Ensenyament en general
6/3/1932: inauguració de dues escoles del barri del Poble Nou de Manresa. L’alcalde Lluís Prunés s’adreça als assistents. (Arxiu Comarcal del Bages)
15/4/1933 La Comissió de Cultura de l’ajuntament de Manresa va llogar a Antoni Clotet una antiga fàbrica tèxtil que ja no funcionava, situada al xamfrà dels Docks (actual carrer de Jacint Verdaguer) amb la carretera del Pont de Vilomara. L’escola comprenia set aules i un parvulari, amb una capacitat total per a 400 alumnes, bona part dels quals procedien de les escoles del vell edifici de Sant Ignasi. Se li va posar el nom de Grup Bonavista. A partir de 1939, va passar a anomenar-se “Padre Algué” i va estar en funcionament fins a l’any 1990.
4/2/1934: local del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Repartiment de premis del Concurs d’Història de Catalunya, organitzat per la Comissió Delegada a Manresa de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Al centre de la foto, el regidor Vicenç Prat. A la seva dreta, Ramon Valls i Taberner, president del jurat. (Arxiu Comarcal del Bages)
17/7/1936: Assemblea de la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya. Sessió d’obertura a l’Ajuntament de Manresa. Autoritats: Ventura Gassol, conseller de Cultura de la Generalitat; Pere Bosch i Gimpera, rector de la Universitat Autònoma; Josep Coll i Mas, president de la Federació de Mestres; Pere Blasi i Maranges, mestre i diputat al Parlament de Catalunya, i l’alcalde de Manresa Francesc Marcet. La resta de sessions tingueren lloc al Grup Escolar “Renaixença”, lloc d’on és la darrera imatge. La Federació de Mestres Nacionals de Catalunya s’havia creat el 1908 i el 1936 agrupava uns 4.000 mestres. L’Assemblea començava el mateix dia que es produïa al nord de l’Àfrica un cop d’Estat contra la República que significà l’inici de la Guerra Civil. Per aquest motiu, l’assemblea –que havia de durar fins el dia 19- no pogué complir tot el programa previst, enmig d’aquells moments d’incertesa i marcats per tota mena de rumors sobre què estava passant realment. (Arxiu Comarcal del Bages)
s/d: exposició de treballs de l’Escola d’Arts i Oficis, instal·lada a l’edifici de Sant Ignasi. (Arxiu Comarcal del Bages)
L’Institut de Segon Ensenyament, anomenat des de 1953 “Lluís de Peguera”, va començar a funcionar a l’any 1927 i era l’únic edifici escolar de Manresa en bones condicions abans de la República. Com que a l’edifici hi sobrava espai, el 10 d’octubre de 1931 s’hi va traslladar l’escola del mestre Albagés; més tard, el 7 de novembre del mateix any hi va començar l’Escola Preparatòria del Batxillerat. En total es van ocupar 4 aules de l’ala esquerra amb alumnes de 1r a 4t de primària, que van ser anomenades Grup Francesc Macià.
L’edifici del col·legi dels Infants, inaugurat a l’any 1901, estava a càrrec de les monges carmelites. Al parvulari hi podien assistir nens i nenes però, en els nivells superiors només era per a nenes. Amb l’esclat de la Guerra Civil l’edifici va ser incautat, a l’agost de 1936, i s’hi va instal·lar l’Escola del Poble, gestionada pel PSUC i la UGT, destinada a infants fills d’obrers pobres.
L’edifici de Casa Caritat estava regentat per les monges carmelites. L’edifici principal es destinava a escola per a nenes i el xalet modernista que es veu a l’esquerra de la foto era l’escola dels nens. A l’agost de 1936 l’edifici va ser incautat i es va reconvertir en el Grup Escolar Joan Selves i Carner.
L’edifici de la Cova de Sant Ignasi pertanyia a l’ordre dels jesuïtes, la qual va ser dissolta per decret del govern republicà el 23 de gener de 1932. La Comissió de Cultura de l’ajuntament va intentar més d’una vegada aprofitar l’edifici com a escola de primària i escola professional per a nois però no va obtenir els permisos necessaris. A les acaballes de la guerra civil, els darrers mesos de 1938, s’hi van traslladar els alumnes de l’Institut de Segon Ensenyament perquè aquest edifici s’utilitzava com a hospital de sang.
El col·legi de Sant Ignasi allotjava una escola de primària i l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa. L’edifici, del segle XVIII, estava situat al costat de l’antic hospital i capella de Santa Llúcia i de l’església de Sant Ignasi, formant tot un conjunt d’edificacions. Les males condicions que tenia van obligar a traslladar molts dels seus alumnes al nou Grup Bonavista al 1933, però les necessitats d’escolarització van fer que es continués utilitzant. Durant la Guerra Civil se li va donar el nom de Grup Escolar Llibertat i escolaritzava 544 alumnes de 6 a 14 anys i 60 pàrvuls de 2 a 5.
A la primera fotografia podem veure, sobre la porta situada més a la dreta, un rètol que diu “Escuela”. A la segona fotografia observem l’entrada de l’església de Sant Ignasi i, una mica més amunt, una altra porta d’entrada a l’edifici escolar.
Les colònies escolars
1/4/1931: colònies escolars a Moià, organitzades per l’Ajuntament de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages)
1932: colònies escolars a Berga, organitzades per l’Ajuntament de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages)
1936: sortida de les colònies escolars a Pineda de Mar, organitzades per l’Ajuntament de Manresa. (Arxiu Comarcal del Bages)
Colònies escolars, organitzades a l’estiu de 1935, per les escoles confessionals catòliques davant l’èxit de les municipals. (Arxiu Comarcal del Bages)
El Grup Escolar Renaixença
15/9/1934: l’edifici del Grup Escolar Renaixença, el dia de la seva inauguració, el 15 de setembre de 1934 (Col·lecció particular família Montserrat-Delhom)
15/9/1934: inauguració del Grup Escolar Renaixença a càrrec del president de la Generalitat Lluís Companys i del conseller de Cultura Ventura Gassol. (Arxiu Comarcal del Bages i col·lecció particular família Aloy-Riera)
Curs 1934-1935: fotografia del primer grup de mestres que van inaugurar el Grup Escolar Renaixença el curs 1934-1935. A la fila davantera, bo i asseguts, hi distingim d’esquerra a dreta, Jaume Roigé, Josefa Maria Bara, Rosa Delhom, Rosa Virgili i Hermenegild Lladó. A la fila del darrere, bo i drets i d’esquerra a dreta, hi veiem un mestre sense identificar, Pere Aloy, Josep M. Gabriel, Francesca Treserras, Àngela Mató, Josepa Borràs, Teresa Sansa, Vicenta Cuende, un mestre sense identificar, Rosa Macau i Joan Martí. Els mestres no identificats són Ramon Vall i Jesús Abras. (Col·lecció particular família Aloy-Riera)
1934: recull de les imatges incloses en el reportatge que el número 16 de la revista A.C. Documentos de Actividad Contemporánea dedicà a l’arquitectura del Renaixença. Aquesta revista trimestral era publicada pel GATEPAC, acrònim de Grupo de Artistas y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea, que va promoure l’arquitectura racionalista durant la dècada de 1930. (A.C Documentos de Actividad Contemporánea)
Novembre 1935: foto divertida d’un grup de mestres imitant els alumnes. Hi veiem les mestres del Grup Escolar Renaixença Josepa Riera Vives, dreta davant la pissarra, i Maria Llaveries Viladomiu, en primer terme a la dreta, fent veure que escriu. (Col·lecció particular de la família Aloy-Riera)
1935-36: fotografia de mestres del Grup Escolar Renaixença, possiblement del curs 1935-1936, feta davant la piscina municipal de Manresa. Hi podem veure Josep M. Gabriel, Mercè Boté, Jaume Roigé, Francesca Treserras i Hermenegild Lladó a la fila davantera i, al darrere, Pere Aloy, Josep Borràs, Josepa Riera, Maria Llaveries i una mestra no identificada. (Col·lecció particular de la família Aloy-Riera)
1936: fotografia de mestres del Grup Escolar Renaixença a l’edifici de Sant Ignasi feta possiblement a l’any 1936. D’esquerra a dreta hi veiem Joan Martí, Josepa Riera, Francesca Treserras, Hermenegild Lladó, Josepa Borràs, Mercè Boté, Pere Aloy, Maria Llaveries i Josep M. Gabriel. (Col·lecció particular de la família Aloy-Riera)
1936: fotografia de mestres del Grup Escolar Renaixença; d’esquerra a dreta són Maria Llaveries, Mercè Boté, Vicenta Cuende, Josepa Riera, Josepa Borràs i Àngela Mató. (Col·lecció particular de la família Aloy-Riera)
17/9/1936: fotografia dels mestres del Grup Escolar Renaixença. Bo i assegudes, d’esquerra a dreta, hi veiem Maria Llaveries, Josepa Riera, Vicenta Cuende, Rosa Delhom, Josepa Borràs, Àngela Mató i Mercè Boté. Darrere, bo i drets, hi ha Francesca Treserras, Pere Aloy, Josep M. Gabriel, un mestre sense identificar, Ricardo Molner, Teófilo Anguiano, Joan Martí, Hermenegild Lladó i Jaume Roigé. (Arxiu Comarcal del Bages)
1936: fotografia de mestres del Grup Escolar Renaixença feta possiblement a l’any 1936. A la fila davantera Hi ha un mestre no identificat, Josep M. Gabriel, Vicenta Cuende, Josepa Rira i Teòfilo Anguiano; a la segona fila Hermenegild Lladó, Mercè Bote, Francesc Treserras, Josepa Borràs, Maria Llaveries, una mestra no identificada i Joan Martí; i a la tercera fila Ricardo Molner, Jaume Roigé, una mestra sense identificar, Pere Aloy i Àngela Mató. (Col·lecció particular de la família Aloy-Riera)
Imatges de diferents sortides d’un grup de mestres del Grup Escolar Renaixença. (Col·lecció particular família Aloy-Riera)
12/7/1936: celebració dels Jocs Florals Infantils en la Festa Major del Grup Escolar Renaixença, amb motiu de la finalització del curs escolar 1935-36. Una setmana després començava la Guerra Civil. (Arxiu Comarcal del Bages)
s/d: l’escola amb el nom que li va imposar el franquisme: “Grupo Escolar Generalísimo Franco”. Aquesta imatge correspon al principi de la dècada de 1940. (Arxiu Comarcal del Bages)
Estoig que Ignasi Tarrés Lladó duia al Grup Escolar Renaixença. (Col·lecció particular de la família d’Ignasi Tarrés)
Xapa que li van regalar a Ignasi Tarrés Lladó en una festa del llibre del Grup Escolar Renaixença. (Col·lecció particular de la família d’Ignasi Tarrés)
L’alumna Maria Rosa Terme al Grup Escolar Renaixença. A l’esquerra, probablement durant el curs 1936-1937. A la dreta, probablement el 1939, quan ja havia estat canviat el nom del centre pel de Grupo Escolar Generalísimo Franco. (Col·lecció particular de la família Terme)
