El cop d’estat contra la II República (1931-1939), que va portar a terme una part de l’exèrcit espanyol els dies 17, 18 i 19 de juliol de 1936, va fracassar a Catalunya gràcies a l’actuació de militants de partits i sindicats d’esquerra , principalment anarquistes, i de les forces d’ordre públic que van aconseguir derrotar els militars colpistes.
Que va comportar el pronunciament militar de 1936?
El fet que els militars sollevats no aconseguissin enderrocar el Govern republicà va donar lloc a la Guerra Civil. A Catalunya, el Govern de la Generalitat va perdre el control de la situació i, alhora, va aparèixer un poder popular, vertebrat al voltant dels sindicats i partits d’esquerra, sobretot la CNT-FAI (Confederació Nacional del Treball- Federació Anarquista Ibèrica), que volia fer la revolució i lluitar per guanyar al feixisme. El 20 de juliol de 1936, el veritable poder estava al carrer.
Per què es va crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes (CCMA)?
El Govern de la Generalitat, presidit per Lluís Companys, va comprendre que el veritable poder el tenien els obrers armats i que, per encarrilar la situació política i restablir l’ordre, calia reunir-se amb la CNT- FAI ja que ells controlaven aquest poder popular.
Per això, el 21 de juliol de 1936, es va crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes (CCMA), que va governar fins al 26 de setembre de 1936, quan es va formar un govern de la Generalitat, amb la CNT-FAI, capaç de controlar la situació política. El CCMA estava format per 3 membres de la CNT, 2 de la FAI, 3 d´ERC (Esquerra Republicana de Catalunya), 3 de la UGT (unió General de Treballadors) 1 d’ACR (Acció Catalana Republicana) , 1 de la UR (Unió de Rabassaires) 1 del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) i 1 del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista). El secretari general del Comitè va ser Jaume Miravitlles. Els anarquistes van acceptar integrar-s’hi perquè es va imposar la idea que, en aquells moments, el més important era aturar els colpistes.
El CCMA va ser, per tant, l’instrument acordat entre les organitzacions polítiques i sindicals i el Govern de Catalunya per intentar guanyar la guerra.
Quins eren els objectius del CCMA?
El seu principal objectiu era l’organització militar per defensar el territori català de l’avenç dels militars colpistes. És a dir, reclutar, equipar i dirigir les milícies populars.
La primera acció del Comitè va ser la publicació del Reglament de les Milícies Antifeixistes, a partir del qual s’havien de formar les columnes de milicians voluntaris. Per això, autoritzava les organitzacions polítiques i sindicals que en formaven part a obrir centres d’allistament.
Com es va organitzar el CCMA?
El Comitè es va organitzar en cinc secretaries: la Secretaria d’Organització de les Milícies, dividida en la de Barcelona ciutat sota la direcció de Diego Abad de Santillán i la de comarques, dirigida per Joan Pons i Josep Miret; la Secretaria de Guerra i Operacions, a càrrec de Joan Garcia Oliver; la d’Investigació, dirigida per Rafael Vidiella i Aurelio Fernández; la de Patrulles de Control, dirigida per Josep Asens, Tomàs Fàbregas i Salvador González i la Secretaria de Transport, amb Marcos Alcón com a responsable.
L’estructura es completava amb els delegats del Govern de la Generalitat: el comissari de Defensa, Lluís Prunés Sató; el representant de la Conselleria de Governació, Josep Tarradellas; Enric Pérez Farràs com a cap de Milícies; i León Luengo, cap de les forces d’ordre públic de la Generalitat. Els assessors militars van ser el capità Josep Guarner, el comandant Vicenç Guarner, el tinent coronel Felip Díaz Sandino i el coronel Giménez de la Beraza.
Què eren i com funcionaven les milícies populars?
El mateix dia 21 de juliol de 1936 es va decretar la creació de les milícies populars per defensar la República i lluitar contra el feixisme.
La milícia era una unitat formada per combatents voluntaris procedents de totes les organitzacions antifeixistes de Catalunya.
L’organització militar de les Milícies Antifeixistes s’estructurava en grups de deu milicians (decúria). Deu decúries formaven una centúria, comandada per un centurió. Un conjunt de centúries formava una agrupació i a partir de dues o més agrupacions es formaven les columnes.
Les columnes van comptar amb l’assessorament de militars professionals lleials a la República.
Catalunya va assumir més competències de les previstes en l’Estatut d’Autonomia?
La Generalitat va crear una Conselleria de Defensa que va envair competències pertanyents al Govern de l’Estat i que l’Estatut d’Autonomia no reconeixia.
El Govern de la Generalitat va entrar en conflicte amb el Govern de la República en assumir les competències de defensa del territori català. Després dels Fets de Maig de 1937, el Govern de la República va recuperar totes les competències i el control de les forces armades de Catalunya.
Quan es van formar les primeres columnes?
Les primeres columnes de milicians van sortir de Catalunya cap al front d’Aragó el 23 de juliol. Durant les primeres setmanes estaven formades per milicians de diferents ideologies. Més tard, es van anar formant columnes amb persones de la mateixa ideologia. Entre el 24 de juliol i el 28 de desembre de 1936 es van organitzar al voltant de 150 columnes a Catalunya. Durant els mesos següents, algunes columnes es van ajuntar o integrar.
El 3 d’agost de 1936, el Comitè va acordar la creació d’un exèrcit mixt de milicians i soldats; per tant, el 6 d’agost es van reclamar les lleves de 1934, 1935 i 1936, però la crida va fracassar.
Quins partits i sindicats van aportar més milicians? Quines van ser les columnes més importants?
Un total de 12 organitzacions catalanes van aportar combatents a les milícies, i aproximadament, el 82% dels voluntaris a les milícies populars organitzades a Barcelona eren catalans.
La CNT va aportar gairebé la meitat dels combatents a les milícies catalanes (43%). La FAI no va tenir columna pròpia, sinó que els seus militants es van integrar a les columnes de la CNT. Les columnes anarquistes més conegudes van ser Durruti, Tierra y Libertad, Los Aguiluchos i la Roja y Negra.
El PSUC i la UGT van aportar el 23% dels voluntaris. Cal destacar la columna Del Barrio, la Karl Marx i la Engels.
El POUM va aportar el 8% dels milicians; una de les seva columnes va ser la Joaquin Maurin.
ERC va aportar un 5% de milicians. Les seves columnes més conegudes van ser Macià-Companys i Rafael Casanova.
El setembre de 1936 hi havia aproximadament uns 35.000 milicians en actiu.
Cobraven els milicians que eren al front?
Els milicians cobraven un subsidi de 10 pessetes diàries que podien percebre ells mateixos, la seva família o les persones que ells designessin. Per cobrar el subsidi, el milicià havia de presentar un certificat de sortida al front signat pels responsables de la caserna on s’havia allistat. Els subsidis dels milicians de les milícies comarcals es cobraven a través de l’Ajuntament del seu municipi. El milicià només tenia dret a cobrar-lo si no percebia el sou del seu antic patró. A partir de l’octubre del 1936, també cobraven subsidis els soldats de lleva, no només els milicians voluntaris.
Quan va desaparèixer el CCMA?
El 26 de setembre de 1936, Lluís Companys va formar un Govern de concentració integrat per ERC, PSUC, CNT, ACR, UR, POUM, amb Josep Tarradellas com a conseller primer. L’1 d’octubre de 1936 es va dissoldre, per unanimitat dels seus membres, el CCMA, i a partir d’aquell moment, la Conselleria de Defensa es va convertir en l’òrgan central de la direcció, organització i administració de l’Exèrcit Popular de Catalunya.
Quan van desaparèixer les columnes de milicians voluntaris?
El 28 d’octubre de 1936, la Generalitat va militaritzar les Milícies Antifeixistes. Tot i així, el novembre de 1936 va sortir el darrer contingent de milicians voluntaris, amb presència de dones. Això va representar la fi de la presència de voluntaris i el seu sistema d’organització en columnes. El 31 d’octubre es va produir la mobilització de les lleves de 1936, 1935, 1934 i 1933.
El 6 de desembre del 1936 es va crear l’Exèrcit Popular de Catalunya, on tots els responsables eren militars professionals. De totes maneres, la militarització va ser un procés lent i desigual que no va culminar fins al març de 1937.
Què van representar les milícies?
Les columnes de milicians van ser una solució improvisada per defensar Catalunya, que va evolucionar cap a la formació de grans unitats i, finalment, en la creació, a partir del 1937, de l’Exèrcit Popular de Catalunya, amb disciplina i comandament únic.
L’estructura de les milícies, allunyada de la disciplina i de la jerarquia militar, va ser l’expressió de la revolució que es vivia en aquells moments. Malgrat la poca experiència, les columnes de milicians van obtenir importants èxits militars.