(Guardiola de Berguedà – Brocà-, 16/10/1911 – Terrassa, 19/01/1986)
Residència: Sallent
Professió: Teixidora
Columna: Miners
Front: Osca, Vicien
Data i lloc de sortida: Sallent, 19/11/1936
Allistament: Sallent
Afiliació: CNT (Confederació Nacional del Treball)
Ramona Alaró Arderiu va néixer a Brocà, un nucli de Guardiola de Berguedà, el 16 d’octubre de 1911. Filla de Rosa Arderiu Noguera (Gisclareny, 1893-Terrassa, ?) i Antoni Alaró Expósito (Barcelona, 1883 – Terrassa, 1970), va ser la gran de cinc germans Josep, Mercè, Lluís i Antoni. La mare era filadora i el pare paleta. La família va anar a viure a Sallent als voltants de 1920, quan la Ramona era una nena.
L’any 1936 treballava de teixidora a la fàbrica del Malpàs (Fàbrica Mata i Pons) de Sallent. L’agost del mateix any va ser una de les cinc dones escollides per formar part del Departament d’Inspecció i Vigilància del Comitè Revolucionari de Manresa.
El Comitè Revolucionari de Manresa va crear aquest Departament d’Inspecció i Vigilància pel descontrol en els registres i assassinats produïts durant els primers dies de la guerra. En aquest departament hi havia cinc dones, entre elles la Ramona, que hi consta com a treballadora del tèxtil de Sallent.
La Ramona es va incorporar a les Milícies Antifeixistes de Catalunya. En tenim constància a través del subsidi que cobrava la seva mare que, com a mínim, hi va ser entre el 14 de setembre i el 3 de desembre de 1936. Formava part de la columna Miners i va ser destinada al front d’Osca juntament amb altres sallentins.
La columna Miners es va constituir l’estiu de 1936 i, molt probablement, Sallent, població minera i combativa, en va ser el nucli impulsor. Els membres eren sobretot miners del Bages i el Berguedà i treballadors afiliats a sindicats d’esquerres.
També el seu germà Josep i el seu pare es van unir a les milícies. Tots dos van ser destinats al front de Guadarrama. El Josep, primer constà a la Columna Roja y Negra i, més endavant, a la Tierra y Libertad com el seu pare.
Pare i fills estaven afiliats a la CNT. En la Causa General de Sallent, el pare hi apareix qualificat com a “dirigent del Front Popular de la CNT-FAI” i també consta en la llista de persones de Sallent que van marxar a l’estranger en acabar la Guerra Civil.
L’exili
La Ramona i la seva família es van exiliar a França en acabar la guerra.
Va passar pel camp de concentració de Bram i possiblement pel d’Argelers. Allà va conèixer una àvia i la seva neta de tres anys que eren de Gironella. La mare de la nena havia mort camí de l’exili i el pare estava empresonat en camps francesos exclusivament d’homes. La Ramona va tenir cura de la nena, que es deia Harmonia.
Tornada a Catalunya (Terrassa)
Quan Ramona i una part de la seva família van tornar de França, es van instal·lar a Terrassa, amb unes amigues de Gironella amb qui també havien compartit exili.
El pare de la Ramona, Antoni Alaró Expósito, va passar quatre anys empresonat en camps de concentració francesos (Argelers, Bram…) i tornà l’any 1944, passant il·legalment la frontera per la Seu d’Urgell. Va trobar feina a Terrassa i no es va presentar a les autoritats franquistes, perquè la seva esposa estava malalta i no es volia arriscar a ser empresonat. L’any 1950, després de la mort de la seva esposa, es disposà a regularitzar la seva situació. Va ser sotmès a diligències prèvies per un Jutjat Militar, que va investigar la seva activitat els anys de la República, però el judici militar no s’arribà a portar a terme. (1)
També va tornar a Catalunya la família Comellas-Torras, la família de l’Harmonia. El pare, Adolfo Comellas Riba, que havia enviudat camí de l’exili, coincidí a Terrassa amb la Ramona, la noia de Sallent que havia tingut cura de la seva filla Harmonia. Es van casar cap al 1945 i van formar una nova família unida per l’exili.
Ramona Alaró Arderiu passà la resta de la seva vida a Terrassa amb el seu marit, la seva fillastra Montserrat (el nom d’Harmonia no va ser admès pel nou règim) i els seus nets. Va morir a Terrassa, el 19 de gener de 1986.
(1) Expedient judicial Militar contra Antoni Alaró Expósito. Núm. Causa 000345/IV50 (1950-51). Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercero de Barcelona.
