(Sabadell, 15/09/1899 – ?)
Residència: Sallent
Professió: Teixidora
Columna: Los Aguiluchos i Miners
Front: Vicien i Osca
Data i lloc de sortida: Sallent, 15/09/1936
Allistament: CNT de Sallent, el 2/09/1936
Afiliació: CNT (Confederació Nacional del Treball)
Va néixer el 15 de setembre de 1899 a Sabadell. Filla de Lluís Capuz Miró, un jornaler natural de Sant Vicenç de Jonqueres (Terrassa) i de Margarida Bosch Casasayas, natural de Matadepera, es van traslladar a viure a Sallent als inicis de la dècada dels anys 20. Amparo va treballar de teixidora al Malpàs (Fàbrica Mata i Pons).
El seu marit, Salvador Ruiz Lorite, va néixer l’any 1893 a Canena (Jaén) i treballava de peó a la mina de Sallent.
Tots dos estaven afiliats a la CNT, l’Amparo des dels 13 anys. Ella va tenir un cert protagonisme en els fets revolucionaris de 1932. Un germà del Salvador, Antonio Ruiz Lorite (Canena, 1898 – França, 1975), vivia amb ells, al carrer de la Unió.
Amparo, Salvador i Antonio es van incorporar a les Milícies Antifeixistes de Catalunya i van confiar en Maria Vallribera Pla, una veïna del mateix replà on vivien, perquè cobrés els subsidis que els corresponien a tots tres per ser al front.
El 15 de setembre de 1936, l’Amparo i el Salvador van sortir de Sallent amb la columna Los Aguiluchos cap al front de Vicien. Aquesta columna, formada sobretot per joves, es va crear a Barcelona i estava liderada pel sector llibertari més radical. Va ser apadrinada per Juan Garcia Oliver, tot i que no en va assumir el comandament.
Més endavant, consten a la columna Miners, una columna probablement creada a Sallent, formada per miners del Bages i el Berguedà.
L’Antonio va marxar amb la columna Tierra y Libertad.
L’Amparo va tornar a Sallent a finals de 1936 i continuà amb l’activisme polític participant en l’acollida de nens refugiats de Madrid que van arribar a Sallent. També va formar part de l’assistència social de víctimes del feixisme. El març de 1938, per motius de salut, es va traslladar a Canena (Jaén) per viure amb la família del seu marit.
El maig de 1941 va ser detinguda a Canena, i s’inicià un procés judicial militar contra ella. Fou empresonada a la Prisión de Santa Clara de Jaén.
Les diligències van començar el 7 de juny de 1941 a Úbeda, per la Jurisdicció Militar de Còrdova i Jaen. Va ser acusada d’auxilio a la rebelión militar per la seva suposada implicació, sense proves, en saqueigs, crema d’esglésies i assassinats als inicis de la Guerra Civil.
En les seves declaracions, va fer constar que estava afiliada al sindicat CNT des dels 13 anys. Sobre la seva activitat els anys de la Guerra Civil, explicà que havia marxat al front com a miliciana el setembre de 1936 juntament amb el seu marit, però que només hi va estar dos mesos a causa d’una malaltia, per la qual la van haver de traslladar a l’Hospital Militar de Barcelona, després d’haver passat pels de Vicien, Sariñena i Lleida. Alguns testimonis, però, diuen que va fer d’infermera al front de guerra i en alguns hospitals. (1)
El juliol de 1941 des de la Prisión de Santa Clara va fer un escrit demanant la llibertat provisional o la presó atenuada al seu domicili, la qual cosa que li fou denegada.
El procediment sumaríssim iniciat contra ella a Úbeda (Jaén) va ser transferit des de Sevilla a Catalunya – Sallent- argumentant que els delictes els havia comès a Sallent.
El gener de 1943 la van traslladar a la Presó de Dones de les Corts de Barcelona en espera de judici. Va ser alliberada el 23 de juliol de 1943, després que el Jutjat Militar dictaminés la causa com a sobreseïda provisionalment i declarés la seva llibertat definitiva.
Salvador i Antonio, els dos germans, marit i cunyat de l’Amparo, van marxar a França l’any 1939, per Prats de Molló i van ser empresonats al camp de Barcarés. Durant la Segona Guerra Mundial vivien a Saint-Chamond, departament del Loira, prop de Lió. El Salvador va morir l’any 1946 en un hospital de Saint Etienne. Al seu comiat hi van assistir tots els companys de la CNT dels pobles dels voltants. L’Antonio va seguir la seva vida a França fins a la seva mort, l’octubre de 1975.
En la Causa General de Sallent, a Salvador el qualifiquen de “dirigent del Front Popular de la CNT-FAI” i la Guàrdia Civil ja tenia coneixement que havia fugit a França.
L’Amparo, alliberada de la presó i després de morir el seu marit, tornà a Canena (anys 1946-47), però retornà de nou a Catalunya, on va morir a Sabadell, a prop de la seva família.
(1) Expedient Judicial Militar contra Amparo Capuz Bosch. Núm. causa 030548 (1941-1943). Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercero de Barcelona.
