(Conquista (Còrdova), 23/04/1916 – Evreux (Normandia, França), juliol 1987)
Residència: Castellbell i el Vilar
Professió: Treballadora del tèxtil
Columna : Tierra y Libertad
Front: Madrid
Funció: Armada. Infanteria
Sortida al front: 10/09/1936
Afiliació: CNT (Confederació Nacional del Treball), SUT (Sindicat Únic de treballadors)
Catalina va néixer el 23 d’abril de 1916. Era filla d’Esteban Cano López, natural de Mojácar (Almeria) i de Catalina Fernández, natural de Conquista. Tenia una germana, la Francisca, nascuda el 1910.
El pare va quedar vidu i es va tornar a casar amb Bárbara Boluda Cayuela (Alama, Almeria). La família es va establir al Borràs (Castellbell i el Vilar) cap al 1923.
A l’any 1936, al domicili familiar del Borràs, Catalina vivia amb la seva germana Francisca, el seu pare i la seva dona i amb tres germanes més, Anna Cano Boluda, (Conquista, 1922), Joaquina (1924) i Maria (1926), totes dues nascudes a Castellbell i el Vilar. A la mateixa adreça, també hi constaven censats : Alonso Zamora Cano (1911) i Lorenzo Belmonte Cano (1915) tots dos nascuts a Mojácar, i Matilde Luna Boluda (filla de la Bárbara).
Pares i germans van treballar a la fàbrica del Borràs i Catalina ho va fer com a dobladora.
De família molt compromesa, la Catalina es va afiliar a la CNT i al sindicat SUT. El seu pare, l’Esteban, va ser el primer que va portar premsa comunista al poble i la seva germana Francisca formava part del Comitè de la fàbrica de Cal Borràs l’octubre de 1936) (1)
El setembre de 1936, la Catalina va marxar com a miliciana amb la columna Tierra y Libertad cap al front de Madrid, juntament amb la seva parella, Lorenzo Belmonte Cano. El pare de la Catalina cobrava els subsidis de tots dos.
Tot i que no podem assegurar que sigui ella, al Centro Documental de la Memoria Histórica, DNSD-Secretaria, Fichero de la Sección Político-Social, 10, C0051966, consta una fitxa, amb el nom de Catalina Cano Fernández, on s’esmenta una detenció feta a la presó del Partit de Talavera de la Reina, amb data 18 de març de 1937.
La Catalina va romandre a Madrid fins al final de la guerra. Va tornar a Catalunya abans d’exiliar-se a França ( 1939), no sabem si per recollir la seva filla de tres anys, Clavelia. Va marxar juntament amb el Lorenzo, la seva filla i d’altres familiars tot travessant la frontera per Puigcerdà- La Tour de Carol. Van ser separats i enviats a diferents camps de refugiats. La Catalina, la seva filla i les seves cunyades les van destinar a la regió de Bernay (Normandia) i el Lorenzo al camp de Vernet (Ariége)
Un cop la Catalina i el Lorenzo es van poder reunir, es van instal·lar al Departament de l’Ariège, al poble de Mirepoix, on van néixer els seus altres dos fills: el Liberto (1940) i la Rosita (1941).
Durant la Segona Guerra Mundial, cap al 1943-1944, el seu company Lorenzo va ser trobat mort d’un tret al cap en una cuneta a Dun entre Mirepoix i Pamiers (Ariège), assassinat per un grup de guerrillers comunistes. (2)
La Catalina va haver de treballar com a dona de la neteja a casa d’uns metges i farmacèutics. Posteriorment, ho va fer com a obrera en una fàbrica de filats a Laroque-d’Olmes ( Ariége). Vídua i amb tres fills, va haver de patir la mort de la Clavelia, que va morir ofegada.
Amb el pas del temps, va anar a viure amb la seva filla Rosita a Reims i, posteriorment, a París, el 1967, amb el seu fill Liberto.
Va tornar a Castellbell i el Vilar com a mínim dues vegades, el 1962 i el 1975, per visitar la seva família.
Va morir a Evreux, França, el juliol de 1987.
(1) Gómez, Miguel. Web Bages, 1931-1939. Segona República, Guerra Civil i Revolució a la comarca del Bages.
(2) Gómez, Miquel. Teixint la història en roig i negre. Història de l’anarquisme a l’Alt Llobregat i el Cardener. Centre d’Estudis Josep Ester Borràs, 2019. pp 294
