sanfeliu”. Venien camions i tractors, i tenien garatge de reparacions.

El meu pare, dedicat al petit transport, va comprar l’any 1966 un camió Ebro, Sèrie C-150, que tenia una càrrega màxima autoritzada de tres mil cinc-cents quilos i es podia conduir amb un carnet de “segona”, ara classe B. Eren els anys dels Ebro, Barreiros i Avia.

Com que la carrosseria del vehicle es va fer a Navarcles, amb en Verdaguer, s’havia d’anar a matricular a Barcelona, per inspeccionar-ho i legalitzar-ho tot plegat. De portar el camió a Barcelona i fer els tràmits se’n va encarregar en Joan Sanfeliu Lora, un jove, un dels fills de la vídua i que ja gestionava part del negoci. La meva sort va ser la de poder-lo acompanyar, només tenia catorze anys i començava a treballar amb el meu pare.

La revisió dels vehicles es feia a la Zona Franca de Barcelona, pràcticament al carrer i en unes oficines precàries. I després, quin esdeveniment! Vam anar a visitar la fàbrica Ebro, a la mateixa Zona Franca, i encara estic bocabadat. Admirat de com s’anaven ajustant les peces, la cadena de muntatge, i cada espai de temps sortia un camió, i un tractor, de manera alterna, un tractor i un camió.

La fàbrica que després va passar a ser la Nissan, i ara faran cotxes de matriu xinesa portant la marca Ebro, i a Manresa se’n tornaran a vendre.