(Madrid, 25/02/1915 – ?)
Residència: Manresa
Professió: Filadora
Funció: Hospitals de sang
Afiliació: POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista)
El seu pare, Felipe Temporal Zamorano (Monteagudo, Cuenca, 1880 – Manresa, 1936) treballava de peó de la construcció a Manresa. La mare, Isidora Ponce Tortajada (Campillo de Fasotinto, Cuenca, 1884 – ?) era mestressa de casa.
Després de néixer la primera filla de la família, Severina (Monteagudo – Cuenca, 1905), la família es va traslladar a Madrid i allà hi van néixer Angel (1912), Pilar (1915) i Felipe (1920). A l’entorn de 1922 van anar a viure a Manresa. En el padró de l’any 1930 trobem el pare, vidu, vivint amb els tres fills més joves, al carrer Camp d’Urgell de Manresa.
Segons un informe policial de 1942, Pilar havia estat reclosa, l’any 1935, en un reformatori “por su vida irregular” i quan va sortir-ne va viure de nou amb la família (1). L’any 1936 treballava de filadora a la fàbrica Bertrand i Serra de Manresa.
El pare i el seu germà Àngel van ser assassinats, l’agost de 1936, a causa de la repressió republicana. D’ideologia conservadora, estaven afiliats a Acció Popular Catalana (APC-CEDA). (2)
La Pilar, malgrat aquests fets tràgics, formava part del Grup Femení del POUM, i va marxar al front de guerra com a infermera als hospitals de sang.
En l’informe policial de 1942, hi consta que Pilar “prestó sus servicios a partidos extremistas, tales como el POUM, vistiendo de miliciana y visitando el frente rojo” (1)
El Secretariat Local del POUM de Manresa, en el diari El Pla de Bages relatava les circumstàncies que envoltaren Pilar, així:
“En la Secció Femenina del POUM tenim una companya, Pilar Temporal, la qual en els primers moments de la revolta marxà a prestar els seus serveis en els Hospitals de Sang del front, en qualitat d’infermera (i en aquells dies el POUM encara no era ni trotskista, ni feixista, ni incontrolat); i la filiació d’antifeixista d’aquesta volguda companya nostra, no va pas privar, ni el nostre Partit s’hi va oposar, a que fossin considerats feixistes el seu pare i el seu germà, que com a tals foren executats. Emprant el sistema de la UGT, podíem fer valdre el carnet d’antifeixista d’aquesta companya per a reivindicar i salvar de la morts als seus familiars. Però no vàrem fer-ho, perquè una cosa són els pares, i l’altra els fills, i nosaltres no ens podíem ni volíem fer responsables de qui havia actuat en contra nostre” (3)
Segons l’informe policial esmentat, la Pilar va viure amb un milicià que en acabar la guerra es va exiliar a França. Ella va marxar de Manresa el 13 de setembre de 1940, perquè vivia sense recursos i es va traslladar a Mèrida (Badajoz) on tenia família. L’any 1942, la policia va tenir constància que vivia a Sevilla i, a partir d’aquí, se li va perdre el rastre. (1)
(1) Informe policial, 18.02.1942.
(2) Web Els morts de la Guerra Civil a Manresa (1936-1939). Memòria.cat
(3) Diari El Pla de Bages, 24.05.1937