El juliol de 1936 milicians antifeixistes de la majoria de pobles del Bages es van allistar a les columnes per anar a lluitar al front. La gran majoria eren homes, però fins ara tenim constància de 16 dones que es van allistar a les milícies. Els estudis realitzats per Miguel Gómez (1) situen el nombre de milicians del Bages al voltant de 829, la qual cosa donaria un percentatge de dones proper al 2%. Una xifra inferior a les dades globals de Catalunya que estarien per sobre del 3%.
Qui eren les milicianes del Bages?
Les dones milicianes provenien de les següents poblacions bagenques:
Juana Carmona Alonso, Ramona Soldevila Cirés i Pilar Temporal Ponce de Manresa; Ramona Alaró Arderiu, Amparo Capuz Bosch, Josefa Fornell Tarrés i Gloria Giménez Fernández de Sallent; Catalina Cano Fernández i Joana Casajuana Enrich de Castellbell i El Vilar; Elvira Moliner Villalba i Elodia Moliner Villalba de Balsareny; Maria Llorca Estruch de Navàs, Isabel Giménez Vergara de Cardona, Nieves Barredo Salvador de Súria, Rosa Verdaguer Sanfeliu de Navarcles i Maria Piqué Vilanova de Sant Vicenç de Castellet.
Deu d’aquestes milicianes tenien entre 18 i 26 anys i dues en tenien prop de 40. Sis estaven casades o tenien parella, cinc eren solteres i una era vídua. Com a mínim, quatre milicianes van anar al front amb la seva parella. Pel que fa a la professió, la majoria eren treballadores del tèxtil. D’entre les que en tenim aquesta informació, set havien nascut a Catalunya. Gairebé totes vivien en un entorn familiar compromès i d’esquerres. Només ens consta una miliciana amb una família de dretes. De quatre d’aquestes milicianes, per ara, disposem de poca informació.
Quina era la seva afiliació política i sindical?
Pel que fa a l’afiliació política i sindical, deu dones estaven afiliades a la CNT, dues al PSUC, dues al POUM i una a ERC. D’una altra no disposem d’aquesta informació. S’observa, en aquest tema, una diferència important respecte a les dades de tot Catalunya. Els estudis de Gonzalo Berger (2) situen en un 26% les milicianes del PSUC, en canvi, observem que al Bages les militants d’aquest partit es troben al voltant del 12%. La majoria de les milicianes de la comarca eren d’ideologia llibertària, com ho eren, també, la major part de milicians.
A quines columnes es van allistar?
Una altra diferència respecte a Catalunya són les columnes a les quals es van allistar. A nivell global, les que van tenir més presència femenina van ser la Del Barrio i la Durruti. En canvi, la majoria de milicianes de la comarca es va allistar a la Tierra y Libertad, mentre que només una va anar a la Del Barrio i una altra a la Durruti.
En concret, les milicianes del Bages es van allistar a les següents columnes de milicians:
Ramona Soldevila, a la Comandant Antonio Calero; Nieves Barredo, a la columna del Barrio; Gloria Giménez, a la Durruti; Juana Carmona, a la columna Joaquin Maurin; Rosa Verdaguer, a la Lopez Tienda; Amparo Capuz, a Miners i Los Aguiluchos; Maria Piqué, a la columna Miquel Pedrola; i la resta es van allistar a la Tierra y Libertad. Finalment, Pilar Temporal i l’Elodia Moliner van anar respectivament a un Hospital de Sang i al Sanatori la Florida de Barcelona.
Què els va passar després de la guerra?
De les setze milicianes del Bages que hem trobat fins ara, sabem que una va morir al front en acció de guerra, una altra va ser jutjada en Consell de Guerra i empresonada durant els primers anys del franquisme i, com a mínim, sis es van exiliar a França.
La seva implicació i el tracte que van rebre va dificultar el retorn a les poblacions on residien l’any 1936, abans de començar la guerra. A part de les exiliades, de la resta sabem que només quatre van tornar al mateix lloc on vivien abans de sortir cap al front. Probablement, la pressió social de la postguerra va fer que optessin per traslladar-se a altres poblacions de Catalunya o d’Espanya.
El silenci imposat sobre les dones milicianes va fer que algunes d’elles i, fins i tot, els seus familiars, no parlessin mai d’aquella experiència i, per tant, no en deixessin cap testimoni.
(1) Gómez, Miguel. Web Bages, 1931-1939. Segona República, Guerra Civil i Revolució a la comarca del Bages.
(2) Berger, Gonzalo. Les Milícies Antifeixistes de Catalunya. Voluntaris per la llibertat. Vic, Eumo, 2018