(Florència, Itàlia, 1898- ?)
Residència: Manresa
Professió: Treballadora municipal
Columna: Comandant Antonio Calero
Front: Balears
Funció: Armada. Infanteria, infermera de l’Hospital de Sang.
Data i lloc de sortida: Barcelona, 16/8/1936
Afiliació: ERC (Esquerra Republicana de Catalunya)
Ramona Soldevila, filla de pares catalans, va néixer a Florència l’any 1898. Va arribar a Manresa entre els anys 1919-1920, quan es va casar amb Josep Sallés Merly. L’any 1925 es va quedar vídua i, aleshores, va heretar el quiosc de la plaça de Sant Domènec de Manresa, que pertanyia a la família del marit.
L’any 1929, Ramona feia de corresponsal del diari La Vanguardia a Manresa i escrivia articles a la premsa local. El 1932 va començar a militar a ERC i, un any més tard, va formar part de la seva Junta Directiva. Per motius de salut, l’any 1934 es va vendre el quiosc i va entrar a treballar a l’Ajuntament de Manresa.
Una dona avançada al seu temps
La Ramona era una dona culta, moderna i peculiar. Feminista i republicana, va escriure a favor de la dona moderna en la revista quinzenal “La mujer moderna” i, durant la República, va participar en activitats polítiques. Vestia amb roba que aleshores es considerava masculina, com els pantalons i la gorra. Mentre va ser propietària del quiosc, repartia ella mateixa la premsa a domicili, conduint un tricicle a motor.
Miliciana voluntària al front
El 16 d’agost de 1936, Ramona Soldevila va embarcar al port de Barcelona per anar al front de les Balears (Mallorca) com a miliciana. Formava part de la columna Comandant Antonio Calero, integrada principalment per militants del PSUC, militars professionals i un grup de dones de les milícies femenines del PSUC. Probablement estava destinada a l’Hospital de Sang fent tasques d’infermera.
L’expedició a Mallorca va ser comandada pel capità Alberto Bayo Giraud amb la finalitat de recuperar l’illa que es trobava en mans dels sollevats. L’expedició va ser un fracàs, i Bayo es va veure obligat a reembarcar les seves tropes cap a la península, el 3 de setembre del 1936.
Ramona Soldevila, amb tota probabilitat, va retornar a Catalunya amb aquesta retirada, perquè a finals del 1936 i durant el 1937 i 1938 va treballar, com a encarregada, al Casal de Vellesa de l’Ajuntament de Manresa, on va tenir difícils relacions amb les treballadores al seu càrrec i, després, va treballar d’auxiliar d’infermeria al mateix lloc.
A partir de 1939 no se sap amb seguretat què li va passar ni quina va ser la data de la seva mort. Sembla que es va exiliar a França el 1939, perquè el 18 d’agost d’aquell any apareix el seu nom en una llista de refugiats per anar a l’Argentina i a l’Uruguai. (1) Tanmateix, ara per ara, no sabem si va arribar a l’Argentina ni quan ni on va morir.
Informacions contradictòries que generen confusió sobre la data de la seva mort
-El 1948, Ramon Sanz Ibarz, que havia estat regidor d’ERC a l’ajuntament de Manresa durant la República i administrador del Casal de Vellesa de la ciutat on havia treballat Ramona Soldevila, va demanar al Jutjat de Primera Instància de Manresa que declarés la defunció de Ramona Soldevila (2), argumentant que feia més de 10 anys que havia desaparegut i que el seus béns havien quedat en situació irregular.
-El 30 de març de 1949 es va inscriure al Registre Civil de Manresa la partida de defunció de Ramona Soldevila Cirés, que indica que va morir a Girona el 26 de gener de 1939, a “consecuencia de acción de guerra” .
-Però, el 7 de desembre de 1949, Ramon Sanz es va adreçar al jutjat perquè s’arxivés el cas sobre la declaració de defunció de Ramona Soldevila.
L’expedició a Mallorca
Segons la versió oficial, l’expedició de Mallorca no va deixar ningú a l’illa durant la retirada del dia 3 al 4 de setembre del 1936. Però, segons les investigacions realitzades per Gonzalo Berger i Tania Balló, a causa del ràpid i sobtat reembarcament, van ser abandonats a l’illa 40 milicians i 5 milicianes. Aquests van ser detinguts i afusellats. Les cinc milicianes, tractades de prostitutes, van ser violades i torturades aquella mateixa nit i executades pels feixistes el 5 de setembre de 1936.
L’existència d’un diari escrit, suposadament, per una d’elles, on es relaten els dies de campanya a Mallorca, i una foto del grup feta després de ser detingudes, va ser el punt de partida de la recerca que va iniciar Gonzalo Berger i Tània Balló per esbrinar qui eren i què els va passar a les milicianes. El resultat de la recerca va ser el documental Milicianes (3), en què es deia que probablement Ramona Soldevila era l’autora del diari i, per tant, una de les milicianes mortes a Mallorca. Tanmateix, les recerques realitzades per l’Associació Memòria i Història de Manresa van posar en dubte aquesta hipòtesi, i noves investigacions de Jaume Miró i Julià Rodríguez apunten la possibilitat que la miliciana autora del diari seria Josefina Garcia Prats. (4)
(1) La Défense: organe de la Section française du Secours Rouge International” un article titulat “Pour rapprocher les familles espagnoles”
(2) Juzgado de Primera Instancia de Manresa. Civil. Nº 98. Any 1948. (21-6-1948)
(3) Milicianes. Dirigit per Tània Balló, Jaume Miró [documental]. Tània Balló, Luis Ortas, Gonzalo Berger (productors). Barcelona: Nina Produccions i altres, 2017
(4) Jaume Miró i Julià Rodriguez. La cinquena miliciana. Sapiens, núm 276, març 2025
