Portal de memòria
i història de Manresa

Les milicianes del Bages

Rosa Verdaguer Sanfeliu

(Navarcles, 13/11/914 –  Berga, 19/06/2002)
Residència: Navarcles
Professió: treballadora del tèxtil.
Columna :  López Tienda
Front: Balears
Data sortida al front: 05/08/1936
Afiliació: PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya)

Rosa era la filla gran d’Ignasi Verdaguer Sanfeliu (1886) i de Coloma Sanfeliu Vila (1886), naturals de Sant Fruitós de Bages. Instal·lats a Navarcles van tenir tres fills més: Elvira ( 1917), Conxita ( 1921) i Joaquim ( 1926). El pare feia de carreter.

Durant la II República, la Rosa i les seves germanes treballaven al tèxtil, a la fàbrica del Molí d’en Serra. Va conèixer  Ricard Ferrer Muntada. Aquest manresà, separat i amb un fill petit, treballava també al tèxtil, en una fàbrica de  Navarcles. Mentre el Ricard treballava a la fàbrica, la mare de la Rosa, la Coloma, s’encarregava del seu fill Ricardet. És en aquests anys  i en aquest context que la Rosa i el Ricard es varen convertir en parella.

La Rosa pertanyia a una família d’esquerres que es va implicar en la causa republicana. Durant aquest període, el seu pare, l’Ignasi, va ser regidor de l’Ajuntament de Navarcles, primer com a representant d’Esquerra Catalana ( eleccions municipals del 1934 i del 1936) i, posteriorment, del PSUC (1938).

Segons testimonis familiars, la seva germana Elvira, a l’inici de la guerra, es va involucrar com a miliciana de rereguarda, organitzant mítings.

A l’agost del 1936, un cop esclatà la guerra, la Rosa i la seva parella,  tots dos  afiliats al PSUC, van marxar com a milicians, a les Balears. Ella amb la columna de López Tienda  i ell, amb la columna Espartaco. En el cas de la Rosa, hi ha la certificació del Batalló de les Milícies Antifeixistes de la Caserna Karl Marx, on consta la destinació al front de Maó, amb el segell del PSUC i el de la Caserna General de l’Hotel Colon.

Un cop acabada la Guerra Civil, el pare de la Rosa va ser detingut per haver format part de l’Ajuntament de Navarcles. El maig de 1939,  se’l va jutjar en consell de guerra i fou condemnat a quinze anys de presó, commutables a sis anys i un dia, a la presó Model de Barcelona.

Les seves germanes, Conxita i Elvira, juntament amb el fillastre de la Rosa, van agafar el camí de l’exili, i van arribar a un camp de concentració a la zona de Chateauroux ( França). La tornada a Espanya la van fer en tren des d’Irun en direcció a Barcelona. Quan van tenir notícia que un cop arribessin a Barcelona les podien detenir, la Conxita va saltar del tren a Manresa i va tornar a peu fins a Navarcles.

La Rosa, embarassada de set mesos del seu fill Armand, no va poder marxar a l’exili, ja que aquest va néixer l’11 d’abril de 1939 a Navarcles. Tot i el perill de no ser reconegut per les autoritats franquistes, finalment el van poder inscriure.  La seva parella,  el Ricard, va anar a la presó. Se li va fer un consell de guerra, però hi va haver un sobreseïment de la causa.

Varen viure a Navarcles fins a principis dels anys 1950. A partir d’aquesta data es varen traslladar  a Barcelona. Un cop a la ciutat, el Ricard i els seus fills van treballar a la fàbrica Batlló i la Rosa en una fàbrica tèxtil del carrer Casanovas.

Un cop va arribar la democràcia, la Rosa i el Ricard, gràcies a la Llei del divorci, es van poder casar.

La Rosa va morir a Berga el 19 de juny del 2002 i va ser enterrada a Barcelona, al cementiri de Collserola.