La recerca inicial per trobar milicianes del Bages ens va portar a consultar, entre altres fonts, un dels webs del nostre poral, el llistat de manresans morts i de desapareguts durant la Guerra Civil (www.memoria.cat/morts). En la relació de morts apareixia Consolación Mangas Carrasco, de 26 anys, morta en acció de guerra el 7 de setembre de 1936 entre Irún i Hondarribia. Curiosament, el mateix dia i al mateix lloc, també en acció de guerra, havia mort Mariano Enjuto Garcia, de 28 anys.
La inclusió d’aquests dos noms a la llista de morts es va fer a partir d’un document del 9 d’octubre de 1943, adreçat al jutge municipal de Manresa, en el qual es demanava, a partir d’uns certificats de defunció, la inscripció dels dos noms al Registre Civil de defuncions. Per tant, la nostra hipòtesi era que Consolación Mangas podia ser una miliciana de Manresa i, per això, vam iniciar una recerca per identificar-la.
El primer que vam esbrinar era que Consolación i Mariano estaven casats i segons el Registre Civil havien mort el mateix dia i al mateix lloc. Tanmateix, la sorpresa va venir quan altres fonts indicaven que Consolación havia mort el 1998 i Mariano el 1989.
Davant d’aquesta contradicció, vam continuar la recerca consultant arxius judicials a l’Arxiu Comarcal del Bages. Segons un expedient de 1943, una filla de Consolación i Mariano volia ser adoptada per una parella de Sant Vicenç de Castellet que no tenia fills. El fiscal no acceptava l’adopció si no hi havia els certificats de defunció dels pares. Dos mesos més tard, es van aportar al jutjat dos certificats de defunció falsos. Però, no serà aquesta l’única falsedat documental ja que el nom, la data i el lloc de naixement de la nena a la qual volien adoptar corresponien a una germana més petita nascuda el 1931, i no a les dades d’ella, que havia nascut el 1929.
A partir d’aquí, vam intensificar la recerca per esbrinar qui eren i què els va passar a Consolación i Mariano. Vam consultar documentació de l’Archivo General Militar de Guadalajara, del Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca, de l’Arxiu Municipal de Manresa, del de Sant Vicenç de Castellet i de l’Arxiu Comarcal del Bages.
Una esquela de Mariano Enjuto Mangas publicada en un diari d’Astúries el 2022 ens va permetre localitzar familiars de Consolación i de Mariano. La informació que ens van proporcionar va ser cabdal per reconstruir la història familiar.
A partir d’aquí, vam consultar els Archives Départementales d’Aude (França), vam visitar el Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca per consultar els arxius dels nens bascos que el 1936 van marxar cap a França, vam demanar certificats de naixement i defunció de diferents membres de la família, i vam consultar el BOE. Aquesta recerca ens ha constatat les dificultats que ens trobem els historiadors per contrastar les fonts, sobretot davant documentació falsa. Alhora, ens ha permès saber qui eren i què els va passar durant la República, la Guerra Civil i la postguerra a la família Enjuto – Mangas. Gairebé amb tota seguretat podem afirmar que Consolación no va ser una miliciana, com crèiem al principi. Però la seva història i la de la seva família és una mostra de les dificultats i del patiment que van viure moltes persones durant aquests anys. La seva història encara té buits i incògnites difícil d’esbrinar, però, malgrat això, hem volgut deixar constància del que van viure i patir.
Aquí teniu una part de la seva història.
LA FAMÍLIA ENJUTO – MANGAS
Consolación (Consuelo) Mangas Carrasco va néixer a Alejos (Valladolid) el 3 de setembre de 1903. Era filla de Tiburcio Mangas Casado i Sotera Carrasco Lucas i tenia dos germans, Maria i Leoncio. Es va casar, cap a l’any 1925-26, amb Mariano Enjuto Garcia, fill de Mariano i Felisa, nascut a Cisténiga (Valladolid) el 1903.
Els primers anys de casats van viure a Laguna de Duero (Valladolid), on van néixer els seus primers fills: Cecilio, Josefa (1928-2009) i Maria Luisa (1929- 2019???). A principis de la dècada dels trenta, es van traslladar, per motius de feina, a Hondarribia (País Basc), on van néixer dos fills més: Francisca (1931-2021) i Mariano (1934-2022).
Desconeixem si Mariano i Consolación van viure un temps al Bages entre el 1931 i el 1935, ja que no consta en els padrons consultats, però el fet és que, entre aquests anys, la parella va entrar en contacte amb un matrimoni sense fills i, que a partir de 1938, va anar a viure a Sant Vicenç de Castellet. Segurament per les dificultats econòmiques que patia la família Enjuto Mangas, va deixar la seva filla Maria Luisa amb el matrimoni esmentat. No podem saber en quin lloc i de quina manera es va produir aquest fet.
El 1943, el matrimoni de Sant Vicenç va voler adoptar legalment la noia, al·legant que els pares estaven desapareguts. Durant el procés judicial, el fiscal es va negar a donar la nena en adopció, si no hi havia constància de la mort dels seus pares. És en aquest moment que els pares adoptius presenten dos certificats de defunció falsos, que diuen que els pares biològics van morir el 1936 en una acció de guerra. El procés d’adopció, segurament per les irregularitats esmentades, no es va completar legalment fins l’any 1956.
La possible estada a Catalunya de la família Enjuto Mangas és una incògnita en la recerca, ja que no hem trobat cap constància que hi visquessin. Però, sí que sabem que, quan va esclatar la guerra el 1936, la família vivia a Hondarribia.
Amb la caiguda d’Irún, el 1936, i l’avanç de les tropes sollevades, es va produir una onada de refugiats bascos que es van exiliar a França. El nombre d’exiliats d’aquest primer èxode va ser superior a les 16.500 persones, sobretot dones i nens. La majoria va romandre en localitats properes a la frontera, com Baiona o Hendaia, però d’altres van ser traslladats més al nord, cap a la Gironda o Les Landes (França).
Aquest és el cas dels fills de Mariano i de Consolación. Els nens van marxar cap a França el 1936. Desconeixem si ho van fer sols o acompanyats de la mare. Van ser acollits a Moliets et Maa, a Les Landes. Mentre eren a França, una altra de les filles, Francisca, va ser adoptada per una família francesa i va viure a França fins a la seva mort, el 2021.
El pare, Mariano Enjuto Garcia, era militant del PCE (Partit Comunista d’Espanya), i el 1936 es va allistar com a milicià al Batallón Larrañaga núm. 3 MAOC (Milicias Antifascistas Obreras y Campesinas) 1r. Batallón (Rosa Luxemburgo), que va combatre al nord de la península.
En acabar la guerra, Mariano es va exiliar a França i va ser internat al camp de concentració de Gurs Va retornar a Espanya el 1940 i va acabar presoner al Camp de Concentració de Miranda de Ebro. Posteriorment, va anar a parar al Batallón Disciplinario de Trabajadores núm. 84, 3a Companyia fins que va aconseguir la llibertat, el 14 d’abril de 1941.
Desconeixem la data exacta però més endavant Mariano, Consolación i la resta dels seus fills es van traslladar a viure a Figaredo de Mieres (Astúries), on Mariano va treballar de miner.
Mariano i Consolación no van morir el 1936 en una acció de guerra, com deien els certificats de defunció falsos, sinó que van viure molts anys més. Mariano va morir el 12 d’abril de 1989, a Figaredo de Mieres (Astúries), i Consolación a Gijón, el 22 de desembre de 1998. Va ser enterrada al poble on va néixer, a Alejos (Valladolid).
