La depuració dins l’ensenyament primari i secundari a Manresa

Dels vint-i-quatre mestres i professors d’institut l’expedient de depuració dels quals conté algun informe negatiu se’n van acabar sancionant quinze. Aquestes sancions van des de la més greu –separació definitiva del servei i baixa en l’escalafó- fins  a la més lleu que era la inhabilitació per a exercir càrrecs directius o de confiança.

 

SANCIONS I CONFIRMACIONS EN EL CÀRREC IMPOSATS PEL MINISTERIO DE EDUCACIÓN NACIONAL ALS MESTRES DE LES ESCOLES DE MANRESA

(sempre s’hi posa la sanció final, després dels recursos; el número entre parèntesi significa la sanció provisional)

Separació definitiva del servei i baixa en l’escalafó	Trasllat fora de la “región catalana”, inhabilitació per a càrrecs directius, prohibició de demanar vacants en 5 anys.	Inhabilitació per a càrrecs directius i de confiança	Confirmació en el càrrec
CUENDE SIERRA, Vicenta DELHOM BRUGUÉS, Rosa GABRIEL AGUILAR, Josep M. RIBALTA VILALTELLA, Miquel ROIGÉ SIMON, Jaume	LEÓN GARRE, Aniceto LLAVERIES VILADOMIU, Maria	MORATÓ ALGUACIL, Enric (1)	ALBAGÉS I VENTURA, Josep ANGUIANO DIAGO, Teófilo BIEL CASALS, Rosa BIEL CASALS, Roser BORRÀS ARAGONÉS, Josefa BROTO SANS, M. Teresa CARDONA LLANSOLA, Josep COLOMINA MUZAS, Trinitat DE DALMASES VALLS, Trinitat DE LA USADA ISIDRO, Francisca GORRIZ VIVAS, Aurelio GUISASOLA RODRÍGUEZ, Guadalupe GURI MARTÍ, Concepció JANÉ CORNET, Guadalupe JANÉ VILA, Aparici LLADÓ BILARRÚBIES, Hermenegild (3) LLOP MASQUÉ, Julita MACAU ROIG, Rosa MARTÍ GARRIGA, Joan MARTÍNEZ AGUADO, Josep MAS DE LA FUENTE, M. Dolors MATÓ PUIGMITJÀ, Àngela MOLNER GIMENO, Ricardo PALLÀS PRADES, Ramon POVILL ADSERÀ, Joan RAMON AMAT, Emília A. (4) RIBELLES BARRACHINA, Josefina RIBES GRAU, Dolors (2) RIERA VIVES, Josefa ROVIRA TENAS, Assumpta RUFAS CLAVERA, Felisa SANSA NEQUÍ, Teresa SANTACANA MINGUELL, Ramon SELVAS CARNÉ, Maria TRESERRAS MAS, Francesca VENDRELL GALLOSTRA, Francesca VIDAL MONGE, Josep
Trasllat fora de la província, inhabilitació per a càrrecs directius, prohibició de demanar vacants en 3 o 5 anys.	Inhabilitació per a l’exercici de l’ensenyament	Suspensió de feina i sou durant 3 mesos, trasllat fora de la “región catalana”, prohibició de demanar vacants durant 2 anys, inhabilitació per càrrecs	Suspensió de feina i sou per dos anys, trasllat forçós a una localita de cens igual o inferior a Manresa i inhabilitació per a càrrecs directius i de confiança.
BOTÉ PUIGGRÒS, Mercè (1) MENENDEZ-ARANGO TARRIDA, Pere (1)	RAMÍREZ TORMO, Vicente	ALOY ANELL, Pere	VICENTE JIMÉNEZ, Matías-Modesto
Suspensió de feina i sou per tres mesos, trasllat fora de la “región catalana” por 5 anys, inhabilitació per altres càrrecs.	Suspensió de feina i sou per 2 anys, trasllat per 5 anys fora de la “región catalana” i inhabilitació per a càrrecs directius i de confiança.
GUIU DOMINGO, Pau	MUÑOZ FLORES, Guillermo

1. Separació del cos i baixa en l’escalafó
2. Trasllat a una localitat de cens igual o inferior
3. Trasllat fora de Catalunya amb prohibició de sol·licitar càrrecs vacants durant 5 anys, inhabilitació per a càrrecs directius i de confiança en institucions culturals i d’ensenyament.
4. Tres mesos de suspensió de sou.

 

Gravetat de les sancions imposades

Sancions	Percentatge sobre els 54 expedients de depuració	Escoles afectades
Separació definitiva del servei i baixa en l’escalafó o inhabilitació per a l’exercici de l’ensenyament	6 (11’1% dels mestres)	Renaixença    4 Desconeguda 2
Trasllat a fora de Catalunya amb prohibició de demanar vacants per un període de 2 a 5 anys, inhabilitació per a càrrecs directius i de confiança.	5 (9’3% dels mestres)	Institut        1 Renaixença 2 St. Ignasi      1 Altres            1
Trasllat a fora de la província de Barcelona o a una localitat de cens inferior i inhabilitació per a càrrecs directius i de confiança.	3 (5’5% dels mestres)	Grup Macià 2 Renaixença 1
Inhabilitació per a càrrecs directius i de confiança	1 (1’8% dels mestres)	Les Farreres 1

Total de mestres sancionats: 15 (27’7%)

No podem deixar de destacar la distribució dels mestres sancionats segons les escoles on treballaven. Indiscutiblement hi destaca el Grup Escolar Renaixença, el claustre del qual acumula 7 mestres sancionats, 4 dels quals amb la sanció màxima: d’expulsió del cos de mestres públics. Proporcionalment també són importants les sancions que recauen sobre el Grup Francesc Macià, format per 4 mestres que treballaven a l’ala esquerra de l’institut, dels quals 2 són sancionats. En canvi, només hi ha un mestre sancionat del Grup Escolar Sant Ignasi i cap del Grup Escolar Bonavista. Aquesta distribució de les sancions correspon, evidentment, amb el diferent tarannà respecte a la renovació pedagògica i l’adhesió a la República que tenien els diversos claustres de mestres dels centres manresans. És reveladora, en aquest sentit, la declaració que fa una de les mestres del Grup Escolar Bonavista en l’interrogatori de l’Auditoria de Guerra del Funcionaris Civils de l’Estat, quan diu que “En la escuela en que prestaba mis servicios no había ni un solo izquierdista, por eso a la escuela la llamaban el convento y a nosotros los maestros, cavernícolas.”

En la declaració jurada els mestres que es mostraven contraris a la República, aprofiten per declarar els aspectes que, segons la seva opinió, eren blasmables del funcionament escolar i dels canvis que s’hi havien introduït en el període republicà. També és cert que algun mestre que havia estat favorable a la República en la declaració jurada escriu el que sap que els membres de la Comissió Depuradora hi voldrien llegir per mirar d’aconseguir superar el procés de depuració sense ser sancionat.

Els aspectes presentats més sovint com a negatius del període republicà són, per ordre d’importància, la coeducació, el laicisme i la manca d’ensenyament de la religió, i el separatisme.

Vegem algunes de les opinions manifestament contràries a l’ensenyament de la República expressades pels mateixos mestres en respondre la pregunta 17 del qüestionari de la declaració jurada abans esmentada.

 

Una mestra del Grup Escolar Bonavista

“La vida en la Escuela siguiendo las normas emanadas del Ministerio rojo de Instrucción Pública se hacía en todo punto imposible pues la falta de aquellas enseñanzas esenciales para la formación de caracteres sanos como son la Religión, la Moral, el Derecho se notaba en una total desmoralización en la clase aumentada todavía con la coeducación y no quedaba otro remedio a los maestros que ponerse en un plan de neutralidad y sabotaje con respecto a los mandatos rojos a imbuir a sus discípulos el espíritu sano de la España nacional cuyas orientacions recogíamos ávidamente a través de sus manifestaciones por la radio.”

 

Una segona mestra del Grup Escolar Bonavista

“El laicismo y la coeducación fueron dos disposiciones que ensombrecieron tristemente mi alma católica y que tuve que seguir también en mi Escuela, pero que por fortuna no me vi obligada a extremarlos por la falta de Inspección en este período”.

 

Una tercera mestra del Grup Escolar Bonavista

“Mucho me dolió tener que admitir la coeducacion en mi escuela. Esto fue el mayor mal del período revolucionario.”

 

Una  mestra de l’escola de la Ctra. de Santpedor

“Me cabe el honor de no haberse cantado en mi escuela La Internacional y antes de que vieran los niños el material de propaganda era reducido a cenizas”

 

Un professor de l’institut

“Oficialmente fui siempre apolítico, aunque en mi fuero interno mis convicciones fueron, y son, las correspondientes a las excelsas tradiciones españolas, las que tan grande hicieron a mi Madre España, por la que sentí siempre los más rendidos y encendidos amor y admiración, sin ocultarlos nunca, incluso en aquellos momentos en que, por la exacerbación de ideales de un mal entendido regionalismo, el proclamarlo equivalía a acto de heroismo en Cataluña”.

 

Una mestra del Grup Escolar Renaixença

“En lo que se refiere a la escuela durante este período no hubo otro acto digno de mención que el de la coeducación, que sentimos tener que poner en práctica, continuando el laicismo, obra de la república.”

 

Les crítiques principals contra el sistema educatiu republicà es refereixen a la coeducació  i al laïcisme

 

Una mestra de l’escola del Poble Nou

“Durante este triste y azaroso período se impuso la coeducación en la Enseñanza, inmoral por esencia y antipedagógica en su aplicación y desarrollo y que tan funestos resultados ha dado. Además se agudizó en grado máximo el laicismo ya existente desde el advenimiento de la tristemente célebre  República española en que los gobiernos de España, escribiendo al dictado de los marxistas rusos, convirtieron a nuestra querida Patria en un soviet ruso. Esto colocó a los maestros amantes de la Religión y de la Patria en un conflicto muy grande y pronto algunos compañeros de antecedentes religiosos y derechistas  pagaron con su vida su adhesión a la Santa Causa y otros se vieron perseguidos tal como la que suscribe, la cual hasta su destitución dio siempre lección de Religión y Moral en la escuela.”

A Manresa, durant la guerra civil, no va ser separat de l’ensenyament cap mestre i només alguns professors de l’institut van ser depurats al principi de la guerra per anti-republicans. De tota manera sí que hi va haver mestres que van ser afectats per la persecució desfermada els primers mesos de la guerra contra les persones que s’havien significat per les seves idees dretanes o religioses.

La declaració jurada de l’expedient de depuració va servir perquè els mestres que havien estat perseguits o represaliats durant la guerra civil per les seves idees polítiques i religioses esmentessin els greuges de què havien estat objecte i això els servís per al·legar la seva posició contrària a la República. En aquest sentit s’observa com l’esclat revolucionari dels tres primers mesos de guerra, menat principalment pels escamots de la FAI, va crear en alguns mestres un gran ressentiment:

 

Mestres perseguits o represaliats durant la guerra per les seves idees dretanes o religioses

Josep Vidal Monge, Grup Bonavista	Escorcoll domiciliari i amenaces de mort.
Ramon Santacana Minguell, Grup Bonavista	Detenció, cunyat assassinat
Aparici Jané Vila, Grup Bonavista	Es va haver d’amagar.
Assumpció Rovira Tenas, escola del Parc	Persecució i detenció, pare assassinat
Teresa Sansa Nequí, Grup Escolar Renaixença	Va haver de fugir de Manresa, germà gran assassinat.
Josep Albagés Ventura, director del Grup Escolar Pi i Margall, de Barcelona	Expropiació d’una casa i detenció. Destitució dels càrrecs de director i habilitat.
Joan Povill Adserà	Va patir 3 escorcolls al seu domicili.
Trinitat de Dalmases Valls, Institut	Robatoris i escorcolls al seu domicili.
Rosa Biel Casals, Grup Escolar Renaixença	Pare, mare i germà assassinats
Roser Biel Casals, Grup Catalunya	Pare, mare i germà assassinats
Maria Selvas Carner, escola del Poble Nou	Va ser expulsada de la feina de mestra de Sta. Margarida de Montbui pel comitè.
Maria Garriga Pons, escola d’Els Comdals	Va ser expulsada de la feina de mestra de l’escola d’Els Comdals pels comitè.

El trasbals de la guerra civil i el procés de depuració que van patir els mestres públics de Manresa es van notar en els canvis que es produiren un cop acabada la Guerra Civil.

A part dels mestres que van ser separats de la feina o traslladats forçosament a fora de Catalunya com a conseqüència del procés de depuració, hi va haver mestres que, després de la derrota en la Guerra Civil, van fugir a fora de Catalunya. Alguns, com Pere Menéndez-Arango, Matias-Modesto Vicente i Rosa Delhom, van fugir temporalment a França, però van acabar retornant; Josep Maria Casassas Cantó i Serafí Salort Ginestar van fugir a Amèrica; el primer a Xile, on va desenvolupar una important carrera com a professor d’antropologia a la Universitat, i el segon a Mèxic, i ja s’hi quedaren fins a la mort; Aniceto León va fugir a la República Dominicana, d’on va retornar al 1947. Hi ha altres mestres destacats, com Jaume Roigé i Josep Maria Gabriel, que ja ni es presentaren a la depuració i dels quals se’n perd la pista, podria ser que haguessin fugit també a fora de les fronteres espanyoles. Per altra banda, hi ha mestres que optaren per l’exili interior, dins les fronteres espanyoles, traslladant-se a Madrid o a Barcelona per passar desapercebuts a la gran ciutat i començar una nova vida lluny de Manresa, on eren massa coneguts o significats com a republicans.

Tot aquest desgavell va fer que, a l’any 1944, només continuessin treballant als centres públics de Manresa la meitat dels mestres que hi havia establerts a l’any 1938, mentre que l’altra meitat del professorat havia canviat. Els directors dels principals centres d’ensenyament públic de la ciutat –El Grup Escolar  Renaixença (aleshores anomenat “Grupo Escolar Generalísimo Franco”), el Grup Escolar Pare Algué i el Grup Escolar Sant Ignasi- eren cinc mestres que ja hi treballaven a l’any 1936, i que havien superat el procés depuració sense problemes i amb tots els informes favorables. Fins i tot dos d’ells, Ricardo Molner, del Renaixença, i Felisa Rufas, del Pare Algué, ja n’havien estat directors en temps de la República. Els altres tres directors, Aparici Jané, Aurelio Górriz i Teresa Sansa, eren mestres que s’havien significat, i fins i tot patit persecució, per les seves idees dretanes durant el període de la Guerra Civil.

 

La guerra civil i la repressió posterior van provocar el canvi de la meitat del professorat públic de les escoles manresanes

 

Després de la Guerra Civil, tampoc no es va produir una allau de mestres nacionals vinguts de fora de Catalunya per castellanitzar la població, tal com a vegades s’ha afirmat. Dels 16 mestres nacionals nous a Manresa, 11 eren inequívocament catalans pels cognoms que portaven i només 5 eren nascuts fora de Catalunya. La castellanització de l’ensenyament i el retorn a l’ensenyament més tradicional i espanyolista -en el pitjor sentit que puguin tenir aquestes paraules- el van dirigir, en la majoria dels casos, mestres catalans que havien superat positivament el procés de depuració i que per convenciment, per necessitat, per conveniència o per por es van adherir, o ajupir, a les directrius educatives que imposaven les autoritats educatives franquistes amb la idea de construir la nova ”España nacional” i espanyolitzar Catalunya.

A part de patir la repressió el cos de mestres, cal esmentar que l’alumnat de secundària també es va veure afectat. Tots els alumnes que havien seguit cursos durant la Guerra Civil a l’Institut o a la Cova de Sant Ignasi es van veure obligats a convalidar els seus estudis, que es consideraren anul·lats, mitjançant uns exàmens de revàlida que s’allargaren fins a finals de juliol de 1939.

Amb l’ensulsiada de la República, s’obria un llarg període de quasi 30 anys en què l’ensenyament públic, orfe del seu sector de mestres més actiu, renovador i catalanista, tindria sobre seu la pesant llosa del franquisme i es limitaria, tret d’escassíssimes excepcions, a practicar un ensenyament tradicional i memorístic en aules presidides pel crucifix i pels retrats de Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera.